«L´exhibició de simbologia franquista preocupa Europa»

ACN/DDG L'exhibició de simbologia franquista a l'Estat espanyol 'preocupa' al Consell d'Europa, que 'es rebel·la en contra de tot el que signifiqui dictadura o anar contra la democràcia'. Així ho adverteix el president de la seva Assemblea Parlamentària, Lluís Maria de Puig, en una entrevista a l'ACN a Estrasburg. 'Com menys simbologia feixista o totalitària, millor', defensa el socialista empordanès, després que eurodiputats catalans, alemanys i italians hagin demanat a la Comissió Europea que prohibeixi manifestacions com la de la Falange a Arenys de Munt el 13 de setembre i l'exhibició d'emblemes franquistes.

'El Consell d'Europa està en contra de l'exhibició de símbols d'aquesta mena, sabem que hi ha lleis estatals que els prohibeixen', per exemple a Alemanya o a Itàlia, 'però acaben sent vulnerades i continuen apareixent banderes, és una preocupació', denuncia De Puig. El Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg depèn del Consell d'Europa que el que va ser diputat del PSC a Madrid durant 25 anys presideix des del gener del 2008.

De Puig, però, no és partidari que els parlaments 'analitzin' i 'vulguin explicar la història'. 'Molta gent es partidària de la memòria històrica, de parlar-ne molt, però jo tinc dubtes, no és una assemblea política qui ha d'analitzar la història, són els historiadors', defensa De Puig, en declaracions a l'ACN. 'Ens embolicarem massa si volem explicar la història, en els parlaments s'acaba votant i depenent de la majoria que hi hagi potser acabaríem dient algun disbarat històric molt greu', avisa l'historiador. El Consell d'Europa ha fet informes sobre el totalitarisme comunista, el feixisme italià, l'Alemanya nazi o el franquisme i ha celebrat 'debats llargs i complexes, amb grans desacords, sobre quins monuments cal eliminar i quins s'han de mantenir'. 'És històricament acceptable que desaparegui tot el rastre que va deixar el nazisme o potser és necessari que hi hagi un testimoni d'aquell període, amb l'arquitectura i els monuments?', es pregunta De Puig.

Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV, Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, han demanat recentment a la Comissió Europea que es prohibeixi la simbologia feixista a l'estat espanyol de la mateixa manera que ho està a Alemanya o Itàlia. La manifestació de la Falange contra la consulta independentista a Arenys de Munt el 13 de setembre va provocar les queixes del cap de files dels eurodiputats socialistes alemanys, Bernhard Rapkay, del vicepresident del grup parlamentari del PP Europeu, Manfred Weber, del vicepresident dels liberals i demòcrates europeus, Niccolò Rinaldi, i de l'europarlamentari dels Verds Michael Cramer.

De Puig presidirà l'Assemblea del Consell d'Europa fins el febrer del 2010, després que tres senadors del PP hagin impedit la seva reelecció aquest octubre. 'Ha estat una etapa extraordinàriament delicada, el més impactant és la guerra entre dos estats membres, Rússia i Geòrgia, hem hagut de fer tota la mediació possible perquè s'acabessin les hostilitats i s'obrís el diàleg en una situació extremadament delicada i tensa', fa balanç De Puig, que va haver de viatjar a Moscou i a Tbilissi. En els seus dos anys de presidència, el socialista empordanès ha prioritzat 'la projecció exterior del Consell d'Europa' i 'la projecció dels valors i principis del model europeu'. 'Alguns dels nostres veïns són molt conflictius, tenim frontera amb l'Iran, l'Iraq, Israel o el Líban, amb tot el sud de la Mediterrània i fins i tot amb la Xina, i els hem obert el Consell d'Europa oferint-los un nou estatut per ajudar-los a caminar cap a la democràcia i respecte dels drets i les llibertats fonamentals', explica De Puig.

Al Consell d'Europa s'hi reuneixen 638 diputats i senadors dels 47 estats membres per treballar per un espai democràtic i jurídic comú europeu seguint la Carta dels Drets Humans. La institució, però, no té el poder ni la influència del Consell Europeu, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, dels quals en formen part els 27 estats membres de la UE. De Puig (Bàscara, Alt Empordà, 1945) és membre del Consell d'Europa des del 1983 i va ser diputat del PSC-PSOE al Congrés per les comarques gironines del 1979 al 2004. L'historiador i polític empordanès va ser també senador de l'Entesa Catalana de Progrés la passada legislatura.