MILLET, EN LLIBERTAT I SOMRIENT

ALFONS QUINTÀ fa molts anys, Carles Sentís va explicar-me una anècdota que ell recordava de jove. Era el cas d'un empresari que es va suïcidar perquè un banc li havia retornat una lletra. Quan ja estava mort, es va saber que havia estat a causa d'un error de l'entitat, ja que l'interfecte tenia dipositats, en el compte on s'havia de carregar el fatídic títol de crèdit, més diners dels necessaris.
Dir que això va passar fa anys és una redundància. Ara segur que Fèlix Millet no pensa en el suïcidi. Si avui tothom que retorna una lletra se suïcidés l'Onyar portaria sang, no pas aigua.
Hi ha situacions intermèdies. Ja fa algun temps vaig conèixer força bé el Japó. Hi vaig efectuar una llarga estada. Per posar un exemple concret i verídic, si un jove robava un llibre o un petit objecte en una botiga - cosa molt rara -podia resultar-ne que els seus pares li diguessin que, com a conseqüència d'aquell fet, no el volien veure, ni parlar-li, mai més. Probablement, tota la seva família i tots els seus amics prendrien idèntica decisió. La sanció penal passava a ser insignificant al costat de la condemna social. Aquí això no va així.
En efecte, ahir es va veure a la TV l'impresentable Fèlix Millet amb el mateix mig somriure que també va mostrar quan va ser gravat per les càmeres anant al despatx del seu advocat. Anava vestit igual: potser, ai las, té poca roba. No portava corbata. Volia donar un aire de modèstia. No era així com es mostrava abans, habitualment.
Havia vist Millet només una vegada. Va ser a una certa distància. Fou suficient per constatar que, si se'm permet un italianisme, semblava que tenia una puzza sotto il naso (una puça sota el nas). Anava garratibat, amb expressió fàtua i arrogant. Pel camí que van les coses, aviat recuperarà aquell posat. No perdrà ni això.
En tot cas, el jutge competent no sembla que tingui en compte l'alarma social creada pels fets, ni la degradació de la cohesió social que produeix que romangui en llibertat. És una llàstima, perquè ambdós conceptes tenen sentit jurídic. Estan presents en el dret positiu, en la doctrina, en el ?pensament jurídic i en la jurisprudència. Així ho entén el fiscal, que voldria justament veure Millet engarjolat. Per desgràcia, cada dia costa més imaginar-ho. Ara bé, si Millet no va a la presó pel que ja ha confessat - i el molt que queda per precisar - per quines raons s'hi pot anar. Per robar una gallina?
Cal escriure-ho perquè altres escriuen o diuen coses diferents. Jordi Pujol va parlar de "gran badada" i que "tots ens despistem", afirmacions que en altres latituds haguessin generat una gran reacció en contra. Pel seu costat, el setmanari El Temps -ultrasubvencionat, a més de dolent i de tirada no controlada - va publicar una portada amb una foto del Palau de la Música amb la frase "Palau profanat". Trobar una expressió més de pallús és impossible.
Si Catalunya i el catalanisme -per cert, ben difícils de trobar en el sinistre Millet-han de ser sacralitzats com una religió, a mi que m'esborrin d'ambdues coses. Fa molts anys que vaig llegir Friedrich Hölderlin (1770-1843) l'insuperat poeta alemany i, com ell, continuo creient que "quan l'home vol crear el Cel sobre la Terra, crea el veritable infern". Quan es converteix el nacionalisme, o el socialisme, o el conservadorisme, o qualsevol doctrina política, en una religió, el totalitarisme s'instal·la a la cantonada.
A curt termini, el resultat de tanta bajanada interessada i desvergonyida, de tantes preteses "badades", suposats "despistaments" i pintoresques "profanacions", serà que tot continuï com sempre. Això és el que volen molts pocavergonyes. La resta, com diria, Josep Pla, són collonades.
A hores d'ara no hi ha hagut cap intent d'analitzar en profunditat el marc i la manera de fer que varen permetre el desastre. Hi ha moltes preteses institucions que haurien de sentir vergonya i dir-ho, però no ho fan. No piulen. Però esperen tornar a pidolar.
Quant a la classe política, quin lideratge de tipus genèric se'n pot esperar després que s'estigui comportant com ho fa? No s'ha de canviar cap norma legislativa? No s'ha de reformar cap procediment administratiu? Ai caram. Potser que, contràriament a Hölderlin, creuen que ja han creat el Cel sobre la Terra. Si és així, es tractaria del seu Cel, no pas el de tots.