ALFONS QUINTÀ
Jordi Pujol està molt actiu en relació amb la fusió de les caixes d'estalvi catalanes, a causa que no vol que el resultat final del procés afavoreixi gens Narcís Serra, antic vicepresident del Govern espanyol i ara president de la Caixa de Catalunya.
La informació pot semblar sorprenent. Per això s'escau exposar com la vaig aconseguir.
Resulta que fa pocs dies vaig muntar un dinar conjunt amb un antic conseller de la Generalitat sota Jordi Pujol i un important financer. Tots tres som vells i fidels amics. Ens trobem de tant en tant, en un marc de gran discreció. Aquest cop, l'objectiu primari era compartir informació sobre el repugnant pocavergonya Millet. Ho vàrem fer. Però també hi va haver resultats col·laterals.
En un moment del dinar, ells dos varen fer una al·lusió respecte al temps i els esforços que Pujol està dedicant al tema de la fusió de caixes. Jo no en sabia res i vaig quedar molt sorprès.
- "És increïble -va dir-me un d'ells, en explicar-me el tema- com Jordi Pujol continua responsabilitzant Narcís Serra de la imputació penal de què va ser objecte, en ocasió del cas Banca Catalana. És per això que ara Pujol, malgrat els seus quasi 80 anys, continua sent un important factor en contra de Serra en la necessària fusió de les caixes catalanes menys importants. Pujol no vol que en surti un nou marc que doni més força a Narcís Serra".
El meu amic que va ser conseller de la Generalitat precisa: "Ara CDC té molt poca força institucional, però tanmateix hi ha una capil·laritat política en els consells comarcals, ajuntaments i diputacions que Pujol ha mogut i continua movent, sobre la base de l'enemistat profunda que sent en contra de Serra. En podria donar dades concretes".
Des de ja fa anys i gairebé fins a l'arribada de la crisi, fa poc més d'un any, Narcís Serra volia crea un pol d'atracció de caixes que pogués competir amb la Caixa de Pensions. Era el seu gran objectiu estratègic.
Per descomptat, la Caixa de Pensions se'n va adonar ben aviat i hi va dedicar esforços contraposats. Per això sembla que la Presidència de la Generalitat preferís optar per una actitud neutral. Serra és socialista però d'una trajectòria ben diferent de la pròpia de Montilla.
Menystenir la importància fàctica de la Caixa de Pensions pot ser perillós, en particular en temps de crisi econòmica i, sobretot, de les finances públiques. En tot cas, les diputacions i els ajuntaments socialistes -ben representants a les cúpules de les caixes- faran el que digui Montilla, no pas Serra, ni, per descomptat, Pujol.
En el dinar, el tema Pujol no va ofegar l'afer Millet. Els meus dos interlocutors destacaven com podia ser que Millet donés tants diners a Àngel Colom, llavors cap, amb Pilar Rahola, d'un partit agònic i satèl·lit d'una CDC totalment en mans de Pujol. Aquest darrer sempre ha estat amatent al tema del finançament partidista.
Un dels comensals va dir: "De dues coses, una. O bé Millet, vicepresident de la FAES, una fundació del PP que assoleix el difícil mèrit de ser encara més extremista i espanyolista que el mateix PP, tenia una paradoxal i al·lucinant simpatia per l'independentisme, també extrem, de Colom i Rahola. O bé Millet va rebre una trucada de la direcció de CDC a favor del partit de Colom i de Rahola".
L'altre comensal va afirmar: "A falta de prova definitiva, hi ha tot el dret a sospitar que ningú a CDC tenia tanta autoritat i capacitat d'influència respecte a Millet com Pujol. Resulta molt difícil creure que Millet hagués donat aquells ajuts -a Colom i a la Fundació Trias- sense parlar-ne amb Jordi Pujol".
Finalment, jo hi fico cullerada preguntant: "I si Pujol hagués dit a Pere Esteve (llavors cap de fundació Trias) o a un altre dirigent de CDC de fer una gestió adient?". Els meus companys de taula primer somriuen. Però aviat recuperen un posat seriós. Saben que estem parlant de psicologies complexes, complicades i no sempre gaire humanes. Com a la cort de Lluís XIV de França, estem en un món de poder personal ?vocacionalment absolut. Perquè era i continuarà sent així hi poden haver ?personatges malignes com Millet i d'altres.
