Digue´m com ets i et diré qui votes

El tòpic diu que els rics són de dretes i els pobres són d'esquerres. El tòpic diu que les dretes són més de missa i que els homes són més d'esquerres que les dones. El tòpic diu que els catalanoparlants voten més nacionalista. Són certs aquests tòpics? Els estudis sociològics són aquí per ajudar-nos a respondre.
Periòdicament, els instituts demoscòpics dels governs fan enquestes polítiques, de les quals només es converteix en notícia el pronòstic electoral. Però aquests estudis solen contenir moltes més dades que ens ajuden a examinar el batec polític de la ciutadania. Creuant el record de vot en eleccions anteriors amb les respostes a preguntes sobre llengua, origen, ingressos o religió, es poden dibuixar uns perfils ben interessants dels votants dels diferents partits. Aquest és el cas del darrer treball del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, el Baròmetre d'Opinió Política del juliol del 2009.

Els de dretes són rics?
El primer tòpic a examinar és el de la gent rica de dretes i la gent pobra d'esquerres. L'autoposicionament no serveix, perquè tothom es declara membre de les classes mitjanes. Els ingressos familiars ja són un indicador més objectiu. Quina proporció de votants de cada partit viuen en llars on ingressen més de 3.000 euros nets cada mes? Atenció: al capdamunt del rànquing hi ha ERC, amb el 27%. En segon lloc trobem el PP, amb el 24% i, tot seguit, Iniciativa, amb el 20%. Socialistes i convergents es queden a la cua amb el 16% i el 15%, respectivament. No sembla que els alts o els baixos ingressos familiars siguin una qüestió determinant per decidir si es vota més cap a la dreta o cap a l'esquerra.
Un tòpic associat: els assalariats voten esquerres i els empresaris voten dretes. Tòpic confirmat: els treballadors per compte d'altri constitueixen el 52% dels votants d'Iniciativa, el 47% dels d'Esquerra i el 44% dels socialistes. En canvi, són el 33% dels convergents i el 19% dels populars.

Els de missa són de dretes?
Segon tòpic: les dretes són més de missa i les esquerres són descregudes. Hi ha correspondència? Sí que hi és, si mirem els que es declaren o bé catòlics practicants, o bé ateus/agnòstics. En el conjunt de la població enquestada, els catòlics practicants són el 15%. En canvi, són el 42% dels votants del PP; en el cas de CiU són el 27%; entre els socialistes representen un reduït 11%; els republicans només en tenen el 9%, i a Iniciativa tan sols un simbòlic 1% fa aquesta declaració.
Al cantó contrari, la suma dels que es declaren ateus i agnòstics, que al conjunt de Catalunya és el 36%, funciona en sentit contrari. A Iniciativa suposen el 66% dels votants; a Esquerra equivalen al 47%; entre els socialistes representen el 41%; a l'univers de CiU són el 16%, i al del PP es redueixen al 14%.

Els homes són d'esquerres?
Són els homes d'esquerres i les dones més de dretes? Segons el baròmetre del CEO, els partits amb més proporció de vots masculins són ERC, amb el 56%, i CiU, amb el 47%. Els altres tres coincideixen a aplegar cap al 42% de vot masculí i el 58% de femení. Les xifres quadren pel fet que els homes es van abstenir bastant més que les dones. Per tant, més que vot femení cap als partits de dretes o d'esquerres, el que hi ha és més vot femení en general, i en relació amb els partits més importants; el que és cert és que afavoreix més els socialistes que els convergents, i a qui més deixa de banda és als republicans.

