Descàrregues elèctriques per espantar coloms i gavines

EFE/DDG Els responsables de la conservació de la Catedral de Barcelona han incorporat a la seva part exterior un sistema de descàrregues elèctriques per espantar els coloms i les gavines i evitar que defequin a la façana d'aquest emblemàtic monument, que acaba de ser restaurat després de cinc anys de treballs.

"Els excrements dels coloms són molt corrosius, i la Catedral s'havia convertit en un gran niu de coloms i gavines, així que hem decidit col·locar un sistema elèctric a totes les escultures i baranes on se solien recolzar les aus", ha explicat a Efe el canonge conservador de l'Arquebisbat de Barcelona, Josep Maria Martí Bonet.

En aquests moments, el centenar d'escultures que decoren la façana de la Catedral estan envoltades d'un cable invisible des del carrer, però clarament perceptible pels coloms, que ja han buscat altres llocs on descansar o niar.

"Ja no hi ha cap colom a la façana", ha indicat Martí Bonet, que ha aclarit que "les descàrregues són fluixes, no fan cap mal a les aus, però les espanta".

El conservador de la Catedral ha recordat la situació "lamentable" de la façana i les parts altes de l'edifici, que "no fa tant, estaven plenes de coloms i gavines".

"Les gavines s'havien apropiat d'algunes àrees que consideraven territori propi, i les poques persones que pujàvem a les parts més altes havíem de protegir-nos perquè no ens ataquessin", ha rememorat Martí Bonet.

Abans de col·locar el sistema de descàrregues, els tècnics van intentar espantar les aus amb filats, però els coloms defecaven sobre els filferros per cobrir les zones punxants i crear "unes zones encoixinades, on s'instal·laven".

"El sistema de descàrregues ha resultat ser el més eficaç", ha explicat el canonge responsable de la conservació d'aquest edifici, la façana del qual acaba de ser descoberta.

La lona que durant cinc anys ha cobert la façana de la Catedral de Barcelona va ser retirada fa quinze dies i els treballs per treure les bastides s'han prolongat fins ara.

L'última bastida es va retirar ahir i els centenars de persones que visiten diàriament la Catedral de Barcelona ja poden apreciar els detalls d'aquesta façana neogòtica, que alberga un centenar d'escultures, d'artistes com Eduardo Batista Alentor i Agapito Vallmitjana.

Tres milions i mig de turistes visiten anualment aquesta catedral gòtica, construïda entre el segle XIII i XVIII, però la façana neogòtica de la qual data del segle XIX.

La restauració d'aquesta façana ja ha finalitzat, tot i que encara cal instal·lar les vidrieres.

Tot i això, les obres continuaran durant dos anys més en el cimbori i el pinacle de 90 metres d'altura, que ha hagut de ser desmuntat pedra a pedra i tornat a col·locar perquè l'estructura de ferro s'hi havia oxidat.

"Hem substituït l'estructura de ferro per una titani, i ja no hi ha perill d'esllavissada de pedres", ha assegurat Josep Maria Martí Bonet.

El cost total de la restauració de la Catedral puja a 13 milions d'euros, uns treballs que han estat finançats pel ministeri de Foment, l'Ajuntament i Barcelona, la Generalitat i les donacions, a més de per les entrades de cinc euros que paguen els turistes per visitar aquest monument.