La regeneració de la societat civil

XAVI RIUS Tant parlar de la regeneració de la classe política i hauríem de renovar també la societat civil: Josep María Álvarez és secretari general de la UGT des del 1980. Joan Coscubiela en va estar 13 al capdavant de Comissions i va plegar perquè l'obligaven els Estatuts. Miquel Valls acumula dos mandats a la Cambra: va començar el 2002. Josep González és president de Pimec des del 1991 mentre que Sebastià Salvadó, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), ho és des del 1985.

Xiulets a Puigcercós
Diumenge passat vaig estar a Arenys. Em va sorprendre que cada vegada que sortien les imatges de Joan Puigcercós per la tele del Centre Moral el president d'Esquerra era escridassat de valent. Dimecres vaig preguntar a la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, i ho rebaixà a "anècdota tavernària". Però no sé si més que una anècdota és un auguri del que pot passar a les properes eleccions.

Compartiments estancs
Esquerra es pensa que la política són compartiments estancs. Ara engresquen els seus alcaldes i regidors a promoure iniciatives a favor de l'autodeterminació, però van fer president un dirigent del PSC, José Montilla, que està a favor del "marc constitucional".

CiU
CiU fa amb la prostitució com amb els referèndums. Jugar a la puta i a la ramoneta. El cas més evident és el de Barcelona, on Xavier Trias vol i dol. Però també el de Sant Cugat, on Esquerra pot posar en un compromís Lluís Recoder, l'esperança blanca dels moderats de Convergència.

Pujol encara hi toca
Toquem fusta, però el dia que Pujol es mori el trobarem a faltar. Durant l'homenatge a Francesc Macià la vigília de la Diada va fer un discurs impecable. No cal dir que, com tot polític, té coses bones i coses dolentes. Però el temps està eixamplant la seva figura i fent oblidar els seus errors. També la comparació amb la classe política actual.

Dictats de català
No m'agrada Salvador Sostres, però el 12 de setembre passat, en un article a l'Avui, va estar brillant. Proposava que la nova llei electoral, pendent des de fa quasi trenta anys, obligués tot candidat a sotmetre's a un dictat -els entranyables dictats amb què vam aprendre a escriure- en català, castellà i anglès. És clar que no sé si ell passaria la prova.

El director de l'"Avui"
Malgrat la polèmica per la publicació d'un reportage crític amb CiU amb pseudònim, trobo que Carles Flo ho està fent força bé, com a director de l'Avui. Ara el diari té trempera. Concepte que es pot aplicar a l'activitat sexual, però també al periodisme. Va arribar per només tres mesos -amb l'encàrrec de fer un ERO-, però li haurien de deixar uns quants anys.

Espai català de comunicació
Cada vegada que vaig a un acte a favor de TV3 al País Valencià em ve al cap que va ser l'actual president de la Generalitat, José Montilla, quan era ministre d'Indústria, qui va aprovar transferir les freqüències a La Sexta de Jaume Roures. Sens dubte una aportació sui generis a aquesta cosa etèria que es coneix com l'espai de comunicació català.