Caixa Catalunya auditarà les comissions que va pagar a García, Prenafeta i Alavedra

BARCELONA| AGÈNCIES/DDG
Caixa Catalunya ha iniciat una auditoria interna per investigar els pagaments que presumptament la seva participada Espais Procam va fer a Lluís Prenafeta, Macià Alavedra i Luís García Sáenz Luigi, empresonats pel cas Pretòria de corrupció urbanística.
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón assenyala que la societat, participada a parts iguals per la constructora Espais i per la filial immobiliària de Caixa Catalunya, Procam, va pagar una comissió d'1,46 milions a empreses intermediàries controlades per Prenafeta, Alavedra i Luigi en la compra d'uns terrenys al costat del port esportiu de Badalona. Aquesta operació es va fer efectiva després que es produís un canvi d'usos que en va incrementar el valor.
Un dels responsables de Procam era aleshores Eduardo Aznar, que actualment és director general de la immobiliària de Caixa Catalunya, i que també està imputat pel cas Terres Cavades, de suposada corrupció urbanística a Tarragona.
D'altra banda, el jutge Garzón investiga un conveni urbanístic a Arenys de Mar amb el qual el presumpte cervell de la trama de corrupció destapada a Catalunya, Luis García, preveia construir una promoció d'habitatges.
Aquesta operació urbanística investigada per l'Audiència Nacional es va concretar durant l'època en la qual l'ajuntament era governat per CiU i PP i el cap de Planejament del consistori era Genís Carbó, excap de Planificació Territorial de la Generalitat i al qual Garzón cita en el seu acte per haver cobrat 244.011 euros de Luis García arran del pelotazo de Sant Andreu de Llavaneres.
En concret, l'esmentada operació es va basar en un acord entre Luigi i la congregació religiosa de Villa Betània, pel qual l'empresari imputat es comprometia a ampliar la residència catòlica a canvi de la titularitat d'una finca edificable.
Precisament, l'arquitecte Genís Carbó, vinculat a la trama de corrupció urbanística per cobrar una comissió d'un imputat, va ser investigat el 2006 per un jutge d'Arenys per facilitar informació privilegiada a promotors, encara que el cas va ser arxivat.

Reaccions polítiques
En el terreny polític, CiU va demanar la compareixença al Parlament del gerent de l'Incasòl, Emili Mas, una petició secundada també pel PP, que va requerir a més que doni explicacions a la cambra catalana el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.
Emili Mas apareix citat a l'acte del jutge Garzón sobre l'operació Pretòria per participar en reunions amb l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i l'exdiputat socialista Luis García, que van derivar en l'elaboració de factures falses per desviar 1,3 milions de fons de la UE.
Per aclarir la seva gestió, el portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep Maria Pelegrí, va presentar una bateria de preguntes al Parlament, unes orals i d'altres, escrites.
El PP va reclamar també al conseller Nadal que acudeixi al Parlament per aclarir "els dubtes generats" per la menció de Mas en l'acte de Baltasar Garzón.

Nou dies sense alcalde
D'altra banda, Santa Coloma de Gramenet ja fa nou dies que no té l'alcalde, detingut per estar implicat presumptament en la trama de corrupció urbanística.
La direcció del PSC i alcaldes metropolitans consultats segueixen veient el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, com la persona idònia per assumir l'alcaldia de Santa Coloma, una qüestió a la qual, segons fonts pròximes a Fogué, aquest es resisteix, encara que s'ha posat a disposició del partit. Segons fonts socialistes, la decisió sobre qui serà el relleu de Muñoz està en aquests moments en mans del president José Montilla.
En tot cas, els alcaldes consultats prefereixen una aposta segura com Fogué que procedir a un relleu generacional en una alcaldia com la de Santa Coloma. Si Fogué rebutja ser alcalde és possible que el seu relleu sigui la tinenta d'alcalde Carmen Moraira o l'alcalde accidental, Joan Carles Mas, que seria rellevat en les municipals de 2011.