Els alcaldes catalans es neguen a fer més «sacrificis» fiscals

ACN/DDG Alcaldes catalans han manifestat a l'ACN la necessitat d'un nou model de finançament local després que la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, demanés als ajuntaments 'corresponsabilitat fiscal ' i 'sacrifici' econòmic per poder fer front a la crisi. Mentre alguns alcaldes defensen com a mesura el FEIL posat en marxa pel govern espanyol, altres veuen que és l'Estat qui s'ha de sacrificar en favor dels ajuntaments ja que aquests, l'única via de finançament pròpia que tenen és la recaptació d'impostos. Els alcaldes asseguren que no només és l'Estat qui ha deixat d'ingressar impostos ja que els consistoris també ho han deixat de fer, sobretot, en impostos d'obres i construccions.

Els alcaldes catalans han reaccionat a la solidaritat demanada per l'Estat als ajuntaments. Els batlles asseguren que actualment ja han de fer mans i mànigues per oferir serveis als ciutadans i recorden que l'única via recaptatòria que tenen els ajuntaments són els impostos. De 'sacrifici', asseguren que ja n'hi ha. Tot i estar d'acord o discrepar en algunes de les mesures posades en marxa pel govern de l'Estat, en el que coincideixen la majoria d'alcaldes és en la necessitat d'un nou model de finançament local.

Ferran Bel, alcalde de Tortosa: 'El govern de l'Estat ha perdut el nord'

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), creu que les afirmacions de la ministra Salgado són la 'confirmació' que tot el govern de l'Estat 'ha perdut el nord'. Bel recorda que els ajuntaments estan fent 'sacrificis financers a nivell pressupostari' des de fa molts anys, i que no es pot demanar corresponsabilitat fiscal als consistoris quan el model 'és deficitari per sí mateix'. 'Hi ha molts ajuntaments que no podran arribar ni a pagar les nòmines', ha afegit.

Bel manifesta que, amb aquestes declaracions, Salgado demostra un 'desconeixement absolut' de les realitats municipals de l'estat espanyol. 'Això és la constatació de què no hi ha cap voluntat política d'afrontar el finançament de les hisendes locals', ha assegurat el dirigent convergent en declaracions a l'ACN.

'No ens podem sacrificar més, no es pot entendre que amb el FEIL es solucionen els problemes dels ajuntaments', afirma. Bel declara que avui per avui els consistoris tenen problemes per fer front a la despesa corrent, 'perquè no hi ha ingressos suficients i perquè cada cop són més les competències que s'aboquen a les administracions municipals, i el ciutadà a qui reclama primer és al seu ajuntament'. Per l'alcalde tortosí, que la ministra Salgado digui això 'embolicant-ho amb una pujada d'impostos que no s'ha concretat quan han fet veritables dispendis com els 400 euros a l'IRPF que va suposar una despesa de 5.000 MEUR, és absolutament incomprensible'.

Anna Pagans, alcaldessa de Girona: 'El sacrifici que fa el món local és enorme'

Els ajuntaments gironins ja saben què és el sacrifici. Els alcaldes consultats per l'ACN coincideixen a afirmar que la crisi econòmica ja els ha fet estrènyer el cinturó. 'El sacrifici que fa el món local és enorme, i hem de fer miracles per donar serveis, alguns dels quals ni tan sols són competència nostra', afirma l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC). El seu homòleg a Olot, Lluís Sacrest (PSC), també reitera aquesta idea. 'Que pensin que des de l'Ajuntament s'assumeixen serveis que no ens toquen, però que els ciutadans ens reclamen', opina.

Lluís Sacrest, alcalde d'Olot: 'Si algú s'ha d'aprimar hauria de ser el govern estatal a favor dels ajuntaments'

La reivindicació d'un nou model de finançament per als consistoris també és una de les demandes que els alcaldes posen sobre la taula. 'Si algú s'ha d'aprimar hauria de ser el govern estatal a favor dels ajuntaments', reclama Lluís Sacrest. Anna Pagans, per la seva banda, recorda que la demanda d'aquesta nova llei és una petició endèmica, i que es fa necessària perquè 'no tinguem tants problemes ni ens haguem d'endeutar i anar a crèdit per pagar els serveis'.

Els alcaldes d'Olot i Girona recorden a Salgado que l'Estat no és l'únic que ha deixat d'ingressar recursos arran de la crisi econòmica. I és que, precisament, la davallada de l'Impost de Construccions (ICIO) també els ha passat factura. 'Arriba un moment que les finances tenen problemes perquè tenim menys ingressos', indica Pagans.

L'alcaldessa de Girona explica que, ara que preparen els números per al 2010, ja pot avançar que 'el pressupost, per primera vegada, serà més baix que el de l'any anterior i haurem de prioritzar determinades partides'. Lluís Sacrest, tot i no anar tant lluny, també avança que l'any vinent el consistori haurà de mirar amb lupa a què destina els diners. Això sí, l'alcalde olotí adverteix a la ministra que no abaixaran la guàrdia: 'No deixarem mai de reclamar a l'Estat que els ajuntaments estem molt mal finançats pels grans serveis que fem'.

