ALBERT SOLER | GIRONA
Tres són els elements que caracteritzen el bon cervell de trama de corrupció: una agenda farcida de telèfons d'alcaldes, regidors i consellers (de diversos colors polítics, per allò de la igualtat), una cartera plena de diners destinats a generoses comissions, i un bigoti amb les puntes cap amunt, presumiblement la part més important de l'atrezzo, que obre al seu portador les portes que restarien tancades a la resta de mortals. És una targeta de presentació pilosa que substitueix les més usuals de cartró, atès que en aquestes no quedaria estètic escriure a sota del nom la professió: "Xanxullista". Vostè entra amb un bigoti d'aquests a qualsevol dependència oficial i no és que el duguin directament a presència de tot càrrec important amb mínimes competències en urbanisme, és que abans li fan massatges als peus i li col·loquen entre els dits una copa de Dom Perignon. Mirin les fotos que acompanyen aquest text, d'Álvaro Pérez Alonso El Bigotes i de Luis García Sáez Luigi, detinguts tots dos per presumpta vinculació en casos de corrupció, i veuran a sota dels respectius nassos les seves cartes de presentació, amb les puntes assenyalant fins on volen arribar amb les comissions: sempre una mica més amunt.
Álvaro Pérez, responsable de l'empresa Orange Market, va ser arrestat el febrer passat per la seva presumpta implicació en la xarxa de corrupció lligada a càrrecs del PP, la famosa operació Gürtel. Segons el jutge Baltasar Garzón, ell i Francisco Correa subornaven polítics i funcionaris perquè concedissin a la seva empresa l'organització d'esdeveniments. Sempre impecablement vestit, Pérez és conegut - a més de pel seu bigoti obreportes- per regalar cars vestits al president valencià, Francisco Camps, però sobretot per les frases que aquest li va dedicar en moments d'infinita tendresa. Els exemples més coneguts són "amiguito del alma", o "te quiero un huevo", sense que fins al moment hagi quedat clar si amb aquesta darrera frase Camps estava quantificant l'amistat o -com sembla més probable- estava exposant a Pérez quin volia que fos el següent regal que li fes. Si aquesta versió es confirma, i atesa la legendària prodigalitat de Pérez -especialment amb polítics influents- només el seu ingrés a presó li haurà impedit desprendre's de tan preuada part de la seva anatomia per obsequiar el seu amiguet de l'ànima. Que vés a saber quin ús en faria.
Es desconeix de moment si Macià Alavedra o Prenafeta han dit també a Luis García Sáez que li volen un ou, però si es donés el cas segur que estaria igualment disposat a acontentar-los, encara que com que es tracta de dos això li impossibilitaria realitzar més obsequis similars. A banda d'aquest fet puntual, les vides de Pérez Alonso i García Sáez són tan paral·leles com els seus bigotis. Tots dos camuflats sota cognoms que permeten passar desapercebuts, tots dos arrestats en operacions iniciades pel jutge Garzón, a tots dos els agrada vestir bé, tots dos coneguts per àlies -El Bigotes i Luigi- que no demostren precisament gran originalitat, tots dos ben relacionats entre la classe política, i tots dos amb una més que curiosa facilitat per aconseguir la concessió de contractes públics. Vagi en favor d'El Bigotes que està casat amb una mamachicho que va ser portada d'Interviu, però a canvi Luigi ha hagut de pagar més d'un dinar a Alavedra i Prenafeta, i tan onerosa ha de ser una cosa com l'altra.
Luigi -a Correa, colega d'El Bigotes, li agrada que li diguin Don vito, és d'agrair aquest gust pels àlies amb regust mafiós, ja que dificulta equívocs- ha treballat sovint a les comarques de Girona. A la seva empresa, AGT, l'Ajuntament de Quart que governava Pere Cabarrocas (PSC) li va adjudicar la construcció del pavelló d'esports, i quatre anys més tard AGT entrava en suspensió de pagaments -va deixar un passiu de 27 milions i uns deutes de 16 milions- amb les obres encara inacabades. Però el municipi amb el qual més ha treballat és el de la ciutat de Girona, on l'empresa de García Sáez ha participat en 16 obres convocades per l'Ajuntament, entre les quals, el pavelló de Vila-Roja, obres del Museu del Cinema, urbanització del sector de la Mercè i la construcció del polígon de Domeny. És de presumir que el seu bigoti ha visitat diversos despatxos oficials de les comarques de Girona.
La cosa, és clar, té bigotis. Per això, ningú millor que Eduardo Mendoza, també bigotut però d'un altre mode, per explicar clarament com funciona la feina de García Sáez, de Pérez Alonso, i de molta altra gent que treballa amb les administracions. Així es dirigeix (La aventura del tocador de señoras) al senyor alcalde un empresari que segurament duia bigoti: "Señor alcalde, le vendo una partida de diez mil faroles al precio de catorce mil faroles. Una ganga". I afegeix perquè quedi clar: "Habrá un pellizco para usted y otro para estos señores".
