ALDUY GUANYA A PERPINYÀ I CDC CALLA

ALFONS QUINTÀ El senador Joan Pau Alduy serà tornat a designar alcalde de Perpinyà diumenge, després de la seva immensa victòria d'abans d'ahir. La llista que encapçalava, integrada per la majoria que lidera el president Sarkozy i aliada al modest partit catalanista Unitat Catalana, va aconseguir 43 regidors sobre un total de 52. Va assolir el 53,5 per cent del vot. Supera en més d'un vint per cent la llista situada en segon lloc. Fou una victòria sense precedents, després d'una campanya també insòlita.
Tant Alduy com el socialista dissident Jean Codognès (que va obtenir tres regidors) varen usar una mateixa frase per referir-se, sens dubte, a la llista de Front Popular (i jacobí) a la qual hi estava integrada del tot la sucursal de CDC a Catalunya del Nord. "L'odi -varen dir separadament ambdós líders- no és un camí polític".
La llista frontpopulista, jacobina i de CDC era encapçalada per Jacqueline Amiel-Donat, companya del cap de clan socialista de Perpinyà, Christian Bourquin, president del Consell General, ens comparable a una diputació. Només va obtenir nou regidors. La brutalitat verbal d'Amiel-Donat va jugar en contra seu. Però només acabat de fer el recompte, va acusar Codognès de "traïdor". Sortosament per Codognès ara ja no es porta allò de "socialfeixista", tan propi dels anys trenta. Els comunistes, ben presents en la coalició, segur que ho recorden.
He escrit molts reportatges des de Còrsega i des de Sicília. En fer-ho, sempre he posat en primer terme el concepte i la realitat del clan. És la primera i més primitiva forma d'associació humana, prèvia fins i tot a la família. No es poden entendre aquelles esplèndides -però malaurades- illes sense tenir al cap la realitat del clan.
Ara el concepte de clan ha esdevingut imprescindible per copsar la follia en què ha arribat a caure el món que controlen Bourquin i Amiel-Donat, al qual s'hi ha sumat Jordi Vera, cap allí de la CDC d'aquí. De contingut i de coherència política no n'hi ha ni un pèl.
Des del Consell General aquest clan ho ha estat controlat tot. Ara també volia prendre l'Ajuntament de Perpinyà. La seva immensa set de poder els ha perdut. Varen usar tant l'odi com camí polític -parafrasejant Alduy i Codognès- que la seva agressivitat ha obrat en contra seu. Sense treure mèrits a Alduy, és clar que la violència verbal extrema del front popular i jacobí, al qual incomprensiblement hi està unida CDC, ha fet por a tothom. Varen optar per crear una atmosfera de presumpte frau permanent, amb denúncies periodístiques- com l'aparició de butlletes de vot en les aixelles d'una dona- que després ni han traduït en una acció judicial o administrativa. Calia només fer el caldo gros. Es volia crear tensió. Com en una faula de La Fontaine, Amiel-Donat ha estat cridant que venien tots els llops. No és res de nou. En ocasió de perdre una elecció a la presidència de la Universitat, va presentar 37 recursos. Els va perdre tots.
Malauradament per Catalunya, Bourquin, Amiel-Donat i Vera no es moderaran. Fan pensar en el que a Itàlia va rebre el nom de "strategia della tensione"(1969-1984). No cal oblidar que Vera va ser dirigent d'organitzacions terroristes marxistaleninistes. Persones que el coneixen des de fa decennis diuen que en temperament no ha canviat gens.
Com que les enquestes donaven socialistes, comunistes, jacobins i CDC com a perdedors, aquests han protagonitzat incidents a dojo. El dia abans de l'elecció, en que lògicament està prohibit fer campanya electoral, la policia va detenir quatre persones que feien propaganda amb altaveus, així com un germà d'Amiel-Donat. Aquest sembla que va aparèixer en l'incident.
També es va repartir un pamflet anònim acusant Alduy i el fiscal de Perpinyà de cabòries incoherents. La fiscalia ha fet intervenir els vídeos de seguretat ciutadana per identificar els autors. Tot plegat ha estat tan groller i extremista que permet recordar els maleïts anys de la lluita de "classe contra classe", propugnada per la Internacional Comunista. Això va contribuir a la pujada del nazisme i a la Segona Guerra Mundial.
En termes més optimistes, l'actitud de llista d'Amiel-Donat i Vera resultava a vegades "Camp" i altres "Kitsch". En efecte, ara no sembla gens que França estigui prop de cap guerra civil. Per tant, tot es podria explicar més per raons psicològiques que no pas sociològiques o polítiques.
La responsabilitat de CDC en la clatellada de Perpinyà hauria detenir conseqüències dins aquest partit. Des del primer moment, es veia que era una follia. El gran responsable és, en primer terme, Felip Puig, però també el gerent de CDC (Germà Gordó)- per cert, quant ha costat la broma a CDC?- i Carles Llorens, olotí i antic delegat de la Generalitat a Girona. Ara és responsable de temes internacionals de CDC, cosa que, ai las, no implica entendre res sobre res, proper o llunyà.