CORRUPCIÓ, MORALITAT, JuSTíCIA I PALLASSADES

ALFONS QUINTÀ en la immediata postguerra, quan s'estava creant un nou sistema polític italià , Luigi Sturzo (1871-1919) va escriure que "la democràcia serà moral, o no serà". Mossèn Sturzo havia estat un antifeixista de la primera hora. Contrari a la col·laboració del Vaticà amb Mussolini, el 1924 es va exiliar a la Gran Bretanya i als Estats Units, on va col·laborar amb els serveis d'intel·ligència i de propaganda aliats.
El 1945, va ser marginat en la creació del Partit Demòcrata Cristià, malgrat que el 1919 havia estat el fundador del seu precursor (en millor), el Partito Popolare Italiano. Sturzo era antiestatista i partidari d'una entesa amb el partits liberals i socialdemòcrates, no pas amb els comunistes. Veia en l'intervencionisme estatista la base del feixisme i del comunisme.
A casa nostra, en la Transició no vàrem tenir ningú comparable a mossèn Sturzo, que ens fes aquella advertència. El que hi va haver va ser molt de cattocomunismo, entesa que aquell bon mossèn considerava execrable. Ara hem arribat, per la via de la immoralitat, a la corrupció rigorosa i omnipresent. Aquí tenim una democràcia que, com diria l'admirat mossèn sicilià, no és democràcia, perquè és immoral.
Estem pitjor que a Itàlia, perquè allí com a mínim hi ha molts estudiosos que tracten el problema, una opinió pública que ho segueix i un debat sobre el tema que va molt més enllà que no pas aquí.
A Espanya el que hi ha és una resignació general i un cinisme generalitzat en el si dels partits. Aquests periòdicament es vesteixen de blanc per denunciar la corrupció dels partits antagònics i es camuflen com els camaleons quan es tracta de la seva pròpia.
Tots i cadascun dels partits han estat objecte d'acusacions justificades de corrupció. El que conegui algun regidor de fins i tot un petit ajuntament i tingui paciència, probablement li farà dir "què vols que hi fem, d'alguna manera hem de poder finançar-nos".
El que no pot ser és el tractament puntual i instrumental de la corrupció. Tots els partits ho han fet i tots n'han estat víctimes. Usar-ho en benefici propi els encanta. Quan aviat arriba un altre afer que, aquest cop, els acusa, decideixen capejar el temporal, esperant trobar una altra maldat contra els seus acusadors del moment. És com un trist joc dels dits de "lladres i serenos". Un dia els toca fer de lladre per, al dia següent, encarnar el paper del "sereno" immaculat. És un luxe que es permeten perquè, i aquí rau el drama, mai els sol passar gaire res.
Això s'hauria d'acabar i es podria fer amb una certa facilitat. Hi ha mil mesures legislatives i reglamentàries conegudes i fàcils d' establir. Però aquí tothom fa l'orni. Els més malpensats es pregunten si el mal no està institucionalitzat. Llavors es podria pensar que confiar que els partits encarin les bases de la corrupció podria ser tan utòpic com esperar que els piròmans passin a fer de bombers.
Darrerament tenim un ús puntual de la justícia que crea molts de recels. El que cal són canvis legislatius i la creació d'un poder realment independent de l'executiu per lluitar contra la corrupció. A hores d'ara, veient com la vicepresidenta del Govern es refereix al ministeri fiscal, escriure-ho és un mer clam al cel.
Encara que no tingui directament a veure amb la corrupció, la setmana passada la pintoresca sucursal de CDC a Perpinyà va aparèixer en aquest trist panorama espanyol d'ús instrumental i, en aquest cas concret, absurd, de la justícia. Resulta que el principal fòrum català a Internet, Vilaweb, va publicar un comentari d'un internauta sobre un policia que va formar part de la llista del Front Popular (i amb CDC) a les darreres municipals de Perpinyà. Es deia que aquell policia era un "anticatalanista a matar", expressió que en català, com és sabut, equival a dir que s'és molt alguna cosa, no pas a induir a matar algú.
Però resulta que el president de CDC a Perpinyà, Jordi Vera, va presentar una denúncia penal formal per possible amenaça de mort. El responsable de Vilaweb a Perpinyà, Teo Vidal, va ser convocat a una comissaria on va haver de declarar durant una hora. Totes les diligències seran trameses al ministeri fiscal. Vidal ha designat com a advocat Enric Vilanova, dirigent d'ERC. En el conjunt d' Espanya, sovint el PP i el PSOE competeixen durament per veure qui fa més el pallasso. Ara bé, quan s'introdueix en el concurs la inefable organització de CDC a la Catalunya del Nord, el PP i el PSOE només poden aspirar a ocupar el segon lloc.