El Govern investigarà la gestió de Millet al Palau fins el 1989

ACN/DDG El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, que cal repassar els comptes del Palau des del 1989, any en què Millet adquireix un paper rellevant en aquest afer i que és necessari 'fins i tot per la mateixa gent del Palau, s'ho mereixen per tenir una explicació, saber què ha passat i corregir el que calgui'. 'Cal arribar fins a l'origen de tot' ha dit Joan Manuel Tresserras. El conseller ha admès que el descrèdit de la política és considerable i que cal corregir errors per recuperar la credibilitat.

'La gravetat dels fet és inqüestionable i hem de saber tot el que va passar fins el final, per higiene democràtica. Si cal fins el 1989, que és el moment a partir del qual el senyor Millet té un paper important en aquesta història, ni que sigui per una qüestió de transparència interna i restablir la confiança', ha assegurat Tresserras. El conseller ha explicat que les auditories que es coneixeran divendres 'no tindran un caràcter definitiu' però que la idea també és poder esbrinar tot el que fa referència al cas des d'altres dipòsits de documentació perquè 'és vital poder refer l'itinerari de cada paper per trobar les escletxes i millorar el sistema', ha assegurat el conseller.

Tresserras ha explicat que cal revisar tota la feina que s'ha fet per detectar si alguna cosa es pot fer millor. S'ha referit a una reunió amb Antoni Castells i amb Montserrat Tura en què va decidir que calia prendre nota del que havia passat i veure quines mesures de caire corrector se'n podien derivar. Tresserras va dir que del que es tracta és de veure de quina manera es poden introduir 'modificacions en el procediment de forma que es pugui garantir que el que ha passat ara no torni a passar'.

Tresserras s'ha referit també al fet que les auditories que rebien del consorci hi havia anotacions sobre l'acumulació de càrrecs de Millet o sobre aspectes relacionats amb l'IVA que no feien preveure que hi hagués un problema com el que s'ha destapat, 'no hi havia cap indici' ha dit el conseller, que permetés intuir que s'estava produint el que ara es coneix. Una de les coses que el conseller ha dit que pot canviar és que qui comunicarà el resultat de l'auditoria a l'organisme de control serà l'empresa auditora i no els gestors de l'organisme auditat com passava fins ara.

Tresserras ha assegurat que bona part de les persones que tenien una relació més estreta amb Millet no estaven al cas d'això, hi havia confiança i quedava en part reforçada pel nom de qui exercia aquests càrrec. Tresserras ha dit que es tracta d'una excepció 'que és molt important, amb quantitats molt i molt considerables' i ha afegit que 'una part de la sorpresa i la desmoralització és no entendre la raó, no són persones en cas de necessitat extrema i no acabes d'entendre la raó perquè acabes perjudicant a la gent que tu representes, com en el cas de l'Orfeó'.
Tresserras ha dit que no té la certesa que no surtin altres coses amb altres fundacions 'però no ho sabrem fins que no arribem fins el final i no ho dic per acusar ningú sinó per restaurar la confiança', ha assegurat.

Gestos

Tresserras ha considerat que els gestos que han fet diferents responsables polítics arran d'aquest cas 'estan bé i ben orientats i són necessaris. Crec que el descrèdit de la política és un fet, constatable, que ve de molt temps i aquí tenim un parell d'episodis concrets que ho ha aguditzat i cal una presa de consciència i prendre mesures. Això no ha de ser obstacle per dir que no podem jutjar el sistema per casos concrets', ha assegurat el conseller.

Tresserras ha volgut remarcar que quan el focus es projecta sobre aquests espais deixa a l'ombra el centenars de milers de persones que fan política honestament, 'no ho podem jutjar tot des del punt de vista d'aquests casos', ha dit i ha afegit que 'és veritat que el sistema ha entrat en una mena de deriva, on prima l'espectacularitat, el curt termini, el tacticisme' i que segurament caldrà fer algunes reformes en la llei de finançament dels partits o en la llei electoral que permetin que la gent s'acosti una mica més a la política.

Tresserras ha advertit sobre els arguments de persones interessades en difondre un missatge de que la política no serveix per a res i que van en contra de la professionalització de la política perquè ha advertit, que si no és així només es podrà dedicar a la política qui tingui molts diners. Tresserras ha dit que això exigeix que el sistema exhibeixi públicament la seva honorabilitat perquè això s'ha perdut i cal restablir-ho.
Repetidors

Joan Manuel Tresserras ha assegurat que entén que hi hagi gent que no ho vegi com ho veu la Generalitat però 'nosaltres no li podem demanar al govern valencià que renunciï a allò que nosaltres demanem aquí. Que és que els repetidors tinguin un títol habilitant del Govern de la Generalitat' ha dit i ha afegit que 'no podem emetre el senyal de televisió en un altre territori en contra de la voluntat d'un govern que ha estat escollit de forma democràtica' ha assegurat. El conseller considera que no es pot emetre a través d'uns repetidors 'tolerats', no reconeguts, no podem emetre sense una base de legalitat' i creu que la manera de fer-ho és a través d'un acord entre governs amb els títols habilitadors, que no depenguin dels resultats electorals d'un lloc i l'altre 'i si aconseguim tenir aquest blindatge de legalitat haurem donat un pas molt més important per consolidar l'espai català de comunicació i el seu mercat que no pas 30.000 mecanismes de picaresca que ens permetin veure mil canals' ha conclòs el conseller.

Tresserras ha admès que hi va haver un moment que la picaresca era necessària per poder engegar i ha pronosticat que el govern valencià acabarà negociant amb Acció Cultural del País Valencià el destí d'aquests repetidors però ha afegit que no es pot pretendre que sigui el Govern de la Generalitat qui ho faci.

Ràdio il·legal

Tresserras assegura que no es pot tancar la ràdio de Federico Jiménez Losantos perquè no disposen de l'ordre judicial que permeti tancar-la. El conseller ha explicat que el que intenten és ocupar les freqüències lliures per evitar que s'ocupin il·legalment. Tresserras s'ha queixat que el que permet el sistema és allargar el procés ja que és molt garantista i a la pràctica sembla que protegeixi més l'incompliment de la llei.

Llei del cinema

Tresseras ha considerat que CiU, al final, donarà suport al projecte de Llei del cinema però ha explicat que la formació nacionalista parteixen de l'experiència del decret que van intentar tirar endavant fa deu anys i fa deu anys les coses eren molt diferents. Tresserras ha assenyalat que no hi havia les descàrregues per Internet, entre d'altres aspectes i que ara s'estan perdent espectadors. Cal, ha dit, 'corregir aquest dèficit democràtic que és la marginació del català al cinema, per això hem introduït aquests elements i estic segur que CiU al final donarà suport a aquestes mesures', ha conclòs.

Hollywood

Tresserras considera que 'l'estat espanyol amb la cultura catalana encara es mou amb reflexos d'incomoditat. No hem vist que n'assumeixi la difusió. Espero que el senyor Guardans, que moltes coses no cal explicar-li perquè ja les sap espero que faci una bona feina' ha afirmat Tresserras. 'Crec que tenim opcions si l'acadèmia espanyola actua de forma escrupolosament democràtica. Les cultures no han de ser jutjades en el marc polític en el que actuen, la llengua i la cinematografia catalana és tan bona com la resta, i a partir d'això el que hem d'aconseguir és que el reconeixement de la nostra cultura no es vegi perjudicada pel reconeixement de segon grau a nivell polític' ha dit el conseller.

Bru de Sala

Sobre el relleu de Bru de Sala, a qui ha elogiat per la seva tasca ha dit que 'havia mostrat tenir idees i que semblava que podria tirar endavant' i que va 'donar un impuls molt fort i en té una visió més aviat de projecte de creixement del pes de l'organisme i sap que en això tenia i té el meu suport' Tresserras ha precisat però que hi va haver una relació amb el consell no prou fluida i això va plantejar un canvi, que va ser el seu relleu 'i jo el que faig és agrair-li públicament la feina feta perquè se que va fer el que va poder durant aquests mesos', ha dit.