El Nobel català

XAVI RIUS Segons Josep-Lluís Carod-Rovira, la Fira de Frankfurt ens havia de servir per guanyar un dia el Nobel de Literatura. Però veig que enguany tampoc podrà ser. Quina manera de gastar calés perquè entre el Departament de Cultura i el Ministeri d'Indústria van ser 24 milions d'euros. Sempre recordaré que hi va anar com a escriptor convidat l'editor de la revista Enderrock malgrat no haver escrit mai un llibre.

Vides paraL·Leles
Xavier Bru de Sala i Miquel Sellarès tenen vides paral·leles. El primer va ser director general de Promoció Cultural i ho va deixar perquè li van nomenar Vicenç Villatoro de conseller. Ara ha tornat de president del Consell de les Arts, però com se sap durarà poc. Sellarès va ser director general de Seguretat Ciutadana amb CiU durant nou mesos i després, secretari de Comunicació del Govern durant tres amb ERC.

El finançament de CiU
Diumenge passat ja em preguntava, en aquest mateix espai, quants milions en subvencions devia atorgar el govern de CiU al Palau de la Música si Fèlix Millet va desviar més de 600.000 euros a la fundació. Ara resulta que, sospitosament, les principals empreses constructores també van afluixar la butxaca.

Pim, pam, pum
Per cert, quina similitud hi ha entre Francisco Correa, el cervell de la trama Gürtel, i Fèlix Millet, el cervell de la trama Palau? Que tothom s'atreveix amb ells. En el primer perquè s'ha aixecat el secret de sumari. En el segon perquè ha fet una confessió per escrit. Hi ha barra lliure: amb Correa s'atreveixen fins i tot els mitjans del PP. És un pim, pam, pum.
El futur de Jordi Portabella
Ara que Joan Puigcercós ha decidit desempallegar-se de Josep-Lluís Carod-Rovira hauria de fer el mateix amb Jordi Portabella. L'alcaldable per Barcelona ha canviat de bàndol -abans era carotista- només amb la sana intenció de repetir a les properes eleccions municipals. Però Puigcercós no ho farà perquè necessita Portabella per controlar la Federació de Barcelona.

Subvencions a dit
En el cas Millet, per cert, també han badat les administracions. Llevat del cas Treball -i encara per raons judicials- no he vist mai que les administracions controlin de debò si les subvencions que atorguen es fan servir realment pel que van ser concedides. Incloc en aquesta afirmació no només entitats culturals, sinó també sindicats i fundacions dels partits.

El model productiu
Allò de canviar el model productiu és un dels guadianes electorals. Com la Catalunya trilingüe és un tema que surt a cada campanya electoral, però a l'hora de la veritat ningú fa res. La nostra economia continua basant-se amb el totxo. Ja ho diu Joan Majó en una entrevista a càrrec de Joan Tapia dijous a El Periódico: "tenim un model productiu antic i poc competitiu". "El problema no és reactivar, sinó reconvertir".

TV3 al PaÍs Valencià
A l'acte celebrat a Òmnium a favor de la recepció de TV3 al País Valencià vaig veure Marina Llansana. Però, a l'hora de la veritat, Esquerra va ser incapaç de votar a favor d'una resolució de CiU que defensa la "reciprocitat immediata" amb Canal9 en el darrer debat de política general. A canvi, només oferia una esmena light per "continuar fent gestions" amb el Govern de l'Estat i el valencià.

La retallada de l'Estatut
Amb el tema de l'Estatut, Pujol és dels pessimistes, és a dir dels que toquen de peus a terra. Declaracions a can Grasset, a CatalunyaRàdio, dijous passat: "Jo no sóc gaire optimista. Jo crec que la sentència pot oscil·lar entre ser dolenta o molt dolenta. Vull dir, no veig que pugui ser mínimament positiva, o molt poc positiva. Preveig un resultat no bo".