la corrupció pot continuar

ALFONS QUINTÀ Dijous la Fundació Catalunya Oberta(FCO), creada el 2001 per l'avui imputat Lluís Prenafeta, portarà a terme una reunió pública presidida pel seu fill Marc i amb assistència preferent de Joan Laporta. El tema hauria de ser el Barça, però es dóna per descomptat que tindrà un caràcter molt polític, en favor de l'antic secretari general de la Presidència amb Jordi Pujol.
"Fa dies em vares demanar si Prenafeta optaria per un perfil baix, o bé per fer el número del polític injustament acusat -em diu un alt dirigent de CDC- i ara tens la resposta. Prenafeta prefereix presentar-se com a víctima, cosa que al meu partit i a CiU no els convé gens. Estic segur que Macià (Alavedra) optarà per una actitud més assenyada".
Parlo separadament amb dos dirigents de CDC. Estan empipats per una possible campanya per part de la fundació de Prenafeta. Un d'ells em diu: "ja hem optat per treure el nom de Trias Fargas del que efectivament era i continuarà sent la fundació de CDC. Però ara resulta que apareix un electró lliure, en forma d'una fundació que mai ha estat de CDC, sinó que només corresponia al desig de Prenafeta de bellugar la cua i continuar fent negocis en el terreny fronterer entre política i afers potser confusos. Nosaltres, com a partit i com a coalició, només podem rebre de retruc, sense que tinguéssim ni tenim cap responsabilitat en la gènesi i la trajectòria de la FCO".
Ambdós polítics defensen la posició d'Artur Mas, que ha mostrat una actitud prudent. Creuen que Prenafeta va en sentit contrari. Un d'ells afirma: "qualsevol que hagi escoltat cinc minuts Prenafeta sap que té una passió per fer diners, per a la qual cosa pot usar el broc gros. En els darrers anys ha anat poques vegades a la seu central de CDC; ara bé, quan ho ha fet ha estat en funció d'algun afer personal. Afirmar que ara Garzón l'ha triat com a víctima per ser un pretès símbol del nacionalisme, fa riure".
L'altre font em diu: "Hi hagués el que hi hagués, ara fa 25 anys, en el tema de Banca Catalana, era innegable que aquell procés tenia unes òbvies conseqüències polítiques. Que ara Prenafeta vulgui reprendre, en clau de protagonisme personal, aquell esquema no té cap ni peus. El pitjor enemic de Prenafeta és ell mateix, per tenir un ego i una prepotència que estan en la base de tots els seus mals. Haurà fet el que haurà fet, ja es veurà o no es veurà. Però no es pot negar que ja fa anys que el seu nom s'ha situat, en base a les seves pròpies converses, a cavall de la vida pública i dels diners. Altres també ho poden haver fet, però mai ningú ho ha lluït com Prenafeta. En tractar-se d'un tema amb un fort component personal, hauria d'haver evitat presentar-se com una víctima política, amb la qual cosa arrossega injustament CDC, quan el meu partit no té res a veure, res de res, amb els afers immobiliaris en ajuntaments socialistes".
A l'inici de l'escàndol, vaig demanar a un alt funcionari d'un ajuntament socialista de l'entorn de Barcelona quin ambient es respirava entre els polítics. Irònicament, va respondre'm: " El que va millor és la venda de Fortasec (un potent antidiarreic) perquè hi ha cagarrines generalitzades".
Segurament era una visió justa. Cal recordar que el més brillant lluitador contra la corrupció a Espanya - el catedràtic emèrit de Dret Administratiu Alejandro Nieto, autor de llibres que recomano, un cop més- va declarar fa uns anys que de cada deu decisions urbanístiques per part dels municipis creia que n'hi havia nou que estaven afectades per la corrupció.
Això era així i hi ha el greu perill que continuï exactament igual. S'ha vist que el quadre en el qual es mou la política és profundament immoral. Però, ai las, la corrupció sembla imprescindible, atès que els partits no prenguin mesures concretes en contra.
El que hi ha hagut, en canvi, han estat mesures que l'afavoreixen, com va ser permetre la lliure designació de secretaris, interventors i tresorers municipals. Potenciar el seu paper ?institucional seria un gran i fàcil progrés.