La jutgessa titlla d´´amenaça´ el suport de l´Ajuntament d´Arenys al referèndum

BARCELONA | EFE/ACN/DDG
La jutgessa encarregada de dictar sentència sobre el recurs presentant per l'Advocacia de l'Estat va titllar ahir d'"amenaça" el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya ja que, segons va indicar, totes les entitats i persones estan ?obligades a col·laborar per fer complir la llei.
En una intervenció poc habitual en una sala de vistes, que va justificar per la presència d'"un públic no expert", la magistrada va afirmar que, malgrat que "la càrrega emocional que té la matèria és vàlida", l'assumpte en competició és "estrictament jurídic". Va posar com a exemple que el debat jurídic sobre la legalitat del referèndum seria el mateix si la consulta fora perquè l'Ajuntament vol canviar l'edat mínima perquè una persona pugui aconseguir el permís de conduir.
Les intervencions de la magistrada, que aviat dictarà una resolució judicial sobre si manté o no la suspensió de l'acord municipal, van motivar la queixa de l'advocat d'Arenys, l'exconseller Salvador Milà, que les ha interpretades com "un pronunciament que suposa un avançament a la seva resolució".
Durant la vista, el lletrat va apel·lar a la llibertat d'expressió dels seus ciutadans per defensar l'acord de suport a la consulta. L'advocat del consistori, Salvador Milà, va explicar davant la jutgessa que aquest acord és legal perquè l'Ajuntament no ha organitzat cap referèndum i que per tant no ha infringit cap llei. En aquest sentit, invoca el seu dret a donar suport polític a una consulta popular "democràtica i pacífica" organitzada per una entitat privada del poble i que va ser suspesa la setmana passada pel recurs de l'Estat.
En el seu al·legat, l'advocat de l'Ajuntament d'Arenys va assegurar que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d'Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una "reacció en cadena" amb iniciatives similars en altres municipis catalans.

Suport polític
En la vista, en la qual només el consistori ha exposat els seus al·legats perquè els de l'Advocacia de l'Estat estan recollits en el recurs, Milà va considerar que en aquest cas s'ha produït "un ?malentès" en la interpretació d'un acord municipal que era un simple "suport polític a una legítima reivindicació ciutadana".
En realitat, va insistir, l'Ajuntament no convoca la consulta, ni facilita el cens municipal ni personal del consistori per a la seva celebració, sinó que es limita a donar suport "polític i ideològic" a la reivindicació dels organitzadors i a cedir-los una sala polivalent on habitualment se celebren tota mena d'actes ciutadans.
Salvador Milà va invocar el principi constitucional d'autonomia local per defensar el dret de l'Ajuntament a aprovar resolucions polítiques, encara que aquestes excedeixin de les seves competències. Segons el parer de l'advocat, "tanta política pot fer el president o la vicepresidenta del Govern com un ajuntament o un ple municipal".
Per la seva banda, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va advertir que, malgrat que en un futur pròxim Catalunya tindrà una Llei de Consultes, el Govern central seguirà tenint potestat per desautoritzar els eventuals referèndums que es proposin. En aquest sentit, l'advocat del consistori del Maresme va recordar que històricament s'han dut a terme consultes ciutadanes de tota mena, com la que es va organitzar en contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN o a favor de la cessió del 0,7% del PIB al Tercer Món, amb el suport municipal i fins i tot en jornada electoral "i mai l'Estat no els ha impugnat". Precisament, l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat és Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans de la dècada dels noranta. En concret Jorge Buixadé Villalba es va presentar a les eleccions catalanes de 1995 com a número 7 a la província de Tarragona i en les generals de 1996 per Barcelona, com consta en les llistes oficials publicades per la Junta Electoral.
Es dóna el cas que la Falange va convocar una manifestació a Arenys el mateix dia del referèndum. Posteriorment, la Generalitat va canviar la data de la protesta en una resolució que la formació ultradretana ha recorregut als tribunals i que va anunciar que no acataria.