La sentència de l´Estatut porta els partits a debatre un front comú

BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/DDG Encara queden setmanes, o mesos, perquè el Tribunal Constitucional (TC) assoleixi una sentència majoritària sobre l'Estatut de Catalunya després del recurs que hi va interposar el Partit Popular (PP). Amb tot, en els darrers dies han aparegut filtracions i opinions sobre una eventual retallada de text, ahir amb la publicació al diari El País d'una informació en la qual el TC "està àmpliament dividit" i té dos blocs, un conservador i l'altre progressista "al voltant d'alguns aspectes clau, com el terme nació i l'obligatorietat de conèixer el català". Abans, el vicepresident Josep-Lluís Carod Rovira havia proposat una manifestació. Així, la sentència ha encès de nou l'espurna del debat i ha obligat els partits catalans a parlar d'un possible front comú, que a hores d'ara, sembla un ball de bastons.
El partit més crític amb les informacions publicades pel rotatiu madrileny va ser ERC. Joan Ridao, secretari general del partit, va considerar ahir que si en el TC hi ha dos blocs, un de progressista i un altre de conservador, significa que no sempre prevalen els criteris estrictament jurídics i que els magistrats actuen seguint criteris polítics. A més, va afegir que "l'enfrontament s'estén també als drets històrics i als símbols nacionalistes", i que "el patró que s'aprovi per a Catalunya serà el que copiaran les altres autonomies". Igualment a El País es parlava que "el problema de fons, segons fonts favorables a la seva constitucionalitat, és que caldrà tornar a dissenyar l'Estat de les Autonomies, ja que d'altra manera suposaria un retrocés de 30 anys en el desenvolupament de l'Estat constitucional". Per al secretari general d'ERC, "si es confirmés la informació de El País, estaríem davant d'algunes parets mestres que s'ensorrarien. L'Estatut faria fallida".
També des d'ICV, el vicepresident Lluís Moreno va contestar a aquesta informació assegurant que si el bloc conservador del Tribunal Constitucional és contrari al terme "nació" en el preàmbul de l'Estatut i a l'obligatorietat de conèixer el català, és que "la dreta política i judicial té por de l'Estatut perquè impulsa l'Estat plurinacional", i emplaça el PP a deixar "d'utilitzar la via judicial per intentar imposar les seves idees". En un comunicat, Moreno va demanar "prudència" fins que no es conegui la sentència del Tribunal Constitucional, encara que va indicar que l'Estatut és un text "absolutament constitucional" perquè "va ser aprovat per llei al Congrés".

Necessitat d'un front comú
Moreno va asseverar ahir que la seva formació només espera i acceptarà una sentència favorable del TC, i va advertir d'una "resposta unitària" des de Catalunya en el cas que sigui contrària. Així, si el Constitucional es mostra contrari a dos aspectes clau de l'Estatut, "qualsevol sentència que vagi en contra de la retallada dels símbols, la llengua i del finançament de Catalunya tindrà la resposta unitària del teixit polític i social català".
Per la seva part, el secretari general adjunt de CDC i diputat de CiU, Felip Puig, va considerar ahir "difícil" que tots els partits assoleixin un consens sobre com respondre a una eventual sentència negativa de l'Estatut, encara que va defensar amb força aquesta unitat. En declaracions a Catalunya Ràdio, va creure "força difícil que hi hagi un acord de tots els partits polítics, perquè n'hi ha un parell que són còmplices de l'amenaça del TC, que són el PP i el PSOE", encara que "desitjable". "Ens oblidem sovint dels socialistes, però recursos davant el TC contra l'Estatut vénen del PP, però també del Defensor del Poble, socialista, i comunitats autònomes tant populars com socialistes", va remarcar.
"El pla B haurem de construir-lo tots junts i les expressions i opinions aparegudes últims dies de manera poc cohesionada fins i tot dins del Govern i els seus partits -en al·lusió a la manifestació proposta pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira- no són bones en un moment en què el país està davant d'una situació molt transcendental per al seu futur-, va manifestar Puig.

No fer cas de les filtracions
El líder nacionalista va defensar la necessitat d'estar "ben units i cohesionats, ferms davant la decisió del TC, que va dir que no tindrà l'última paraula, sinó que l'haurà de tenir el poble català d'una forma o una altra", va afegir.
Respecte a la informació publicada per El País, Puig es va mostrar indignat per les "permanents filtracions" des de fa més de dos anys i va optar per "no fer-ne cas". ?Segons el secretari general de CDC, "a Catalunya no cal precipitar-se, ni improvisar, ni caure en polèmiques i provocacions estèrils".