Els polítics catalans s´ho han de fer mirar

XAVIER DOMÈNECH GIRONA Les enquestes no expliquen la vida, però poden ajudar a entendre-la. Amb les eleccions europees i el seu rècord d'abstenció encara a la memòria i amb els tècnics del Departament d'Interior preocupats per l'escassa participació ciutadana, una enquesta acaba de recordar-nos la magnitud de la tragèdia, i a més a més apunta que pinten bastos.
Gairebé dos de cada tres catalans es poden considerar "desvinculats" de la política, segons els treballs que cada trimestre realitza el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat per establir l'índex de satisfacció política del país. Més concretament, el 63,5%, que són els que mostren signes eloqüents d'"insatisfacció política estructural".
Ciutadans que se senten insatisfets amb la democràcia; pensen que els polítics no escolten la gent i només busquen el seu propi benefici; no creuen que la gent del carrer pugui influir-los; fan una valoració negativa dels polítics catalans en el seu conjunt, i no tenen cap mena de simpatia cap als partits en general.
D'aquestes persones en podríem dir escèptics, desencisats o "desafectes", però el CIS els etiqueta com a "desvinculats" del sistema polític, en oposició als "integrats", que són els que donen una mitjana positiva després de posar nota al funcionament de la democràcia, als polítics i a la seva receptivitat, a la capacitat de la gent per influir en política i a la simpatia que mereixen els partits.
És obvi que un sistema polític sa i resistent és aquell que presenta índexs elevats d'integració fins i tot en moments com l'actual, en què la crisi econòmica castiga el benestar de les famílies i ningú no sembla trobar-hi la solució màgica. Per contra, un sistema polític en què una mala conjuntura arrossegui tan fàcilment la credibilitat de polítics i institucions té problemes de solidesa, i no presenta garanties de resistència en cas de ser atacat pel populisme antidemocràtic.
Les dades del CEO situen la política catalana més a prop del segon extrem que del primer. El nombre d'insatisfets estructurals era del 51,3% el novembre del 2005, i ara és del 63,5%. En el mateix període, el nombre dels satisfets ha passat del 48,7% al 36,5%. En menys de quatre anys, per tant, una situació propera a l'empat s'ha transformat en un distanciament de 27 punts. Les files dels desvinculats no paren de robar efectius a uns integrats en hores baixes.
La dada de novembre del 2005, procedent de les enquestes realitzades a partir d'octubre, va ser molt bona en comparació amb tot el que ha vingut després, però també es va produir en un moment d'excepcional estat d'il·lusió col·lectiva: el 30 de setembre el Parlament de Catalunya havia aprovat, per molt àmplia majoria, el nou Estatut. Aquell moment d'eufòria irrepetible no va permetre tanmateix que els "integrats" superessin els "desvinculats". Mentre un riu de cava inundava les estores del parc de la Ciutadella, la ciutadania continuava suspenent els que brindaven. Per poc, però els suspenia. Què passaria quan anessin mal dades? No vam trigar a saber-ho, perquè la insatisfacció va tornar a créixer de seguida: amb els problemes de negociació de l'Estatut a Madrid, amb les crisis del tripartit... l'aprovació en referèndum, que posava punt final a un gran embolic, va marcar una certa inflexió, però immediatament va tornar la tendència negativa.
La darrera xifra menys dolenta pertany a un repunt de l'abril del 2008, i és de "només" el 52% de "desvinculats". Es correspon amb les eleccions generals que van donar la segona victòria a Rodríguez Zapatero. La il·lusió va durar poc, i de llavors ençà la insatisfacció no ha parat de créixer, fins al 63,5% actual. A més a més, d'aquesta xifra, cinc punts corresponen a l'empitjorament registrat els darrers tres mesos.
Cal dir, això sí, que la insatisfacció "estructural" és generalitzada, però d'una profunditat poc acusada. En una escala que va dels sis punts positius als sis punts negatius, l'índex de juliol és de 0,72 punts negatius. Si ho transforméssim a una escala decimal, com les notes de l'escola, podríem dir que el sistema polític català suspèn amb una nota del 4,4, és a dir, a només sis dècimes de l'aprovat pelat. No és una situació irreversible, però els polítics s'hi hauran d'esforçar si és que volen que la ciutadania els tingui confiança i simpatia.