La UCE clou una altra edició suspirant pels Països Catalans

ACN/DDG La 41a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha demostrat novament que es tracta d'un projecte 'consolidat i a l'alça', subratlla el rector Jaume Sobrequés. Durant aquests deu dies han desfilat pels passadissos d'aquesta acadèmia 'tan efímera' gairebé 2.000 alumnes que han analitzat l'actualitat catalana 'des de la distància' i en classes impartides per 300 professors, 'experts de primera talla'. Com cada any, alumnes procedents de l'Alguer, de la Franja, del País Valencià, la Catalunya Nord, del Principat o de les Illes Balears han teixit de nou a la UCE un conglomerat de totes les edats que ha fet, mentre duraven les classes, que els Països Catalans fossin una realitat.

La intenció que el rector Sobrequés ja va anunciar durant la presentació, fer possible que aquesta universitat visqui 'tot l'any', va 'per bon camí', i aquest novembre celebrarà un seminari de dos dies a Puigcerdà dedicat als 300 anys del Tractat dels Pirineus.

Enguany, temes que aquest estiu han omplert moltes pàgines de diari, com les pandèmies o el nou model de finançament, han estat analitzats acadèmicament pels seus protagonistes. Un epidemiòleg i la secretària de Salut, Marta Segura, han deixat sense sentit les pors que aixeca l'amenaça d'una nova onada de Grip A i l'han despullat fins a presentar-la com una malaltia 'que no és greu' i contra la qual Catalunya està 'ben preparada'. Les passions que han suscitat les negociacions amb Madrid per l'acord de finançament han estat sufocades dia a dia per les xerrades que els alumnes han mantingut amb tots els responsables d'aquesta negociació, Martí Carnicer, Antoni Soy o Francesc Homs.

La parcel·la literària del programa ha homenatjat al llegendari escriptor català Ausiàs Marc, i l'artística al pintor Joquim Guinovart. La darrera obra creada per aquest autor ha servit també de cartell de l'edició d'enguany. La recent mort del balear Baltasar Porcel ha tingut també la seva quota de protagonisme.

Si cal parlar de fracassos dins aquesta edició caldrà girar la vista cap a una de les seves principals novetats, els grans temes. El 50è aniversari de la Revolució Cubana, els setanta anys de la Generalitat a l'exili, els 350 anys del Tractat dels Pirineus i els 550 anys de la mort d'Ausiàs March, han despertat poc interès en els assistents i han comptat amb una presència de públic força reduïda, en alguns casos testimonial. A diferència d'altres anys, els grans actes, celebrats a les instal·lacions del gimnàs del Liceu Renovier, no han comptat amb noms massa famosos com a esquer. El debat sobre el Pla Bolonya i els cinquanta anys d'ETA han estat els dos únics grans temes amb poder de convocatòria.

Cursos celebrats en aules petites i que han estat dedicats a la grafologia, la fotografia, la dansa oriental o la transició de la nova cançó fins al rock català, sí han omplert cada dia les aules i han aconseguit que alumnes d'edat ben adulta desafiessin les temperatures de l'onada de calor. La mitjana d'assistència als cursos ha fregat la 30a d'alumnes i ha comptat amb 'experts de primera talla' entre els seus professors.

Polítics que des de Prada apunten cap a la independència

Vents de canvi han bufat aquests dies amb força des de Conflent. Des de la seguretat que dóna saber-se custodiat per la muntanya de Canigó, a l'altra banda de la frontera de l'estat espanyol, la 41a UCE ha servit per espolsar vells discursos independentistes que ara semblen lluir com si es diguessin per primer cop.

CiU ha vingut fins a Prada per deixar dos missatges, el primer és que no li interessa gens entrar en el debat de la manifestació preventiva, el segon és que la federació es prepara per negociar la sortida de Catalunya del règim de finançament que imposa la Lofca. L'objectiu de l'estratègia presentada per Francesc Homs és aconseguir el concert econòmic, el mateix que 'Navarra i el País Basc'.

El secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat des de la UCE que si el Tribunal Constitucional buida de sentit l'Estatut estarà acabant amb la fase autonomista i encaminant obligatòriament als partits polítics cap a la recerca de la independència.

L'actualitat aquest agost ha trobat una mica de carburant en la polèmica de si cal o no manifestar-se abans de la sentència del TC. La discussió ha arribat a Prada amb força i ha clos d'una manera prou emotiva, deixant sols amb la mobilització preventiva a dos vells coneguts, Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira.