BARCELONA | EFE/ACN/DDG
L'excap de la Inspecció Regional de l'Agència Tributària a Catalunya José María Huguet va admetre ahir haver cobrat, juntament amb la seva dona i l'exdelegat d'Hisenda a Catalunya Ernesto Aguiar, 335 milions de les antigues pessetes en diners negre -més de dos milions d'euros- i en dos comptes suïssos, que no va declarar a Hisenda i que procedien de pagaments realitzats per l'advocat Juan José Folchi, també acusat.
Segons la Fiscalia, aquests pagaments els va realitzar personalment Folchi per encàrrec del grup Torras i del financer Javier de la Rosa per subornar Huguet i no ser inspeccionats per Hisenda. Teòricament, els pagaments havien de procedir de comptes personals de Folchi, però en alguna ocasió es van fer des d'empreses estrangeres vinculades a aquest advocat.
Huguet va ser ahir el primer a declarar en el judici a l'Audiència de Barcelona pel denominat "cas Hisenda". La Fiscalia demana per a ell 16 anys de presó per delictes com prevaricació, falsificació documental i omissió del deure de perseguir delictes. Va justificar els cobraments adduint que es tractava de "permutes financeres", ja que Folchi necessitava diners a Espanya i ell volia diners a l'estranger per no declarar-los i poder-ho invertir en borsa -cosa que no va poder demostrar prou amb documentació-, i va assegurar no sentir-se "afectat" per realitzar correctament el seu treball.
Huguet no està sent jutjat per evasió fiscal, ja que el delicte ja ha prescrit, igual que el d'Aguiar.
No revisava les actes
Ahir al matí, havia responsabilitzat als seus subordinats de les inspeccions realitzades a empreses, per la qual cosa es va exculpar de la suposada trama del "cas ?Hisenda" per la qual alguns empresaris van subornar inspectors a canvi d'estalviar-se impostos.
En un llarg interrogatori per part de la Fiscalia, Huguet va explicar que eren els inspectors regionals adjunts i els caps de cada Unitat Regional d'Investigació els qui decidien quines empreses s'investigaven, propostes que gairebé mai rebutjava.
Huguet va declarar que en cap cas va trobar irregularitats en les actes d'inspecció ni en les propostes, ja que no tenia manera de comprovar la seva veracitat, pel que confiava en els seus subordinats. "No podia veure una cosa que no veien els meus adjunts, que estaven més a prop", va dir.