Les 1.500 caixes pendents dels papers de Salamanca arribaran al febrer

EFE/DDG
Els documents continguts en les 1.500 caixes d'ajuntaments, associacions, entitats i particulars catalans que van ser confiscades al final de la Guerra Civil espanyola i dipositades a l'Arxiu de Salamanca, tornaran al febrer de l'any que ve.
El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, va assenyalar ahir que "en l'actualitat els tècnics estan digitalitzant tot el material, fet que ens fa pensar que el procés estarà acabat durant el mes de gener". Per aquesta raó, Carreté creu que la totalitat dels documents "podrien tornar a Catalunya al febrer". Entre aquests documents hi figuren papers del cartellista Carles Fontseré, ja mort, de l'escriptora Teresa Pàmies o de les famílies Cambó i Rovira i Virgili, així com de partits i sindicats com la CNT, entre altres.
La comissió mixta Ministeri de Cultura-Generalitat va identificar a l'Arxiu de Salamanca uns dos milions de documents confiscats a associacions i particulars a Catalunya després de la Guerra Civil espanyola.
La Generalitat ha estat reclamant el retorn de les 1.500 caixes de documents privats i institucionals que van quedar pendents després del lliurament del primer bloc a l'Arxiu Nacional de Catalunya situat a Sant Cugat del Vallès, amb 500 lligalls pertanyents al govern català, que es va fer el 31 de gener de 2006. Aquesta primera devolució, segons l'historiador Josep Cruanyes, representa una dècima part del que va ser confiscat, però mai s'aconseguirà recuperar bona part d'aquesta documentació perquè es va convertir en pasta de paper.
Des d'aleshores, els treballs dels tècnics ministerials i les reunions posteriors de la Comissió Mixta es van desenvolupar a un ritme irregular, amb períodes llargs d'inactivitat i mentre es produïen relleus a la cúpula de Cultura: Carmen Calvo, César Antonio Molina i Ángeles González-Sinde.
En el procés es va produir una dificultat afegida: si els documents de la Generalitat republicana estaven perfectament ordenats en lligalls, en el cas dels papers d'ajuntaments i particulars els documents es van haver d'extreure de diferents llocs de l'arxiu, fet que va dificultar inventariar-los.

Iniciar un nou procés
Quan tornin aquests lligalls a Catalunya començarà un nou procés, en el qual es farà una exposició pública perquè els descendents puguin, si ho volen, recuperar els documents dels seus familiars. Algunes institucions han decidit cedir-los a la Generalitat.
Si finalment la data de febrer es confirma, el procés de retorn de la totalitat dels documents s'haurà allargat més de quatre anys.