La llei electoral catalana queda exclosa de les prioritats

EUROPA PRESS/DDG | BARCELONA El tripartit va excloure ahir l'impuls de la llei electoral catalana de les seves prioritats en el desplegament de l'Estatut per a l'any que ve, en no constar en el llistat de projectes de llei que pretén materialitzar en el que queda de legislatura, i que va detallar en una resolució aprovada ahir en el Debat de Política General.
L'esmentada proposta insisteix que el Parlament, des d'ara fins al final de la legislatura, ha de continuar desplegant l'Estatut amb l'acció legislativa que correspon a la Generalitat i amb el desplegament normatiu a realitzar per l'Estat, però en cap cas esmenta la llei electoral.
Catalunya és l'única comunitat sense règim electoral propi, per la qual cosa els escons en les autonòmiques es regeixen d'acord amb una disposició addicional transitòria de l'Estatut de 1979.

Majoria de dos terços
La llei electoral necessita ampli consens, ja que, segons l'Estatut de 2006, fa falta una majoria de dos terços, pel que és necessari el concurs de PSC i CiU. Les dues formacions mantenen tesis molt diferents sobre aquesta qüestió: els socialistes defensen un sistema més proporcional, ja que concentren la majoria dels seus vots a Barcelona i la seva conurbació; mentre que CiU opta per la territorialitat, i més representativitat a les zones menys poblades, on és la formació hegemònica.
Sobre la taula, hi ha una proposta que va fer un grup d'experts per encàrrec de la Conselleria de Governació el 2007, que va ser remès al Parlament abans de juny per encàrrec del seu titular, Jordi Ausàs; una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Ciutadans pel Canvi (CpC), i el compromís del Parlament d'obrir una ponència sobre aquest tema després de l'estiu.
En canvi, la resolució tripartida sí inclou altres projectes de llei, que estan ja en tramitació parlamentària, com el de consultes populars per via de referèndum, el del Consell de Governs Locals i el del Síndic de Greuges, així com altres que encara han d'elaborar-se, entre els quals destaquen el projecte de llei de governs locals, el de divisió territorial en vegueries, sobre la Sindicatura de Comptes i el de la llei del cinema.