El Suprem anul·la la sentència de l´assassí de dues policies

EFE/DDG El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat la sentència contra Pedro Jiménez, condemnat a 83 anys per l'Audiència de Barcelona per l'assassinat i violació de dues dones policia en pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), per considerar que ha de ser un jurat popular qui s'encarregui de jutjar el cas.

La decisió del TS, que ha resolt el recurs de cassació interposat per la defensa de l'acusat, deixa sense efecte la presó preventiva de Pedro Jiménez, encara que aquest continuarà a la presó per condemnes anteriors per delictes de robatori amb violació.

L'Audiència de Barcelona espera ara que el TS, que va deliberar sobre aquest recurs el passat 18 de juny, li comuniqui fins on es retrotreu el cas, que pot tornar a parar al jutjat de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que és on es va iniciar el procés, ja que els crims es van cometre al barri de Bellvitge d'aquesta localitat.

Això no obstant, fonts judicials han informat a Efe que el procediment perquè el cas sigui jutjat per un jurat popular no té per què endarrerir-se en excés, ja que la instrucció del cas ja està feta i es tracta d'un tema de procediment processal.

L'Audiència de Barcelona va condemnar el 5 de setembre de 2008 Pedro Jiménez a 83 anys de presó per dos delictes d'assassinat, agressió sexual, violació de domicili, robatori amb violència, incendi i profanació de cadàver.

Les joves, Aurora R.G. i Silvia N.G., totes dues de Lleó, van ser assassinades a punyalades el 6 d'octubre de 2004 i una d'elles violada per Pedro Jiménez al pis que compartien totes dues al barri de Bellvitge de l'Hospitalet i que després del crim va ser incendiat per Pedro Jiménez.

Jiménez era un intern de Can Brians, condemnat en vuit ocasions per delictes sexuals i de robatori i que gaudia d'un permís penitenciari el dia dels fets.

L'últim dia del judici, el condemnat va reiterar la seva innocència i va denunciar que les proves que l'incriminen directament van ser manipulades, encara que no sap per part de qui.

En la sentència de l'Audiència de Barcelona es feia un relat detallat de totes les proves que relacionen directament Jiménez amb el doble assassinat.

Entre aquestes proves figuren empremtes dactilars, trepitjades, restes de semen, objectes sostrets a les víctimes que tenia en la seva possessió l'acusat i gravacions en les que apareix als voltants del pis de Bellvitge abans i després del crim.

L'acusat, en la seva declaració al judici, va defensar que un home anomenat Mustafá D. el va enviar poques hores abans dels fets a casa de les dues policies a buscar un sobre amb substàncies estupefaents, i va apuntar a aquest home i a un altre suposat narcotraficant com a autors del doble crim.

L'advocat de la defensa, Alejandro Calvo, va demanar l'absolució del seu client perquè, segons la versió del seu defensat, van ser altres persones les que van cometre el crim i després el van incriminar, ja que, segons la seva opinió, resulta difícil que una persona de l'estatura de Jiménez (1,57 metres) pogués doblegar les dues víctimes.

Aquesta argumentació va ser rebatuda pel tribunal, que en la seva decisió va assegurar que "no pot obviar-se, al marge de la innegable constitució atlètica de l'acusat, l'efecte intimidador que una arma tan perillosa com és una navalla de tipus 'papallona' pot exercir sobre qualsevol persona".

El tribunal deia en la seva sentència que les dues joves policies "no van comptar ni amb l'experiència i sang freda de l'acusat ni amb les seves veritables intencions", i això explicaria que "ni cridessin ni es defensessin".