El cervell de la xarxa de corrupció va realitzar nombroses obres a Girona

Luis Garcia Sáez, conegut com a Luigi i a qui molts situen com el facilitador de tota la xarxa de corrupció urbanística que investiga Garzón, va tenir a finals dels anys 90 una intensa relació amb les comarques gironines. L'exdiputat socialista va impulsar una companyia, AGT, que va ser beneficiada per nombroses adjudicacions d'ajuntaments, la majoria vinculats al PSC. Entre 1995 i 1999 -quan AGT va fer suspensió de pagametns- la companyia havia iniciat projectes valorats en més de sis milions d'euros a la demarcació.
El més important, però, va ser un encàrrec de l'empresa Vincke a Palamós, per a qui va construir naus industrials en un projecte valorat en uns 2,5 milions d'euros. També destaquen les adjudicacions a AGT per a construir pavellons esportius al barri de Vila-roja de Girona i Quart. La primera va costar prop d'un milió d'euros, mentre que la segona tenia un pressupost de prop d'1,5 milions.
En el cas de Quart, l'aleshores alcalde socialista Pere Cabarrocas, va justificar l'adjudicació a AGT -va presentar un pressupost molt similar al d'una empresa gironina- pel fet que "està acreditada per ?l'envergadura de les obres realitzades" davant la gironina "que només porta un any en obres públiques". Quatre anys més tard, i amb el pavelló inacabat i amb l'empresa AGT en situació de suspensió de pagaments, l'alcalde defensava encara una negociació amb l'empresa per evitar un contenciós judicial.
Però el municipi amb què més va treballar l'empresa de Garcia Sáez va ser Girona, participant en setze obres convocades per l'Ajuntament. A banda del pavelló de Vila-roja, va realitzar obres al Museu del Cinema, va urbanitzar el sector de la Mercè i, sobretot, va fer el polígon de Domeny. Aquesta última adjudicació estava pressupostada en més d'1,5 milions d'euros.
La suspensió de pagaments d'AGT -va declarar un passiu d'uns 27 milions d'euros i uns deutes creditors d'uns 16 milions- va derivar en una querella per estafa presentada per empreses que havia subcontractat.
Una de les pràctiques habituals d'AGT era oferir pressupostos amb preus molt inferiors al del mercat, en alguns casos de fins el 22%, fet que va motivar crítiques per part d'organitzacions empresarials, recordant la pressió de les administracions sobre les constructores per rebaixar costos per sobre de tot.
El jutge que va instruir la causa va arribar a imputar una dotzena de persones, però tres anys després d'obrir la causa la va arxivar, provocant la sorpresa d'alguns dels advocats dels propis acusats.

Ben relacionat amb CDC
Tot i haver militat al PSC -Luis Garcia va ser diputat al Parlament des de 1980 fins a 1992-, també estava ben relacionat amb destacats militants de Convergència Democràtica. A banda dels contactes que havia establert amb els ara detinguts Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, "Luigi" va fer negocis amb un exdirector general de Seguretat Ciutadana d'un Govern Pujol, Lluís Renau, i amb el fundador de CDC Carles Sumarroca.
Amb aquest últim va compartir consell d'administració a Agrotecsa, societat en la qual tenia un paper el gerent d'una companyia de la qual Sumarroca era accionista. Pel que fa a Renau, van compartir càrrecs a Immodarder i Iniciatives i Infraestructures, dues empreses dedicades a la promoció de projectes urbanístics.