Hisenda va ignorar el 2002 una denúncia que detallava la corrupció al Palau

BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/DDG
Hisenda va rebre el 3 de gener de 2002 una denúncia anònima d'un familiar d'una administrativa de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música que alertava de l'"alt grau" de corrupció que existia a la institució que presidia l'"inefable" Fèlix Millet.
Segons consta a l'anònim que apareix recollit en el sumari de 831 pàgines del cas, Millet i els seus col·laboradors operaven amb una doble comptabilitat i manejaven grans quantitats de diner negre per a benefici propi, com creuers, viatges, Mercedes 500, a més d'obres i serveis que obtenien per als seus habitatges i residències particulars i eren camuflades en factures a càrrec de la fundació.
Segons recull el sumari, l'esmentada denúncia no va donar lloc en el seu moment, i després del seu examen inicial, a unes actuacions d'investigació més profundes atès el seu caràcter anònim, la seva falta de justificació, així com la seva "escassa transcendència fiscal".
D'altra banda la Fiscalia considera que les dones dels dos màxims exdirigents de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull són "com a mínim" responsables civils a títol lucratiu, en haver prestat el seu nom a diverses de les empreses "pantalla" que utilitzaven per desviar diners del Palau.
En el sumari del cas, el fiscal assevera que aquestes societats eren "pura aparença", destinatàries dels fons suposadament desviats.
El descobriment d'aquests pagaments es va fer després de revisar un llapis de memòria que Gemma Montull havia gravat d'un ordinador mentre els Mossos d'Esquadra feien el registre al Palau de la Música el 23 de juliol passat amb la intenció d'ocultar informació.
Per això, en les diligències prèvies remeses el 9 de setembre al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, que instrueix el cas, el Ministeri Públic reclama per als tres querellats -Millet, Montull i la seva filla, Gemma Montull-, així com per a les dones, que se'ls requereixi fiança i, si no n' hi ha, les mesures d'assegurament substitutives.

Més desviaments
L'exgerent del Palau de la Música Jordi Montull va enviar una segona carta al jutge instructor el 2 d'octubre passat en la qual confessava haver realitzat obres de reforma a diversos immobles de la seva propietat, per valor de 222.080 euros, a càrrec de fons de la institució.
En aquesta carta, que consta al sumari, Montull decideix "fer una ampliació de l'escrit de confessió" que al costat de Millet va remetre al jutjat el 15 de setembre passat, en la qual tots dos imputats reconeixien haver desviat 3,3 milions d'euros.
Millet explica a l'escrit que a la primera carta no es va sentir "amb la suficient valentia" per explicar aquests nous fets delictius que, subratlla l'exgerent del Palau, ignorava fins i tot el mateix Fèlix Millet.
Segons que confessa l'imputat, entre els anys 2006 i 2009 va encarregar unes obres a diversos immobles de la seva propietat, principalment el seu habitatge de Teià i el seu pis del carrer Provença, a un industrial que treballava al Palau de la Música, i li va demanar que inclogués aquestes reformes a les factures de la institució cultural, explicant-li que eren remuneracions que se li devien.
Aquestes obres, desglossades en una dotzena de factures el llistat de les quals aporta Millet, ascendien a 191.448 euros que, sumat el corresponent IVA, superaven els 222.000 euros.
El que va ser gerent del Palau afirma que posa a disposició del jutge els seus béns amb la finalitat de "reparar el dany causat".


Vulneració d'interessos
Precisament ahir, coincidint amb el dia en què es coneixien més detalls sobre el cas, el Govern català va sol·licitar a les autoritats judicials comparèixer com a part perjudicada a la causa oberta contra l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet; l'exdirector administratiu, Jordi Montull; i la seva filla, Gemma Montull, per les presumptes irregularitats en la gestió de la institució.
En un comunicat, el Govern destaca que amb aquesta petició vol defensar els interessos de la Generalitat, ja que podrien haver estat "vulnerats" pel mal ús de les aportacions públiques destinades al Palau de la Música.