Barcelona acollirà a partir d'avui una reunió internacional d'alt nivell sobre canvi climàtic amb l'objectiu d'establir les bases per arribar a un acord de reducció significativa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al planeta, responsables de l'escalfament global.
La cita de la capital catalana, que tindrà la participació d'uns 4.000 representants d'uns 180 països, serà l'última abans de la Cimera del mes de desembre, auspiciada per l'ONU, que es farà a Copenhaguen (Dinamarca), i que hauria de servir per arribar a un compromís que substitueixi el protocol de Kyoto.
La Unió Europea (UE) és la regió que hi acudeix amb un major nivell de compromís previ, si bé les posicions no estan del tot fixades i els principals esculls per salvar se centren a saber com es pagarà la factura als països en vies de desenvolupament perquè contaminin menys, amb el risc que això alenteixi el seu creixement econòmic.
Així i tot, la UE ja s'ha compromès públicament a aconseguir per a l'any 2020 la reducció del 20% de les seves emissions de CO2 prenent com a referència l'any 1990, que les energies netes representin als països comunitaris un 20% del total, i a estalviar un altre 20% en el consum energètic. El compromís, conegut com a 20-20-20 per al 2020, podria augmentar-se en cas de trobar reciprocitat en altres països fins a reduir un 30% les emissions.
Precisament, els caps d'Estat i de Govern dels vint-i-set van pactar aquesta setmana la posició comuna que la UE defensarà a Copenhaguen, al principi d'acord que no ha concretat l'ajuda financera que donarà als països pobres, i que s'ha limitat a assenyalar que es pagarà una "quota equitativa" de la factura de 100.000 milions d'euros que es calcula que costarà fins a 2020 la compensació als països en vies de desenvolupament.
Els països de l'est, de més recent incorporació a la UE, es resisteixen a haver de contribuir a aquestes ajudes, pel seu baix nivell de renda i l'impacte de la crisi econòmica, i ja han aconseguit un acord per no pagar res entre 2010 i 2012 i, a partir d'aleshores, contribuir-hi en funció de "la capacitat de pagament" dels països menys pròspers.
Aquest acord estalvia la posició de lideratge de la UE davant del repte que suposa renovar el protocol de Kyoto, si bé caldrà veure quina posició adopten la resta de països, amb especial atenció al Govern de Barack Obama als Estats Units i a les economies emergents de la Xina, Índia, el Brasil i Sud-àfrica, entre d'altres.
Dels 100.000 milions d'euros que es calcula que caldran per compensar els països en vies de desenvolupament, la Comissió Europea havia proposat dedicar entre 2.000 i 15.000 milions, si bé la forquilla és molt àmplia, i com les aportacions haurien d'iniciar-se el 2010 la UE hauria d'aportar entre 500 i 2.100 milions fins al 2012.
En aquest context, i amb un president Obama que encara no ha confirmat la seva presència a Copenhaguen i que podria comprometre's a una reducció inferior al 20% de les emissions de la UE, l'acord queda encara "bastant lluny", tal com ha reconegut el director de Desenvolupament Sostenible de la Comissió Europea, Timo Mäkelä aquesta setmana a Barcelona.
Nombroses entitats ecologistes ja han criticat la falta de concreció de la Unió Europea, i no sembla que els líders internacionals vagin a copar totes els desitjos dels conservacionistes, en un moment històric crucial per pal·liar el deteriorament del medi ambient i frenar un escalfament global que fins avui sembla irreversible.
