Sanitat rep a l´any mig miler de denúncies per negligències mèdiques

BARCELONA | EUROPA PRESS/DDG
La sanitat pública catalana rep cada any gairebé mig miler de denúncies per negligències mèdiques, que reclamen indemnitzacions d'un valor aproximat de 45 milions d'euros, dels quals l'Administració n'acaba pagant un 15%, ja sigui per acord administratiu o imposició d'una sentència judicial. La majoria de denúncies, unes 260 a l'any, procedeixen de la xarxa concertada de salut, que amb vocació de servei públic conformen la majoria d'hospitals de la xarxa sanitària catalana, també alguns Centres d'Atenció Primària (CAP), i generalment estan participats per consells comarcals, ajuntaments i patronals sanitàries.
Segons dades del Servei Català de la Salut (SCS), el conjunt de denúncies per mala praxi reclama en concepte d'indemnització entre 20 i 22 milions d'euros cada any, dels quals l'SCS n'acaba pagant un 20 per cent, el 60 per cent després d'un acord administratiu entre les parts i el 40 per cent restant per via contenciosa després d'una sentència.
Per la seva banda, la xarxa d'hospitals i CAP de l'Institut Català de la Salut (ICS), que depèn directament de la Conselleria de Salut, va rebre el 2008 un total de 179 denúncies per suposada negligència mèdica i del començament d'any ençà, fins al tercer trimestre, n'ha rebut 150.
Es tracta de xifres "molt estables" els últims anys, tenint en compte que el 2007 en va rebre 184; el 2006, 180; el 2005, 238, i el 2004, 193, comenta el director dels Serveis Jurídics de l'ICS, Lluís Bertran. "Les denúncies solen reclamar entre 20 i 25 milions d'euros cada any, però s'acaba pagant entre el 10 i el 12 per cent mitjançant les sentències condemnatòries a l'ICS o per acords previs en la mateixa proporció", esplica Bertran, que afegeix que la majoria de denúncies són per mala praxi de metges.
Quan arriba una denúncia a l'ICS es desencadena un tràmit administratiu que comença amb la presentació d'un informe mèdic del pacient contrastat per un perit que ha de demostrar l'error mèdic i llavors la institució reclama la història clínica del pacient.