Montilla no accepta l´oferta de CiU de sumar-se al finançament amb condicions

BARCELONA | ACN/EFE/DDG
El Ple monogràfic sobre finançament que va celebrar-se ahir al Parlament va acabar amb l'aprovació d'una resolució, presentada pel tripartit, que avala que l'acord de finançament compleix amb l'Estatut i que determina que els recursos provinents del nou model es destinaran a reforçar els serveis de l'estat del benestar que presta la Generalitat. Les tres forces que donen suport al Govern van presentar una única proposta de resolució, la única també que va prosperar en el Ple monogràfic de finançament amb els vots del tripartit. CiU i PPC van decantar-se per l'abstenció en alguns punts.
La majoria del Parlament va avalar l'acord de finançament, que "respon als continguts de l'Estatut, desenvolupa els preceptes que s'hi estableixen" i "consolida" la "relació bilateral de Catalunya amb el govern de l'Estat". També estableix que el nou finançament permetrà reduir "sensiblement" el dèficit fiscal català.
La resolució del tripartit fa èmfasi en diversos punts a la bilateralitat de l'acord, que s'ha de ratificar en el marc de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, i que per primera vegada situa Catalunya per sobre de la mitjana de l'Estat en recursos per càpita. També destaca que el Fons de Garantia permetrà també per primera vegada "visualitzar part" de l'aportació catalana a la solidaritat, i que el major esforç fiscal de Catalunya es veurà "reconegut". El Parlament va avalar també que el model serà "estable", que cada any se'n revisaran les variables bàsiques i que cada 5 anys se'n podran revisar els "paràmetres estructurals".
A més, el Parlament va instar el Govern a destinar els recursos del nou finançament als serveis essencials de l'Estat del Benestar que presta la Generalitat i a millorar el teixit social i econòmic del país mantenint la política "d'austeritat i rigor pressupostari".
La diputada del PSC Rocío Martínez va destacar que el nou finançament "materialitza la nova etapa" oberta amb l'Estatut que representa que les relacions de Catalunya amb l'Estat espanyol passin "de la tolerància a la convivència".

Cara a cara
L'enfrontament entre el president català, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, sobre el finançament va evidenciar que els dos dirigents segueixen enrocats en la seva valoració sobre un pacte que, pel president, ha de servir per girar full al "derrotisme polític" i al "victimisme".
Mas va iniciar el debat amb una proposta impossible d'acceptar pel tripartit: es va oferir a abonar un pronunciament conjunt al Parlament a favor d'acceptar, per les "urgències financeres de la Generalitat", els diners que ha de rebre Catalunya amb el nou finançament, però denunciant al mateix temps que incompleix l'Estatut.
Després que les comunitats autònomes governades pel PP s'hagin pronunciat en contra del nou model de finançament però no hagin renunciat a cobrar els diners addicionals que els reportarà, ahir Mas va moure fitxa i, en un "gest de pragmatisme", va oferir-se a acceptar també els recursos de més que ha de rebre Catalunya, sempre que vagi acompanyat d'un "gest de dignitat" del Parlament, que passa per denunciar que l'Estat no ha complert encara l'Estatut.
"CiU estaria disposat a acceptar en aquest Parlament que la urgència financera de la Generalitat obliga a agafar els diners en aquest moment, sempre que també el Parlament deixi clar que l'Estatut no s'ha complert i que l'Estat té una sèrie de deutes pendents amb nosaltres que en algun moment hauran de liquidar-se", va plantejar.
El president català, que va portar en solitari el pes del debat per part del Govern, va rebutjar de facto la proposta de Mas en defensar, de cap a peus, la plena estatutarietat del nou model pactat entre la Generalitat i el Govern.
Sense contemplacions, Montilla va acusar Mas de "fals patriotisme" per no estar "al costat de Catalunya" ni dels avenços del seu autogovern, i li ha recriminat no fer front comú abans als "atacs" del PP a Catalunya.

La política del mentrestant
Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va avisar ahir que els republicans donen suport a l'acord de finançament com a pas endavant cap al concert econòmic, que sempre han reivindicat. "Som partidaris de la política del mentrestant, mentrestant aquest país no disposi d'un concert econòmic", va dir, "hem aconseguit un bon acord".
Puigcercós va dir no tenir "res a retreure" al no de CiU, que considera una posició "respectable", tot recordant que ERC també ha tingut posicions del no en altres temes, com és el cas de l'Estatut.
El líder republicà també va defensar el paper d'ERC en la negociació amb només tres diputats a Madrid.
Per la seva banda, el PPC manifestava en les seves resolucions el seu desacord amb la negociació que s'ha fet i amb el resultat, ja que creu que el model "afavoreix l'increment dels impostos, la penalització de la seva reducció, el retardament de la recuperació econòmica i la sortida de la crisi". Segons el diputat popular Enric Millo, la negociació s'ha fet amb "opacitat". També denuncien la "inexistència de xifres oficials", reclamant mantenir les mesures d'ajust pressupostari i fer una "simplificació" de l'administració de la Generalitat, entre d'altres.
El PPC també va presentar resolucions per reclamar un impuls per al finançament local.
Les resolucions van tornar a evidenciar la divisió en el grup mixt. Albert Rivera va presentar set resolucions per un costat, i José Domingo i Antonio Robles una per separat. Rivera va reconèixer que "hi ha moltíssimes coses que han millorat respecte al model anterior" de finançament.