El president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar ahir estar "molt tranquil" amb el cas del Palau de la Música i va remarcar que espera que la justíci actuï i "aclareixi el que ha d'aclarir". En un moment del Debat de Política General al Parlament, Montilla va assegurar que en aquest cas hi ha "dos delinqüents", a qui no va donar la categoria de presumptes per haver confessat, en referència a Fèlix Millet i Jordi Montull. Són, segons Montilla, "gent que ha robat" que s'han "autoinculpat de cinc delictes".
Montilla va fer referència a aquest cas durant el Debat de Política General després que el president del grup parlamentari del PPC, Daniel Sirera, demanés la creació d'una comissió d'investigació per aquest afer. "Poden assumir el compromís públic de crear una comissió d'investigació (sobre el cas Millet) i sobre els informes encarregats pel Govern i el tuf antidemocràtic que suposa investigar les tendències polítiques dels periodistes?", va plantejar Sirera.
El president de la Generalitat va respondre a Sirera que "pensava que Millet era patró de la fundació FAES, no de la Fundació Irla o la Fundació Campalans", en referència a les fundacions pròximes a PP, ERC i PSC. Una vinculació a FAES que el president Montilla va atribuir a un "període d'estima" de Fèlix Millet amb l'expresident del govern espanyol José María Aznar.
El PSC, ERC i ICV-EUiA presentaran avui al Parlament una proposta de resolució per modificar l'impost de successions i donacions. Segons van avançar ahir fonts del tripartit, la modificació tindrà com a objectiu que aquest impost sigui més equitatiu per a les classes mitjanes. Durant la segona sessió del Debat de Política General celebrat ahir, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va demanar una modificació de l'impost de successions, ja que considera que genera "injustícies".
Una petició que va rebre resposta per part del president de la Generalitat, José Montilla, que va dir que ha obert la porta a un "reajust" d'aquest impost per "fer-lo més just", tot i que va descartar eliminar-lo totalment.
Els negociadors dels tres grups parlamentaris van treballar ahir en una resolució que modifiqui aquest impost. Finalment, van arribar a un acord per a una resolució conjunta per modificar-lo en la línia que sigui més equitatiu per a les classes mitjanes.
Puigcercós havia demanat la modificació, Montilla però va apostar per un "reajust", mentre fonts d'ICV-EUiA van indicar que estaven oberts a tot allò que suposés millorar l'equitat d'aquest d'impost. ERC havia arribat a advertir que, si no s'hagués arribat a un acord amb els socis, haguessin sotmès igualment a votació la resolució.
Impost més just
Encara no es coneix la literalitat de la resolució que s'aprovarà, fonts del tripartit van explicar ahir que la resolució agafa com a base una moció aprovada al Parlament el 12 de març del 2008 que afirmava que calia "presentar davant del Parlament el Projecte de llei de l'impost de successions i donacions, en compliment d'allò que estableix l'apartat 3.3 del Pla de Govern 2007-2010, sobre política fiscal i financera".
Aquest punt del Pla de Govern determina que l'executiu "reformarà a fons aquest impost, fent-lo més just i reduint significativament la càrrega fiscal que avui suporten els contribuents". Al mateix temps es demana establir unes "normes harmonitzadores" a nivell estatal per evitar la seva desaparició, ja que aquestes normes haurien de fixar "uns tipus mínims a partir dels quals cada autonomia tingués plena llibertat d'actuació".
També s'afegeix que, en aquest impost, cal "incrementar el mínim exempt per tal de disminuir significativament el nombre de persones obligades a declarar per aquest tribut", "incrementar de forma important la deducció derivada de l'habitatge entre cònjuges i entre pares i fills" i, pel que fa a l'activitat empresarial i el traspàs familiar d'empreses, "assegurar que quedin exempts de la tributació d'aquest impost els actius afectes a l'activitat productiva".
El tripartit va treballar ahir en les propostes de resolució que s'han de votar avui. S'estan perfilant resolucions en tres blocs diferents. Un primer sobre l'acció del Govern de la Generalitat, un segon sobre l'Estatut, que podria incloure una referència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC), i un tercer sobre mesures per superar la crisi econòmica.
La crisi, protagonista
El líder de CiU, Artur Mas, i el president català, José Montilla, van protagonitzar ahir un duel parlamentari amb un clar gust electoral, amb un Mas que va voler ser conciliador i cautelós davant el context de crisi econòmica i un líder del PSC més recelós a les seves ofertes.
El Parlament va ser escenari de la segona jornada del debat de política general, el dia més intens ja que és quan intervenen tots els líders catalans; tots marcant el seu espai electoral, sense afrontar riscos, amb la vista posada en les eleccions catalanes de l'any que ve.
Mas va iniciar el debat d'ahir proposant que els diputats de PSC, ERC i ICV a Madrid facin un "front comú" per bloquejar la pujada d'impostos planejada pel Govern central.
Montilla va rebutjar del tot la idea perquè CiU el que busca, segons el seu parer, és que el PP i "el seu amic" Mariano Rajoy tornin a la Moncloa ja que coincideixen en una defensa de polítiques "neoliberals".
La negativa del president català i la seva apel·lació a la "por del PP", segons Mas, va ser qualificada de "ximpleria" i "politiqueria" per part del cap de l'oposició, que va lamentar que el president, en un moment de fer propostes per afrontar la crisi, va voler convertir el debat en un "pim, pam, pum".
Montilla va recordar que ell, a diferència de Mas, "mai" serà president amb el suport del PP, ni els 25 diputats del PSC deixaran caure un Govern del PSOE a favor del PP.
El duel dialèctic entre Montilla i Mas va tenir un clar rerefons de confrontació de programes electorals, com va recordar el mateix president català.
Poques crítiques
Però Mas va abocar ahir poques crítiques a la gestió del Govern i fins i tot va fer contínues ofertes de mà estesa a Montilla, cosa que des de les files socialistes es va veure com un intent per recuperar centralitat després de recolzar les consultes independentistes.
El president de CiU va aprofitar per postular-se com a candidat a liderar un "canvi" a Catalunya, que permeti superar la crisi, encara que s'ha ofert també a pactar amb el PSC grans reformes i compartir així els seus "costos" electorals.
Si del discurs de dimarts de Montilla se'n va desprendre que aquest segueix apostant pel tripartit perquè és el seu únic "salvavides polític", ahir Mas va recalcar que "aquest país necessita un canvi".
Després d'acordar abans de l'estiu la llei catalana d'educació amb el PSC al marge d'ICV-EUiA, Mas va ampliar la seva predisposició al pacte entre les dues grans formacions polítiques al Parlament a altres grans àmbits, com les infraestructures, la reforma laboral, la política fiscal o els estímuls als emprenedors.
Entre els "grans acords" que es va oferir a negociar amb Montilla, Mas va destacar una "reforma del mercat laboral" per tallar la destrucció d'ocupació i una "reforma energètica" que s'inhibeixi de la possibilitat de reactivar l'energia nuclear.
Sense retallades
El president de CiU, Artur Mas, va dir ahir al president de la Generalitat, José Montilla, que li "agafa la paraula" per no fer "ni un pas endarrere" i "no acceptar políticament ni una retallada" de l'Estatut a mans del Tribunal Constitucional (TC).
Mas va citar el discurs d'ahir de Montilla, en el que va garantir que el text de l'Estatut serà defensat amb fermesa pel Govern català i va afegir que CiU no acceptarà "passos endarrere" ni "renúncies".
