EUROPA PRESS/DDG
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha negat avui que la Fundació Trias Fargas, vinculada al partit, hagi rebut "diner negre" de l'Orfeó Català, que fins ara presidia Fèlix Millet, i ha remarcat que els ingressos es van fer "per mecanismes bancaris" i el seu destí van ser activitats de promoció de la cultura.
Ha remarcat que els convenis subscrits entre les dues fundacions no formen part de "cap irregularitat vinculada al sumari judicial" del 'cas Millet'. Els convenis subscrits entre la Trias Fargas i l'Orfeó Català ascendirien a 630.000 euros entre els anys 1999 i 2008.
En un comunicat després de la publicació a 'El Periódico' de diversos dels convenis, el partit ha assegurat que els convenis "existeixen" i que fan referència "exclusivament" a col·laboracions i aspectes en matèria de promoció de la cultura i de la música catalana.
Alhora, ha subratllat que tots els pagaments s'han fet per mecanismes bancaris ingressats en els comptes bancaris corresponents de la Fundació, i que han estat declarats a totes les institucions encarregades de la tutela de les fundacions.
CDC ha reiterat la seva plena disposició a col·laborar amb l'Orfeó Català i, si és necessari, amb la justícia aportant els convenis que la Fundació Trias Fargas i l'Orfeó Català van subscriure i ha considerat que les relacions entre fundacions "no havien d'estar en mans" dels mitjans de comunicació.
La Trias Fargas ha notificat al Palau de la Música la seva disposició, en el moment que ho desitgi, per celebrar una reunió per contrastar tota la informació que tenen les dues institucions.
'El Periódico' publica avui els convenis subscrits per la Fundació Trias Fargas i l'Orfeó Català del 2005, 2006 i 2007 amb el propòsit de "contribuir econòmicament al desenvolupament de les activitats de la Trias Fargas a l'àmbit musical".
La Trias Fargas s'hi compromet a desenvolupar "una sèrie d'activitats destinades a difondre entre capes populars tant la música com els compositors catalans", organitzar actes per donar a conèixer els músics catalans contemporanis, un acte cultural que serà definit per les dues institucions i unes jornades de debat sobre la incidència del cant coral a la gent gran com a eina de relació i participació ciutadana..