L'únic ingrés, els impostos

Apart de les transferències de l'Estat, l'alcaldessa de Girona remarca a Elena Salgado que l'únic instrument recaptatori de què disposen els ajuntaments prové dels impostos. Són aquests diners els que poden destinar a oferir serveis a la ciutadania. De moment, l'equip de govern no és partidari d'apujar els impostos, perquè això augmentaria la pressió fiscal a la ciutadania. 'Hauríem de mirar que no s'apugessin, però cal comptar-ho tot abans de decidir', ressalta Pagans.

Una de les principals dificultats que tenen els ajuntaments és que no es poden endeutar per fer front a la despesa corrent. Per això, Anna Pagans fa una crida a la 'col·laboració entre administracions en aquests moments complexes'. L'alcaldessa de Girona considera que, tot i les declaracions de Salgado, el govern espanyol els ha escoltat amb la convocatòria del nou FEIL. El fons, dotat amb 5.000 MEUR, permetrà destinar-ne el 15% a despesa corrent, i per tant, es podrà dedicar a camps com l'educació o l'atenció social. 'Aquest és el gran drama dels ajuntaments i la nostra prioritat', conclou Pagans.

Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic: 'En una crisi econòmica, són els consistoris qui necessitem més diners'

A Vic, el seu alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), recorda a la vicepresidenta econòmica que 'hauria de ser conscient que l'ajuntament és la primera línia política d'atenció al ciutadà, i que hem de tenir suficients recursos per afrontar les seves necessitats'. Segons Vila d'Abadal, en una crisi econòmica, són els consistoris 'els qui necessiten més diners'.

'L'any que ve baixarem la despesa pròpia, però és molt difícil quan la gent del carrer ens atura i ens diu que no té feina ni menjar', lamenta l'alcalde vigatà. Per això, respon a la vicepresidenta econòmica que 'l'Estat pot prescindir de grans despeses, però els ajuntaments necessiten més recursos per atendre els ciutadans'. 'Diria a la ministra que portem tota la vida sacrificats', indica Vila d'Abadal. I conclou: 'Hem reclamat sempre i ho continuarem fent fins a tenir corresponsabilitat fiscal per part del govern estatal perquè ens donin el que és nostre'.

Àngel Ros, alcalde de Lleida: 'Cal un nou finançament perquè no s'empitjorin les finances locals i per ajudar les famílies afrontar la crisi'

Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), defensa la necessitat d'un nou model de finançament de les hisendes locals. 'Estem fent un esforç molt important', remarca. Per això, veu que cal cercar un nou finançament 'perquè no s'empitjorin les finances locals i per ajudar les famílies a pal·liar els efectes de la crisi'.

'Som més de 8.000 ajuntaments a tot l'Estat' -afirma- i, per això, 'serà complicat però cal buscar mesures'. Ros valora positivament mesures posades en marxa per l'executiu de Zapatero com el FEIL i es mostra convençut que, tot i les paraules d'Elena Salgado, el president espanyol mantindrà el seu compromís de què la disminució d'ingressos de l'Estat no afectarà al finançament local. Els ajuntaments 'estem fent molt per sortir de la crisi com ara generar ocupació i oferint atenció social', declara. Per tant, segons l'alcalde de Lleida a l'ACN, 'cal que no s'empitjorin les nostres finances'.

Àngel Ros afirma que els ajuntaments fa 30 anys que 'col·laboren seriosament' amb el benestar dels ciutadans. Com exemple d'aquest fet, Ros recorda que la Paeria ha construït 17 escoles bressol que atenen 900 famílies 'sense tenir competències' o l'atenció que la Paeria ofereix als immigrants arribats a la ciutat, especialment durant la campanya de recollida de la fruita.

El paer en cap explica que en els darrers temps l'Ajuntament de Lleida ha tirat endavant plans d'estalvi econòmic i altres mesures per fer front a la crisi. Algunes d'aquestes han consistit en ampliar la gratuïtat del transport públic, aplicar disminucions en alguns impostos o fraccionar el pagament d'altres.

El 'sacrifici' que l'Estat demana als Ajuntaments

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, va manifestar durant la seva intervenció a la sessió de control del Congrés dels Diputats d'aquest dimecres que ha arribat l'hora que els ajuntaments també facin un 'sacrifici' per poder afrontar el context de crisi econòmica. Tot i que encara no s'ha reformat el finançament local, Salgado creu que els ajuntaments 'disposen d'instruments que els aporten recursos'. La vicepresidenta econòmica ho considera d'aquesta manera perquè 'la crisi s'ha traduït únicament en una reducció dels ingressos de l'Estat i durant el 2009 les quantitats destinades als ajuntaments no han disminuït'.

Salgado recorda que el govern espanyol ha destinat als ajuntaments recursos especials perquè puguin afrontar aquest període de crisi, com per exemple l'ajornament en el pagament del deute amb l'Estat, el pla d'inversió local o el fet que en la segona fase d'aquest pla, dotada de 5.000 milions per al 2010, els ajuntaments puguin destinar el 15% dels recursos als seus compromisos en educació.

Per això, Elena Salgado demana que la 'corresponsabilitat' fiscal dels ajuntaments passi, també, 'per patir, encara que sigui mínimament, les conseqüències de la crisi econòmica que estem complint'. Per tant, segons la vicepresidenta, 'és moment, segurament també, que a ells també els arribi un sacrifici', tot i que 'el compensarem'.