ACN/DDG
Els ximpanzés tenen una cultura tecnològica per instint i utilitzen eines per aconseguir els seus objectius. Aquesta és la conclusió d'un estudi que han elaborat investigadors catalans que es basa en complicar l'accés al menjar dels ximpanzés i veure com se'n surten. Segons l'anàlisi, aquests primats són capaços de triar branques adients i modificar-les per poder-se alimentar. La principal novetat d'aquest estudi és que l'ús de les eines és instintiu en aquests animals perquè ho fan tant els ximpanzés que s'han criat en llibertat –que també podrien actuar per aprenentatge o mimetisme- com els que no han estat en contacte amb altres exemplars de la seva espècie perquè s'han criat en captivitat.
El 1969 el primatòleg Jordi Sabater Pi –el descobridor del Floquet de Neu- va descobrir que els ximpanzés en llibertat eren capaços de desenvolupar una cultura tecnològica a través de l'ús, la fabricació i la modificació d'instruments. Sabater Pi va arribar a aquesta conclusió després d'observar el comportament d'un grup de ximpanzés en llibertat. Llavors, però, no es va aprofundir en els motius pels quals aquests primats utilitzen les eines. Per tant, no van esclarir si és un fet que han après per imitació o per un procés d'aprenentatge social.
Ara, dos investigadors catalans, Miquel Llorente i David Riba, han continuat l'estudi on el va deixar Sabater Pi i també han analitzat el comportament dels ximpanzés que s'han criat en captivitat. Concretament, s'han basat en els ximpanzés que hi ha a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Selva). Aquests exemplars s'han criat en captivitat i no han estat en contacte amb altres exemplars de la seva espècie, sinó amb humans.
L'anàlisi s'ha basat en posar obstacles als ximpanzés per accedir al menjar i, a partir d'aquí, veure com se'n sortien. Llorente i Riba –durant la recerca de la Fundació Mona i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)- han pogut comprovar que, també els ximpanzés criats en captivitat, són capaços d'utilitzar eines per a aconseguir els aliments. Concretament, han recollit fins a 173 eines. Miquel Llorente ha explicat que, amb aquest estudi, han pogut comprovar que la utilització d'eines és instintiu en els ximpanzés.
L'estudi no només aborda aquest punt, des de la Fundació també han analitzat la morfologia del cervell dels ximpanzés per poder veure quines similituds té amb el dels humans. En aquest punt, Llorente explica que, igual que els homes, els ximpanzés tenen l'hemisferi esquerre del cervell més desenvolupat. 'La majoria dels ximpanzés són dretans, igual que la majoria d'humans', ha exposat Llorente que posa sobre la taula que aquesta és una altra similitud que han trobat.
Miquel Llorente, el responsable de l'estudi, exposa que el desenvolupament de l'hemisferi esquerre i el fet de tendir a utilitzar la dreta quan cal fer algun gest o acció complicat és una característica també pròpia en els humans. A més, el desenvolupament d'aquesta part del cervell en els humans és el que va donar lloc al llenguatge. Per això, Llorente explica que aquest estudi pot aportar llum als estudis evolutius perquè pot voler dir que el mecanisme embrionari que va donar lloc a la creació del llenguatge també pot estar present en el cervell d'aquests 'cosins germans'.
Recuperar l'Àfrica
L'equip de recerca de l'IPHES i la Fundació Mona també està treballant en un altre projecte. Es tracta de veure quines són les mesures més eficaces per 'recuperar' els ximpanzés. L'estudi es basa en el procés de recuperació de l'Àfrica, una ximpanzé que tot i néixer en llibertat va ser capturada i criada per humans. La voluntat del projecte és traçar línies d'actuació perquè els ximpanzés que recuperen s'integrin al grup de Riudellots de la Selva amb més celeritat i de forma menys traumàtica.