La Vall d´Hebron busca donant

ACN/DDG L'Hospital de la Vall d'Hebron ja disposa de l'autorització per fer el primer transplantament de cara a Catalunya i ara busca donant. Es tracta d'una tasca 'molt difícil', que podria perllorgar-se durant mesos, perquè no només es requereix compatibilitat de teixits, sinó també una estructura morfològica que encaixi amb el receptor, ha explicat el cap del servei de Cirurgia Plàstica i Cremats, Joan Pere Barret. L'hospital ha rebut aquest dimarts l'autorització de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que s'afegeix a les altres dues acceptades el juny passat a centres de València i Sevilla. Només s'han realitzat set transplantaments d'aquestes característiques al món.

El transplantament de cara és sovint 'l'única tècnica' per a casos severs de pacients que pateixen 'deformacions catastròfiques' que no només generen rebuig social per l'aspecte extern, sinó que també els impedeixen menjar o respirar amb normalitat, ha explicat Barret. L'objectiu, ha afegit el doctor, és que el pacient pugui reintegrar-se a la societat amb normalitat.

En funció d'aquests barems, l'hospital ha seleccionat un receptor, del qual no se n'han revelat detalls per preservar la intimitat. A mitjans de juliol, l'hospital va efectuar una sol·licitud d'urgència per dur a terme el trasplantament de cara, la autorització de la qual ha arribat aquest dimarts.

Ara l'hospital cerca un donant que no només sigui compatible a nivell de teixits, que és el que es busca en qualsevol transplantament, sinó també que presenti una morfologia encaixi amb la del receptor. Es tracta d'una tasca 'molt difícil' que pot durar mesos, ha detallat el responsable de Cirurgia Plàstica i Cremats.

Fins ara, només s'han dut a terme set trasplantaments de cara al món: quatre a França, dos als Estats Units i un a la Xina. Aquestes operacions, de gran complexitat i en què hi treballen conjuntament experts de diferents àmbits de la medicina, han durat unes vint hores.

Els darrers casos clínics mostren que, amb aquestes operacions, es pot garantir una recuperació del 90% de la funció motora i sensitiva, mentre que el dèficit restant és assumit pel cervell, fins a assolir una funció 'gairebé normal', segons Barret.