El fiscal conclou que Millet i Montull van desviar 10 milions d´euros en 5 anys

BARCELONA| ACN/EUROPA PRESS/DDG
La fiscalia ha inclòs en el "cas Millet" els tresorers de la Fundació i l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música, Enrique Álvarez i Pau Duran, i els acusa juntament amb Fèlix Millet i Jordi Montull d'haver desviat més de deu milions d'euros de l'entitat entre el 2003 i 2008. Segons es desprèn de la querella que es va fer pública ahir després que el titular del Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, aixequés parcialment el secret de sumari sobre el cas aquest desvialment es va produir durant cinc anys. La querella també inclou la filla de Montull, Gemma Montull. A tots ells se'ls acusa d'un delicte de falsedat documental, continuada apropiació indeguda i delicte societari. L'aixecament del sumari ha permès saber que el fiscal creu que Millet i Montull van poder desviar uns 7,5 milions més dels que confessaven en una carta on reconeixien haver desviat 3,3 milions d'euros.
Per desviar de forma continuada abundants sumes de diners, recull el sumari, utilitzaven "un embolic de comptes bancaris, justificacions documentals mentideres i empreses pantalla, convertint fons en diners efectius i fent-los desaparèixer després", diners el parador dels quals es desconeix.
A part de la querella inicial, el fiscal va presentar el 8 de setembre un escrit al jutge en detectar nous pagaments realitzats per les entitats a empreses relacionades amb els querellats el 2008 i 2009, així com pagaments significatius de xecs al portador entre 2007 i 2009, obres o reformes d'habitatges particulars d'algun querellat facturades a càrrec de l'Orfeó.

Empresa a nom d'un mort
El 2003 l'Agència Tributària va detectar diverses operacions de retirada de bitllets de 500 euros que sumaven 2,3 milions entre la Fundació i l'Orfeó. A més, aquestes retirades de diners es produïen "immediatament després" d'haver-se ingressat en aquell compte un xec bancari a càrrec d'un altre compte del mateix titular.
Alhora, s'ha comprovat que aquestes operacions no constaven a la comptabilitat oficial de les dues entitats, bé perquè els comptes no estaven comptabilitzats per l'entitat, bé perquè no s'hi inscrivien concretament.
Investigant una mica més, es va descobrir que algunes de les empreses constructores que suposadament havien treballat amb el Palau tenien diverses irregularitats, com una que era administrada per una persona morta el 25 d'abril del 2003, una altra que va entrar en insolvència el 2003 i va resultar liquidada, i no havia declarat cap operació amb l'Orfeó ni la Fundació. A més, el seu responsable no reconeix ni les factures ni les quanties presentades per les dues entitats culturals. En el cas de dues empreses més, les factures van ser modificades. En el cas de l'Orfeó, els pagaments a artistes aixequen sospites, pels destinataris de les factures i perquè alguns rebuts estan impresos en suports físics confeccionats per una empresa que encara no existia quan suposadament van ser signats el 2003.