Saura, pilar dels dos tripartits i baluard progressista i ´verd´

EUROPA PRESS/DDG Joan Saura Laporta (Barcelona, 1950), que ha renunciat avui a liderar ICV en les pròximes autonòmiques, va encapçalar la formació ecosocialista en els tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla, sent un pilar bàsic per a la reedició del govern d'esquerres i un dels exponents més gran de les polítiques progressistes i de sostenibilitat del Govern.

President d'ICV des del 2000, en la passada legislatura va ser conseller de Relacions Institucionals i Participació, a la qual cosa cal afegir la cartera d'Interior, que ocupava la socialista Montserrat Tura, fruit del nou pacte de govern tripartit amb Montilla.

Com a titular d'Interior va protagonitzar algunes polèmiques com la limitació de velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona -amb l'objectiu de frenar la contaminació- o les càmeres de videovigilància a les comissaries dels Mossos per eradicar les tortures.

Un dels episodis més sonats va ser quan es va manifestar al centre de Barcelona contra l'ocupació israeliana a Palestina i se'l va veure al voltant d'un manifestant amb una pistola a mà de plàstic. També van ser polèmiques les càrregues policials contra estudiants antiBolonya.

Saura va ser un dels pilars de la reedició del tripartit, superant crisis com la sortida de Carod-Rovira del Govern amb Maragall, i mostrant-se fidel guardià institucional de l'obra de Govern.

Tot i això, també es va desmarcar de vegades dels seus socis del PSC i ERC, com va passar fa poc amb l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Les seves competències en Relacions Institucionals el van implicar en negociacions amb l'Estat per a la reforma de l'Estatut i traspassos de competències. En el seu haver quedarà el fet d'haver aconseguit l'assumpció per part de la Generalitat de les competències de Rodalies i la inspecció de treball.

Saura va ser, abans d'entrar al Govern català el desembre del 2003, diputat al Congrés pel Grup Mixt en dues legislatures, fins a obtenir escó al Parlament, que ja havia ocupat del 1988 al 1995. A la cambra baixa va ser portaveu de les comissions de Medi Ambient i de Defensa. Mònica Miquel el va substituir el 2003.

Durant el seu passat pas pel Parlament (1988-95) va ser portaveu del grup ecosocialista i, des del 1993, president. A més, va estar a les comissions d'Economia, d'Indústria, de Política Territorial, de Govern Interior, d'Estudi sobre la sida, de Seguiment dels JJ.OO. i d'Investigació sobre el 'cas Casinos'.

El pas previ va ser, des del principi de la democràcia, la política municipal. Com a militant del PSUC, va ser tinent d'alcalde a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) del 1979 al 1991. En la primera legislatura va ser diputat provincial, i després va presidir la Comissió de Transports de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1983-87).

Va cofundar IC i va ser-ne el vicepresident (1993) abans de presidir el partit (2000), que es va unir amb els verds (ICV). La coalició ICV-EUiA el va elegir per primera vegada candidat a presidir la Generalitat el maig del 2002, any en el qual es va impulsar l'anomenat 'Procés Participatiu' i la campanya 'I tu què opines?' per consultar el programa electoral.

És enginyer tècnic de química industrial, que va estudiar a l'Escola d'Enginyeria Tècnica. La seva parella és la també ecosocialista Imma Mayol, regidora de l'Ajuntament de Barcelona.