ACN/DDG
El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el document que adreçarà a l'executiu espanyol com a contribució a la presidència del Consell de la Unió Europea, que tindrà lloc el primer semestre de 2010, en el qual demana a l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, que emprengui les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la UE. Però no és l'única petició, ja que també es reclama 'ampliar la participació de les comunitats autònomes al Consell de Ministres més enllà de les quatre formacions previstes en l'actualitat'.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha presentat aquest document que dirigeix al govern espanyol propostes sobre les iniciatives que l'estat espanyol presenti davant la Unió Europea en diferents àmbits, com l'ocupació, el transport, la immigració, l'energia, la justícia, i les polítiques culturals i agràries, entre altres. Montilla ha explicat que Catalunya 'és l'única comunitat' que ha presentat un document d'aquestes característiques i ha ressaltat que 'les propostes les ha decidit un grup format per tots els departaments del Govern'.
El president ha afirmat que el Govern 'treballa i treballarà amb lleialtat i corresponsabilitat per a l´èxit de la missió d'Espanya al capdavant del Consell'. Montilla ha ressaltat, acte seguit, que el Govern vol que 'en justa correspondència, la presidència espanyola aprofiti aquesta oportunitat per mostrar Espanya a Europa tal com és: un estat compost i profundament descentralitzat'.
'Confio en què aquesta responsabilitat serà assumida pel principal partit de l'oposició a les Corts espanyoles en el sentit de no transmetre a la resta de països d'Europa una imatge deformada de la realitat complexa i plural del sistema institucional espanyol, dels mecanismes de relació i dels resultats positius que se'n deriven', ha indicat.
Entre les propostes s'aposta per 'desplegar les novetats institucionals del Tractat de Lisboa, les que tenen a veure amb el reforçament dels nivells regionals i locals de govern i la seva participació en els afers europeus'; impulsar la revisió de l'Estratègia de Lisboa a partir de 2010 reforçant els mecanismes per emprendre reformes que assegurin un desenvolupament sostenible basat en el coneixement i l'ocupació de qualitat'; així com 'portar a terme la reforma de la política europea de cohesió, per fer front a nous reptes, com ara la globalització, el canvi climàtic, la seguretat energètica o la immigració, i el foment de la cooperació transfronterera'.
L'executiu ha reclamat també impulsar una nova etapa de la cooperació euromediterrània amb la posada en marxa de la Unió per la Mediterrània, amb la implicació dels ens locals i regionals'; així com 'construir un espai judicial europeu eficaç i accessible per a tota la ciutadania d'Europa, donar suport a la protecció dels drets dels infants i a la lluita contra la violència de gènere, millorar la gestió dels fluxos migratoris incrementant la cooperació amb els països emissors i prestar suport a la integració de les persones immigrades'.
Corredor del mediterrani, eix prioritari
El Govern ha demanat 'incloure el corredor ferroviari mediterrani i les seves principals branques de connexió com a eixos prioritaris de la Xarxa Transeuropea de Transport, així com prioritzar els enllaços transfronterers'. 'En l'àmbit de l'energia, prestar atenció a les infraestructures energètiques de producció, transport i distribució' i 'impulsar el debat sobre el futur de la política agrícola i de desenvolupament rural de la UE'.
L'executiu català ha reclamat 'fomentar la diversitat cultural i promoure el multilingüisme, assegurant que les iniciatives de la Unió no es limitin a les llengües oficials de la Unió, sinó que es tingui en compte també les llengües d'abast no estatal'. En aquest context i entre les peticions de Catalunya per garantir el respecte de l'estructura autonòmica i plurilingüe de l'Estat, el Govern ha demanat 'incorporar la llengua catalana als elements de visualització de la presidència espanyola, refermant la imatge d'Espanya com a estat multilingüe, i emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la UE, en compliment del corresponent mandat de l'Estatut'.
El Govern ha fet dues peticions més en aquest context. La primera, 'ampliar la participació de les comunitats autònomes al Consell de Ministres més enllà de les quatre formacions previstes en l'actualitat' i permetre així 'que els representants autonòmics puguin presidir la delegació espanyola en àmbits de la seva competència exclusiva'. I la segona: 'Sotmetre les propostes legislatives europees susceptibles d'alterar el sistema constitucional de repartiment de competències entre Estat i comunitats autònomes a una reserva d'estudi per garantir la neutralitat del dret de la UE en relació a l'ordenament intern'.
Montilla li ha exposat aquests punts a la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, en la trobada que han mantingut al Palau de la Generalitat. El president no ha rebut cap resposta per part de la número dos de Zapatero, qui estudiarà aquestes iniciatives.