El 19 d'octubre de 1989 la central nuclear Vandellòs I va patir un greu accident que va suposar, un any després, la clausura definitiva del reactor. L'incident està classificat com un dels més greus a nivell internacional per darrera de la catàstrofe de Txernòbil el 1986, o de la fuita d'urani al Japó fa deu anys. L'ACN ha pogut parlar amb alguns dels protagonistes que van viure en primera persona aquell incident. També amb entitats que recorden que, vint anys després, les nuclears encara segueixen donant ensurts (l'incendi de Vandellòs II l'estiu del 2008 o la fuita de partícules d'Ascó) que evidencien greus mancances en la gestió, i que posen en dubte les garanties de seguretat pel seu funcionament.
El dia 19 d'octubre de 1989 a les 21.39 hores, la central nuclear Vandellòs I es trobava en funcionament al 100% de potència, estable, quan es va produir una senyal d'alarma d'alta vibració en un dels eixos de les turbines dels generadors principals. Immediatament després, va aparèixer l'alarma de baixa pressió per manca d'oli a la turbina del generador. Aquest fet va produir la posada en funcionament de les bombes d'oli d'emergència, però també dels senyals d'alarma de baixa pressió per la presència d'hidrogen. Segons es va explicar en aquell moment, el personal de la sala de control va sentir varies explosions i va comprovar l'existència d'un incendi a la zona inferior del grup turboalternador afectat.
Des de el primer moment, l' incendi es va escampar pel cablejat afectant nombroses funcions de control del turboalternador, escampant-se de forma generalitzada, provocant danys importants en l'alimentació elèctrica de potència i de control, cremant també part de la canonada de circulació.
La causa directa del accident la localitzem en una escletxa que es va produir a una turbina, la número 2, i això va provocar la descompensació de la turbina i la fuita d'hidrogen que amb combinació amb l'aire i l'alta temperatura de l'oli va originar una explosió. Així mateix, segons es detalla des del CSN, l'incident va provocar l'entrada d'aigua del mar a la part baixa del reactor provocant també una inundació.
Aquestes són les explicacions tècniques del que va ser l'accident nuclear més important de l'Estat, i un dels més destacats a nivell internacional. L'incident va fer que la temperatura del circuit de refrigeració del reactor quedés a tan sols tres graus de produir un vessament radiològic a l'atmosfera, i que hagués desembocat en una catàstrofe.
L'accident va obligar al Govern Civil de Tarragona a activar algunes mesures de la situació 1 del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA), com per exemple, el control de les carreteres, per part de la Guàrdia Civil, per si s'havia d'evacuar la població.
Vint anys després d'aquest accident, José Manuel Martín Calvarro, cap de l´Àrea de Planificació d´Emergències de la Subdirecció General d´Emergències del CSN, ha recordat, en declaracions a l'ACN, la informació 'esbiaixada' i 'parcial' que en aquell moment va donar al CSN el titular de la central: Hispano Francesa de Energía Nuclear SA (Hifrensa). Segons ha detallat, l'incendi es va produir a les 21.39 hores, i l'avís al Consell es va donar a les 22.11 hores de la nit. 'Segons se'ns va dir en un primer moment, no hi havia cap problema per refrigerar la central, un fet que després es va veure que no era així', ha assegurat. Calvarro recorda la 'intranquil·litat' que es va viure aquella nit per la 'precarietat' del nucli del reactor, així com pel fet que el titular de la central amagava informació com per exemple el nivell d'inundació del reactor. 'Ens van dir que era un nivell no desitjat, però cap dada més'.
Precisament, l'incident de Vandellòs I, que va acabar amb el tancament de la central un any després, va fer que el CSN instal·lés un sistema a les centrals per tenir, a temps real, els paràmetres vitals de les nuclears. 'Avui coneixem la informació de les instal·lacions al mateix temps que el titular de les centrals', ha concretat.
Tot i que el moviment antinuclear contínua creixent, el tècnic del CSN és 'taxatiu' i assegura que en cas d'un incident, anomalia o incendi de qualsevol nuclear 'no evolucionarà com Vandellòs I'. 'El disseny d'aquella central era molt pobre, precari, i el titular no havia dut a terme algunes de les millores que se li havien reclamat', ha manifestat.
