ENEMICS D´ARTUR MAS DINS DE CDC

ALFONS QUINTÀ Un alt dirigent de CDC em diu: "Estava convençut que Artur Mas guanyaria fàcilment les properes eleccions catalanes. Però ara ja no n'estic gens convençut. Tenim l'enemic a casa, dins de CDC".
La font és de la màxima seriositat. Els seus criteris coincideixen amb els d'altres dirigents de CDC també consultats ahir pel Diari de Girona. L'origen immediat del daltabaix és un article titulat "Tardor calenta a CiU". Va ser publicat a la pàgina dotze del diari Avui del diumenge trenta d'agost. Es troba amb facilitat a Internet.
Les fonts de CDC indiquen que la signatura (Mercè Garcia) és un pseudònim. Creuen que el seu autor és l'actual director pro tempore de l'Avui, Carlos Flo. La majoria d'informants manifesten, sense aportar-ne proves, que, en la seva opinió, podria estar inspirat per Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'antic president de la Generalitat.
Moltes de les afirmacions de les fonts de CDC consultades no es poden reproduir. Treuen foc pels queixals. Afirmen que Artur Mas està tan exasperat com ells mateixos.
L'article és un atac passional contra Mas. És tan esbiaixat que pot resultar contraproduent pels seus autors. Al marge de l'autoria, no hi pot haver-hi cap dubte racional respecte que els seus autors estan infinitament més identificats amb Jordi Pujol i amb membres de la seva família -alguns dels quals ubicables en la proximitat del que va rebre el nom de "la CDC dels afers"- que no pas, certament, amb Artur Mas. A aquest darrer li ha tocat el paper de dimoni dels Pastorets.
Aquest diari ja va informar que, en la reunió de la direcció de CDC, a l'endemà de les eleccions europees, Jordi Pujol va proposar "replantejar les relacions amb Espanya". Equivalia a radicalitzar el discurs de CDC. Immediatament, Mas va tallar Pujol, afirmant que ell era el candidat i que ja faria el que calgués.
Totes les fonts de CDC consultades consideren que una radicalització del discurs de Mas faria perillar la seva elecció. Jordi Pujol sempre va atenuar el seu discurs quan s'acostaven uns comicis. Una àvia diria: El que no ho has volgut per a tu no ho vulguis per a ningú.
Una font propera a José Manuel Lara Bosch, propietari d' editorial Planeta i del 40 per cent de l'Avui, va manifestar a DdG que Lara "ha rebut infinitat de trucades, moltes de les quals de dirigents de CDC propers a Mas. Li han dit que estan disposats a boicotejar l'Avui". La font afegeix que Mas i Lara són amics, perquè varen estudiar el batxillerat junts i Mas va ser company d' Universitat del germà de Lara, Fernando, mort en un accident el 1995.
En l'actual direcció de CDC, l'home més proper a Jordi Pujol, i menys proper a Mas, malgrat ser secretari general adjunt, és Felip Puig. Sistemàticament, aquest efectua declaracions que una font partidària de Mas qualifica de "estirabots sobiranistes que ens fan mal".
Puig és el padrí de la incomprensible i fallida operació de creació d'una sucursal de CDC a Catalunya Nord. Aquest cap de setmana, la CDC d'allí ha dut a terme una altra atzagaiada. En unes eleccions municipals a la localitat de Sant Cebrià, la CDC del Nord havia decidit presentar dos candidats en una llista del partit "Nou Centre" que forma part de la majoria que encarna el president Sarkozy. Un curiós canvi després de que s'hagués aliat, en les municipals a Perpinyà, amb els comunistes, socialistes i ultrajacobins.
Ara bé, a Sant Cebrià, el cap de CDC, Jordi Vera, va finalment optar per presentar també (sic) una membre del seu partit en una candidatura d'esquerra que tenia com eslògan "som la llista antisistema". O sigui que CDC ha jugat insòlitament a dues bandes, ben diferents.
Aquest aventurisme de la sucursal nord-catalana de CDC dóna resultats significatius i molt dolents. Així, en un acte electoral presidit per l'actual ministre de Defensa francès, Hervé Morin, els organitzadors preferiren evitar que Vera estigués en la presidència, malgrat que es tractés d'una de les dues candidatures amb CDC en el seu si.
Tot plegat, fa que les fonts partidàries de Mas consultades per aquest diari siguin taxatives respecte que continuaran els cops de peu per sota la taula en contra de Mas, des del seu propi partit.