La llei del sòl espanyola del 2007 podia haver evitat el presumpte "cas Pretòria"? La majoria d'experts urbanístics consideren que la legislació pot posar les coses "més difícils" per a les persones amb males intencions però ?"malauradament" mai es podrà acabar amb la corrupció, que és fruit d'un comportament humà. Pere Caralps, advocat en dret urbanístic i ponent del Codi Urbanístic de Catalunya, creu que malgrat l'estol de filtres que té la nova llei, les esquerdes no vénen tant d'un defecte normatiu, sinó de la vulneració del principi de lleialtat interinstitucional per part d'un representant públic.
La ministre d'Habitatge, Beatriz Corredor, va manifestar dimarts que amb la nova llei del sòl s'estaven posant els mecanismes per "aturar" la corrupció urbanística que es va estendre com a conseqüència de la normativa urbanística aprovada pel primer govern de José María Aznar, la Llei 6/1998 de 13 d'abril sobre règim del sòl i valoracions. Aquestes declaracions es van produir en el transcurs de la inauguració del saló Barcelona Metting Point, minuts després de la intervenció de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
L'advocat Pere Caralps considera que dir que la llei de 2007 era millor que la llei urbanística del govern Aznar no té gaires mèrits. La mateixa exposició de motius del real decret legislatiu d'aquesta llei qualifica el període normatiu des de mitjans dels noranta d'evolució legislativa "atropellada", amb vuit innovacions en dotze anys.
Novetats
Les principals novetats de la llei del sòl de l'Estat espanyol ja estaven incloses a la llei d'urbanisme de Catalunya. Potser la principal novetat és la referida a l'alteració dels projectes d'ordenació urbanística.
En el cas de Santa Coloma es va alterar el projecte del centre comercial Gramenet. Sigui quina sigui la sentència final del "cas Pretòria", en la nova llei del sòl, una modificació del projecte original aprovat hagués obligat l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a "publicitar" el nom dels propietaris del terreny afectat en els últims cinc anys anteriors a l'aprovació del projecte.
"Desemmascarar"
Amb aquesta iniciativa, el legislador pretén "desemmascarar" el nom de les persones beneficiades per l'execució del projecte. Aquest precepte, que obliga a notificar el llistat de propietaris cinc anys enrere, és una novetat en relació amb l'actual llei d'urbanisme catalana, explica Pere Caralps.
Per últim, la nova llei també obliga a posar a informació pública tots els convenis urbanístics que signi l'Ajuntament, cosa que dóna transparència a les actuacions externes del municipis.
Com a reflexió final, Caralps explica que la nova llei del sòl s'ha de veure com una normativa que inclou un conjunt de mecanismes que "sumats" posen cada cop les coses més "difícils" a les persones que volen actuar amb prevaricació.
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
