La sentència de l´Estatut podria sortir a l´octubre

ACN/DDG La presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, ha suggerit aquest dilluns que falta poc perquè el tribunal que presideix doni a conèixer la sentència que respon als recursos presentats contra l'Estatut. Durant la cerimònia d'obertura de l'Any Judicial, Casas ha apuntat que abans del Nadal es publicarà la sentència i molt possiblement, ha assegurat en una conversa informal amb periodistes, surti durant el transcurs del mes d'octubre. El Tribunal Constitucional té pendent aquesta sentència des que diverses comunitats autònomes, el PP i el Defensor del Poble la recorreguessin durant el 2006.

En una conversa informal amb periodistes després dels discursos de l'obertura de l'any judicial, María Emilia Casas ha suggerit la possibilitat que la sentència de l'Estatut es publiqui durant el mes d'octubre. La presidenta del Tribunal Constitucional havia assistit a la cerimònia d'inici de l'any jurídic que cada any se celebra per aquestes dates i que compta amb la presència del Rei, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño i el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar.

Casas ha mantingut silenci sempre sobre una possible data per conèixer el sentit de la sentència. Els periodistes li han preguntat si es els magistrats es menjarien el 'raïm' abans de fer pública la sentència en referència a si caldria esperar a després de Nadal i ella ha contestat que no, que la resolució sortiria molt abans. 'Durant l'octubre, doncs?', ha preguntat un periodista i ella ha contestat que 'podria ser'.

La redacció de la sentència de l'Estatut està paralitzada des de finals del mes de juliol perquè la ponent, Elisa Vera, no ha aconseguit la majoria suficient de la sala. Casas ha avançat que la setmana vinent es presentarà la quarta redacció de la ponència que inclou punts clau com la definició de Catalunya com a nació i l'ús del català.

Sobre L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat a les Corts generals i posteriorment refrendat pel poble de Catalunya, ha provocat fins a set recursos davant del Tribunal Constitucional (TC). El més conegut és el del PP, però també han qüestionat el text català el Defensor del Poble, Enrique Múgica, i cinc comunitats: Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, la Rioja i Múrcia. Els recursos dels populars i de Múgica són els més genèrics, afecten a multitud d'articles i qüestionen la columna vertebral del text. Els recursos de les comunitats majoritàriament aborden qüestions específiques que els afecten, com ara els recursos hídrics de l'Ebre i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.