L´Estat allibera 120 quilòmetres de peatges d´Aragó i s´oblida de Catalunya

A.TARRÉS | GIRONA
Divendres passat el Consell de Ministres va autoritzar el Ministeri de Foment a alliberar dos peatges a Aragó. Es tracta de dos trams d'autopista (AP-2 i AP-68) que, sumats, arriben a una distància de 120 quilòmetres i que estaran subvencionats per l'Estat a partir d'ara. En concret, es tracta d'un tram entre Alfajarín i Fraga de l'AP-2 i el traçat entre Saragossa i Gallur de l'AP-68. La mesura adoptada respecte a l'Aragó contrasta amb la situació de Catalunya -la comunitat amb més trams de pagament- on històricament es reclama l'alliberament de peatges sense gaire èxit i sense un compromís clar per part del Govern central.
Malgrat les diverses reivindicacions que s'han fet des de Girona, com per exemple, la recent reclamació de gratuïtat a l'AP-7 al seu pas per Figueres (entre els peatges nord i sud) per a empresaris i els partits polítics, només s'ha arribat a aconseguir la bonificació d'aquesta autopista entre les dues sortides de Girona (Nord i Sud) -l'acord de Foment va ser signat el 1999 pels governs centrals i català en època del PP i CiU.
La lluita per l'alliberament dels peatges d'autopista propietat de l'Estat, es remunta a molts anys enrere. Ara bé, mentre que des del Govern central s'han acceptat noves concessions, Catalunya n'ha quedat sovint al marge. Aquesta última, la d'Aragó, ha estat bonificada amb una quantitat de gairebé 3 milions d'euros. Els primers 1,9 milions pel tram de l'A-2 entre Alfajaraín i Fraga corresponent a un trajecte de 90 quilòmetres; mentre que per a l'AP-68 entre Saragossa i Gallur ha estat dotada amb 1,1 milions per un recorregut de 30 quilòmetres. Segons el conveni de rebaixa signat entre el Govern de la citada comunitat autònoma, Avasa i Acesa contemplen la gratuïtat del viatge de tornada (el 80% de cada peatge de tornada no cobrat a l'AP-2 i del 100% a l'AP-68). Ara bé, només es farà en aquells passatgers que circulin amb vehicle lleuger i que facin el trajecte de tornada en les 24 hores següents del viatge d'origen o anada i, també, com a segona condició, és que s'aplicarà als trajectes abonats al sistema de VIA T (teletac).
El responsable de Mobilitat de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal (PSC), va voler deixar ben clar a aquest diari que a Catalunya es destina una quantitat molt important de diners a l'alliberament de peatges: "No es cert que altres comunitats autònomes, com Aragó rebin més que Catalunya. Nosaltres paguem més de 40 milions d'euros repartits entre la B-30 a Sant Cugat, la variant de Tarragona i Girona. És més, va afegir que hi ha una idea "equivocada" d'aquesta situació i va assegurar que Catalunya és "capdavantera" en aquest aspecte. Segons les paraules de Nadal, el tripartit té molt clar que les autopistes han de ser de pagament perquè permeten la realització de les obres en aquestes vies, ja que els recursos dels quals es disposen són "reduïts". I va puntualitzar que la preocupació que ha de tenir la Generalitat en aquests moments, és la de desdoblar les vies alternatives, com la N-II i aplicar i exigir al Ministeri de Foment que executi amb la mateixa celeritat les obres de l'AP-7 que les de la N-II.



Convergència i Unió (CiU) va fer una forta crítica respecte a l'alliberament de peatges que està duent a terme el Govern central. De fet, el diputat de CiU al Congrés, Pere Macias, va resumir la gestió d'aquest a "zero", ja que des que el PSC governa a Catalunya, aquest no ha fet cap pas amb el PSOE per tal d'aconseguir més concessions del Ministeri de Foment per les carreteres catalanes.
"L'única cosa que està fent la Generalitat és complir els acords que vam signar CiU i PP en matèria de peatges intercomarcals", va explicar Macias. Segons les explicacions del diputat, les partides que es destinen a la gratuïtat o bonificacions de peatges de l'autopista corresponen a "les partides que es paguen cada any a Acesa", un acord signat el 1999, any en què hi havia el Govern de José Maria Aznar (PP) i la Generalitat sota la responsabilitat de Jordi Pujol (CiU).
En aquest sentit, Macias es va mostrar molt insatisfet amb la feina feta aquests últims sis anys pel tripartit (PSC-ERC-ICV), perquè mentre aquests tres partits estaven a l'oposició reclamaven amb moltes manifestacions més peatges d'autopistes gratuïts i, en canvi, des que governen "no han fet res". Macias va recordar que es tracta dels peatges de l'AP-7 a la B-30 a l'alçada de Sant Cugat (Barcelona), entre Girona Nord i Girona Sud, i entre Torredembarra i Salou (Tarragona). És cert que el PSC va atorgar, el 2006, la rebaixa de quatre peatges de Barcelona (del Túnel del Cadí, els accessos de Mollet (C-33) i d'Alella (C-32) i el de les Fonts de Terrassa), però Macias va puntualitzar que cal no confondre'ls amb les concessions de l'Estat, que són les de l'AP-7 i l'AP-2.
El diputat de CiU va voler recordar que, precisament, durant aquests anys és quan més s'han apujat els peatges (també s'han incrementat paulatinament els pagaments dels contractes de rebaixes a la companyia Acesa).
Segons va explicar Macias, si algú ha d'incentivar o impulsar que les partides del peatges s'incrementin és la Generalitat", i va afegir que "per tant, si les comunitats autònomes com Aragó en aquest cas aconsegueixen coses és perquè deuen pressionar molt més que Catalunya, que no ho deu fer gaire".