El Govern acatarà la sentència del TC però no descarta refer el pacte amb l´Estat

BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/DDG El Govern català va assegurar ahir que acatarà la sentència del Tribunal Constitucional en relació amb l'Estatut, però va advertir que una decisió que afecti a aspectes "importants" obligaria a "refer el pacte polític entre Catalunya i l'Estat" que suposa aquesta llei orgànica. Aquesta declaració oficial arriba després de diverses setmanes d'opinions discrepants entre els membres del tripartit sobre quina hauria de ser la resposta de Catalunya davant una possible sentència adversa del TC.

Tot i que el Govern ha avançat que acatarà la decisió de l'Alt Tribunal, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i "número 3" del Govern, Joan Saura (ICV-EUiA) va ssegurar ahir que si la sentència és negativa, es buscaran altres vies per mantenir els nivells d'autogovern que atorga l'Estatut.

Saura també va expressar que el

Govern s'oposarà a manifestacions "preventives" contràries a una possible retallada, com durant aquestes últimes setmanes ha proposat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), i que ha secundat l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

El Govern, a més, va assegurar ahir que no descarta convocar una cimera entre els líders dels partits catalans després de fer-se pública la sentència sobre l'Estatut.

Saura, que va ser l'encarregat de fer aquesta declaració oficial entorn la decisió del TC després de la primera reunió del Consell del Govern d'aquest curs polític, va apuntar que l'Executiu està "absolutament convençut de la constitucionalitat" de l'Estatut. Saura va afegir que si la sentència és negativa, no s'estaria alterant simplement una llei orgànica, sinó un pacte polític entre Catalunya i l'Estat. Per això, el conseller va precisar que en aquest supòsit "faria falta refer" aquest acord, perquè afecta la "ubicació de Catalunya dins de l'Estat", en el sentit del seu encaix polític. Mentrestant des de Madrid el portaveu del grup socialista al Congrés, José Antonio Alonso, va fer ahir una crida a la "calma" i a la "tranquil·litat" per deixar que el Tribunal Constitucional resolgui sense interferències els recursos contra l'Estatut, i alhora va aconsellar no variar les actuals relacions entre el PSOE i el PSC.

La declaració institucional i unitària del Govern entorn la setnència de l'Estatut arriba després que el conseller d'educació, Ernest Maragall, declarés que el Govern ha de desplegar "amb intensitat i amb el ritme que li convingui" l'Estatut sense fer cas de cap "interpretació que no sigui el propi criteri". A més, Maragall va posar sobre la taula la creació d'un grup propi del PSC al Congrés i es va mostrar partidari d'un govern de coalició PSOE-PSC a Madrid. D'aquesta manera, segons el conseller d'educació, el PSC quedaria definit com "el gran partit del catalanisme progressista".

Llei de senadors

El Consell Executiu va aprovar ahir el projecte de llei de designació de senadors que representen la Generalitat al Senat. L'esmentada llei és una de les que han de fer-se per complir amb el nou Estatut, i estableix els requisits per ser elegit senador.

La principal novetat que incorpora el projecte, que ara comença la seva tramitació parlamentària, és que els senadors que representen les institucions catalanes al Senat ja no hauran de ser diputats al Parlament, com passa actualment. Els senadors s'elegiran de manera "proporcional" a la composició dels grups parlamentaris, i s'haurà de garantir la presència "equilibrada" d'homes i dones, tendint d'aquesta manera a la paritat. Catalunya no és l'única autonomia que tindrà una legislació d'aquest tipus. També tenen textos similars Aragó, Andalusia, Astúries, Comunitat Valenciana i Cantàbria.