L´Estatut compleix tres anys esperant sentència del TC

ACN/DDG Aquest diumenge fa tres anys de l'entrada en vigor de l'Estatut, però el text encara està sota l'espasa de Dàmocles del Tribunal Constitucional (TC), que encara ha de resoldre els recursos presentats per PP, Defensor del Poble i diverses comunitats autònomes. En una entrevista a l'ACN, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, creu que 'seria bo' que lleis aprovades per referèndum no poguessin arribar al TC, ja que, si el tribunal retalla algun precepte hi haurà un xoc de legitimitats. Saura espera que hi hagi coincidència entre Generalitat i govern espanyol en la valoració de la sentència i es busquin mecanismes per refer el que diu l'Estatut si es retalla.

Sembla que la sentència del Constitucional ja és imminent. El Govern té una posició fixada sobre quina ha de ser la reacció?

Una reacció concreta és impossible, perquè depèn de la sentència. Però tenim clar que l'Estatut no és només una llei orgànica, sinó que és un pacte entre Catalunya i l'estat espanyol. Si el TC limita, redueix o anul·la determinats preceptes, s'ha de refer el pacte polític. Si vostè i jo pactem una cosa i ve un tercer i ens diu que no serveix, doncs modifiquem la llei. Però crec que la sentència no afectarà cap aspecte essencial de l'Estatut. Ni nació, ni llengua, ni finançament, ni bilateralitat sortiran afectades, tot i que possiblement hi haurà lectures interpretatives de determinats articles. En tot cas, desitjo que la sentència surti com més aviat millor.

Refer el pacte polític suposarà refer l'Estatut o la Constitució?

La Constitució no es pot refer perquè el PP no vol, tot i que seria necessari. Imagini que la sentència digués que un article és inconstitucional perquè la LOFCA està per sobre de l'Estatut i ho impedeix. Doncs si hi ha un article que va en contra de l'Estatut, modifiquem l'article de la LOFCA. I si hi ha un traspàs que ens diuen que no pot ser a l'Estatut, doncs apliquem-lo per la via de l'article 150.2 de la Constitució. Es tracta de buscar les vies perquè tot quedi com estava abans.

El govern de Zapatero també hauria de donar una resposta a la sentència?

El govern espanyol ha d'expressar l'opinió de què li sembla la sentència. El que pot passar és que es toqui algun aspecte que per Catalunya sigui greu, però que el govern espanyol no ho vegi greu. Veurem si tenim coincidència a l'hora de valorar la sentència. Espero que no es toqui cap aspecte essencial i que hi pugui haver una valoració conjunta. No m'agradaria que, si algun aspecte essencial es declarés inconstitucional, el president Zapatero no ho considerés important.

Hi pot haver, doncs, conflicte institucional?

D'entrada s'ha de fer cas al que digui el Constitucional, però també exigir al govern espanyol analitzar quines iniciatives polítiques prenem per tornar a l'inici. Ens podem trobar que l'Estatut tingui una legitimitat tant del Parlament, del Congrés, com popular, i al mateix temps hi hagi una altra legitimitat, la del TC. Possiblement seria bo que les lleis aprovades per referèndum no es poguessin portar al Constitucional. Però això requeriria un canvi a la Constitució i a la llei dle TC.

Quina nota posaria al desplegament de l'Estatut?

Se'm fa difícil posar una nota, perquè una cosa és el desplegament intern que hem fet a Catalunya i una altra les relacions amb l'Estat. Hem fet una producció legislativa interna molt positiva, renovant columnes fonamentals de les institucions catalanes, com el Consell de Garanties Estatutàries, l'Agència Tributària o el Síndic de Greuges. Però hem tingut moltes reticències de l'administració central. En tot cas, l'Estatut s'ha demostrat que és una bona via, una via transitable, es demostra que no és veritat aquells que deien que no havia valgut la pena o que era una via morta. Després del finançament i dels últims traspassos, li posaria un 8,2 en global. Una mica més pel Govern de Catalunya i una mica menys per l'estat espanyol. Però globalment crec que és un notable, tot i que hem hagut de repetir alguns exàmens que el govern espanyol en va suspendre alguns.

Pel canvi d'actitud del govern espanyol va ser determinant els canvis d'interlocutors, amb Chaves i Salgado al capdavant?

En el cas del finançament, es van tenir en compte les conseqüències negatives que hi hauria hagut sobre tothom si no hi hagués hagut acord, sobretot sobre el govern espanyol. No era imaginable un acord sense que Catalunya digués que sí. Les conseqüències d'una discrepància eren imprevisibles, especialment per a Zapatero, ja que a ningú se li escapa que s'estava perdent la seva bona imatge a Catalunya. Però Zapatero i el PSOE també sabien que han d'aprovar uns pressupostos i necessiten els vots d'ICV, IU i ERC. Tots havíem dit que sense finançament no donaríem suport als pressupostos.

Per tant, si el canvi d'actitud és per necessitat política, els futurs traspassos es poden tornar a complicar?

Del que he dit, una qüestió és per necessitat de majoria parlamentària, però l'altra és la constatació que la relació Catalunya-Espanya no pot ser dolenta. És una constatació de la força de Catalunya i que el govern espanyol ha de complir la llei. De tota manera, estic segur que tindrem moltes dificultats. L'Estatut és més poder polític i més recursos econòmics per Catalunya. I, com passa a tot arreu, els governs centrals es resisteixen a això, especialment un estat com l'espanyol, amb tradició centralista. No serà fàcil, serà complicat i complexe, però si hem aconseguit el que hem aconseguit, segur que amb poc temps aconseguirem més compliments de l'Estatut.

En l'última comissió bilateral es va tancar l'acord per Rodalies i per inspecció de treball. Quins seran els pròxims passos?

En Rodalies queda la valoració econòmica del traspàs i dels recursos humans, i quan acabi el procés caldrà abordar regionals. Però a banda de traspassos, hi ha qüestions de concepció de país. Primer, cal que la legislació de l'Estat no vulneri contínuament les competències de Catalunya. Hi ha bastants ministeris que estan funcionant com si no hi hagués un nou Estatut. Contínuament prenen decisions sobre lleis i decrets que vulneren competències. Cal un canvi de concepció de l'administració espanyol, que ja s'ha començat a fer. També cal que l'Estat deixi de fer política de foment i subvencions directament als ajuntaments, ja que és competència exclusiva de Catalunya. I tercer, cal que Catalunya pugui participar en decidir la política que l'estat espanyol porta a Europa.

Catalunya, juntament amb altres comunitats, també han apostat per una major col·laboració entre autonomies.

Crec que necessitem, i no depèn de l'Estatut, sinó de la voluntat política, que es puguin fer conferències de presidents autonòmics sense el president del govern espanyol. Això passa a tots els països federals, com Alemanya, Suïssa, Bèlgica o Àustria. Si ho decidim, el president espanyol no hi té res a dir. La col·laboració horitzontal és el gran repte pendent de l'Estat espanyol i ja hem començat a fer reunions amb les sis comunitats que tenen nous estatuts. La propera serà al novembre a Barcelona.