Tothom s'ha fet de centre?
Està superada la divisió entre dretes i esquerres? No pas per a tothom. En el conjunt dels enquestats, només un de cada cinc es defineix com de centre, i una altra cinquena part, de centreesquerra. Partit a partit, la cosa canvia. El 42% dels votants del PP es defineix de dreta i el 49% dels votants del PSC es defineix d'esquerra, xifra que creix fins al 55% entre els votants d'ERC i arriba fins al 69% en els d'Iniciativa. No hi ha, doncs, un electorat autodefinit com de centre? Sí: és el de l'espai que ocupa CiU, amb el 40% de votants de centre-centre i el 30% més repartit entre el centredreta i el centreesquerra.
Amb aquesta polarització, l'entesa deu ser difícil. O no? Els dirigents han de pensar en el nivell de rebuig que cada aliança pot provocar en els seus electors. Per això són interessants les respostes a la pregunta sobre la proximitat o distància cap als altres partits. I aquí el baròmetre diu que els votants de tots els altres partits se senten molt distants del PP, i que els votants del PP se senten molt distants de tots els altres partits... excepte de CiU. La màxima incompatibilitat mútua és entre PP i ERC, com calia esperar. La resta és un sudoku difícil de resoldre. Els votants d'ERC se senten més pròxims a ICV i a CiU que al PSC. Els votants de CiU se senten menys distants amb ERC i PSC. Els del PSC se senten a prop d'Iniciativa, però més lluny d'Esquerra que de CiU. I els d'Iniciativa se senten més aviat propers als socis de tripartit.

Es vota segons l'origen?
El gran tòpic a contrastar és que l'origen geogràfic i la llengua són factors determinants en la resposta electoral catalana i en el sistema de partits. És així?
Les dades del baròmetre del CEO indiquen que, més que el lloc de naixement, és el dels pares el que marca diferències. La majoria de votants socialistes són fills de pare, mare o tots dos, nascuts fora de Catalunya. Concretament, el 63% dels pares i el 63% de les mares dels votants del PSC han nascut a la resta de l'Estat. En l'extrem contrari hi trobem els votants d'Esquerra, entre els quals només el 19% dels pares i el 22% de les mares són nascudes en altres autonomies.
Les dades del PP són al mateix rang que les del PSC: el 67% dels pares i el 57% de les mares. En el cas d'Iniciativa, trobem el 48% dels pares i el 49% de les mares. Finalment, a CiU les dades són el 33% en el cas dels pares i el 32% en el cas de les mares.
PSC i PP presenten registres parentals molt semblants, però es distancien quant als votants mateixos: els nascuts a la resta de l'estat són el 44% en el cas del PP i el 36% en el cas del PSC. La xifra és del 20% entre els votants d'Iniciativa, del 14% en el cas de CiU i de només el 5% en el cas d'ERC, que d'aquesta manera esdevé el partit amb més percentatge de catalans d'origen fills de catalans d'origen.

La llengua decanta el vot?
Quant a la llengua, l'enquesta ofereix diferents dades, dues de les quals poden tenir un valor significatiu respecte d'actituds i entorns: la llengua en què s'ha fet l'enquesta i la que l'enquestat utilitza habitualment amb els amics.
L'enquestador demana a l'enquestat si vol mantenir la conversa en català o castellà, i si li és indiferent continua en català. El castellà, doncs, és una opció voluntària i activa del votant enquestat. Qui va demanar que la hi fessin en castellà? Doncs en un costat del rànquing, el 50% dels votants del PP i el 38% dels votants del PSC. En el costat contrari, el 4% dels votants d'ERC i el 15% dels votants de CiU. Entremig, el 26% dels d'Iniciativa.
L'altra pregunta reveladora és la llengua habitualment emprada en les converses amb els amics, que revela un entorn lingüístic elegit, a diferència del familiar i el laboral, que vénen imposats. Un cop més, les diferències entre els electorats dels diferents partits són notables.
Així, entre els electors del PP només l'11% esmenta el català com a llengua clarament habitual de les converses amb els amics, mentre que el 53% esmenta el castellà. En el cas dels votants socialistes, trobem el 29% de català i el 33% de castellà. En l'extrem contrari, entre els votants d'Esquerra trobem el 70% de català i el 5% de castellà, i entre els de CiU, el 62% de català i el 13% de castellà. Finalment, entre els votants d'Iniciativa trobem el 36% de català i el 24% de castellà. (Les restes fins a arribar al 100% correspon als enquestats que responen "totes dues", que en el cas d'Iniciativa arriba al 40%).