Els records de l'alcalde
L'accident va estar a punt de fusionar el nucli de la central amb les nefastes conseqüències que haguessin comportat i que, vint anys després, els protagonistes d'aquell moment encara tenen presents. Quan es va produir l'accident a la central, l'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant era Carlos Barceló. En declaracions a l'ACN, Barceló ha manifestat que aquell va ser 'un dia que no oblidaré en molts anys'. Precisament aquell mateix dia el municipi havia inaugurat l'IES de l'Hospitalet de l'Infant i diversos regidors havien anat a celebrar-ho, quan l'alcalde va ser avisat que 'havia petat Vandellòs'. 'Com que feia poc que havia obert Vandellòs II, i cada dos per tres hi havia hagut algun accident, vaig trucar a la planta preguntant si havia passat alguna cosa una altra vegada, però em van dir que havia estat Vandellòs I', ha explicat l'exalcalde.
Tal com ha recordat Barceló, juntament amb diversos regidors, es va dirigir a la central i 'vam veure que era un accident greu'. Mentre tant l'empresa titular de la planta com el govern espanyol debatien si arranjar Vandellòs I o no, 'va anar creixent un rumor popular contra la central'. Segons l'exalcalde, l'executiu espanyol 'no va decidir tancar-la però va posar unes condicions tan severes per continuar que a l'empresa no li era rentable i va decidir tancar-la'.
L'endemà de l'accident, el governador civil va convocar el titular de la planta, el servei d'enginyeria de l'Ajuntament de Vandellòs especialitzat en nuclears i el mateix consistori a una reunió. Altres alcaldes de la zona també van voler participar-hi, però el governador 'es va tancar en banda i va dir que no'. Així, Barceló va decidir que si la resta no podia, ell tampoc hi anava. A partir d'aquí, ha continuat l'exalcalde, 'allò es va anar enredant' i els alcaldes, que fins llavors 'estaven a l'expectativa per veure què passava, es van posar en contra en veure que amagaven informació', de manera que 'encara els va semblar que havia estat més greu'. 'Llavors va anar augmentat el malestar popular i hi va haver moltes reclamacions', alhora que 'des de les autoritats responsables en nuclears no van fer gaire cosa per parar aquest clamor', ha afirmat.
Barceló ha explicat que, quan es va produir l'accident, el tancament de la planta 'ens va semblar una pèrdua de llocs de treball important'. No obstant, ara, vist amb perspectiva, l'exalcalde considera que Vandellòs I era una central 'que ja havia tret el seu rendiment i que no tenia totes les normes de seguretat', tot i que 'si hagués continuat funcionant les haguessin adaptat'. 'Vist amb el temps, crec que el millor va ser tancar-la', ha afegit.
Les crítiques dels ecologistes
L'incident de Vandellòs I va fer que diverses entitats ecologistes recordessin els 'perills' de les centrals nuclears i en demanessin el tancament i desmantellament. Actualment, un dels grups que continua amb aquestes reivindicacions és la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). Amb relació al succés de Vandellòs I, el seu portaveu, Sergi Saladié, ha destacat que 'vivim en un país en què fins que no passen coses greus no es prenen les mesures adequades'. 'L'exemple de Vandellòs I és l'exemple de com no s'haurien de fer les coses en aquest tipus d'indústria, que és absolutament perillosa i té un risc tant alt que cap empresa d'assegurances del món es vol fer càrrec de l'assegurança de responsabilitat civil que estan obligades a contractar aquestes plantes, i per tant per defecte se'n fa càrrec l'Estat', ha manifestat Saladié.
Segons el portaveu de la CANC, les centrals nuclears són 'unes instal·lacions molt sensibles i haurien d'estar absolutament controlades'. La Coordinadora considera que 'no ho estan ni són gestionades adequadament' i per aquests motius 'haurien de tancar per evitar mals majors'. 'Esperem que no arribi el cas, però creiem que si no passa alguna cosa greu ningú prendrà les mesures adequades', quan centrals com la de Vandellòs II o les dues d'Ascó (Ribera d'Ebre) 'tenen un currículum de gestió desastrosa'.
Tot i així, Saladié ha manifestat que actualment 'és més difícil' que succeeixi quelcom semblant a l'ocorregut a Vandellòs I, perquè ara les nuclears tenen segregat el sistema de refrigeració de la part radioactiva, mentre que les antigues no tenien edifici de contenció i 'estava tot junt'. No obstant, ha afegit que 'no es pot descartar que pugui passar alguna cosa', ja que hi ha 'experiències recents' com la fuita radioactiva d'Ascó o l'incendi a la sala de turbines i del generador de Vandellòs II ocorregut l'estiu del 2008. En aquest sentit, el portaveu de la CANC ha dit que l'entitat 's'havia cansat d'advertir d'una sèrie de problemàtiques que sabíem que existien i que van ser l'origen d'aquesta explosió', tot i que 'ningú ens va fer cas'.
Són diversos els grups ecologistes, com la CANC, que han anunciat que duran a terme accions reivindicatives per recordar el succés que va obligar a tancar Vandellòs I. Per exemple, Ecologistes en Acció duu a terme aquest dilluns la presentació d'una campanya per recordar l'incident.
Incompliment de la normativa
Des de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil (Urcraïna), el 26 d'abril de 1986, les mesures de seguretat de les centrals van ser revisades a tots els nivells. A l'Estat, el CSN va ordenar als propietaris i director de Vandellòs I que portessin a terme diversos programes que es consideraven 'necessaris' per a la posada al dia de la central nuclear. Concretament, es van demanar cinc mesures, tres de les quals no s'havien implantat encara quan va succeir l'accident.
Una d'aquestes mesures que no es van complir va ser la protecció contra incendis de l'edifici elèctric, amb l'objectiu d'aconseguir mitjançant l'adopció de mesures de detecció, extinció i confinament, la màxima independència de les quatre vies de refrigeració. Així mateix, Vandellòs I tampoc va instal·lar una cadena de protecció per a insercions de reactivitat, ni l'adaptació del canviador d'aturada com a sistema de refrigeració d'emergència.
Precisament, les mesures de protecció contra incendis de l'edifici elèctric, per aconseguir que els quatre sistemes de refrigeració funcionessin independentment, i una adaptació per aconseguir que els sistemes de refrigeració d'emergència actuessin independentment dels normals en cas de fallida d'aquests darrers per accident, estan directament relacionades amb la fallida que va provocar l'incendi.
El CSN va fer requeriments a la propietària de la nuclear perquè complís amb les mesures, de forma reiterada. Fins a nou inspeccions al 1986, cinc inspeccions al 1987, cinc més el 1988, i quatre l'any 1989, abans de l'incident.
Imputats
Arran de l'accident, es van imputar cinc persones per les responsabilitat en l'accident. Concretament: Mariano Mataix Lorda, director general entre 1986 i 1987 d'Hifrensa, societat explotadora de la central nuclear, acusat d'un delicte de risc; Fernando Roset Cunill, substitueix Mataix en la direcció general i representació d'Hifrensa a partir del 16 de setembre de 1988, acusat d'un delicte de risc; Carlos Fernández Palomero, director de la central nuclear des de 1977 i màxim responsable del pla d'emergència la nit de l'incendi, acusat d'un delicte de risc; Luis Echavarri Lozano, director tècnic del CSN i responsable del control i vigilància funcional de Vandellòs I entre 1985 i 1987, acusat d'un delicte de risc per omissió en el comportament; i Jacobo Díaz Díaz, director tècnic del CSN i substitut d'Echavarri en el control de Vandellòs I entre 1987 i 1992, acusat d'un delicte de risc per omissió en el seu comportament.
El judici es va celebrar deu anys després i la sentència va absoldre els cinc alts càrrecs de l'empresa explotadora de la central, Hispano Francesa de Energía Nuclear SA per considerar que l'incendi va ser inevitable per un error de disseny que era 'desconegut i indetectable'.
Pressió popular pel tancament
No s'hauria aconseguit tancar Vandellòs I sense les mobilitzacions que van haver-hi en les setmanes després de l'accident. Així, es van fer assemblees populars als municipis pròxims a la central (l'Ametlla de Mar el 27 d'octubre), les vagues generals, com la del 30 d'octubre a l'Ametlla, les manifestacions com les del 4 de novembre amb 10.000 persones davant la central; la de 40.000 persones al novembre a Barcelona, o la de 2.000 persones al maig també a Barcelona. També es van fer talls de carreteres, i mocions de diversos ajuntaments de Tarragona i del mateix Parlament. El lema sempre era el mateix: 'Tanquem les nuclears, la primera Vandellòs'.
Finalment, la central nuclear Vandellòs I es va tancar el 30 de maig de 1990. Actualment, la central està desmantellada i al desembre del 2004 va entrar en estat de latència. Part dels residus produïts durant els anys 1970 i 1989 estan emmagatzemats a Marcoule, prop de Lió (França). Els residus han de retornar a l'Estat abans de l'1 de gener de 2011, el problema és que, de moment, no hi ha cap instal•lació que pugui acollir aquest tipus de residus. L'acord pres al desembre de 2004 pel Govern ha de servir ENRESA (empresa encarregada dels residus nuclears) per accelerar el procés de recerca d'un magatzem, que té a Catalunya una forta oposició social i, en alguns casos, política.
