La recuperació del burro català com a espècie autòctona va pel bon camí però encara falten uns quinze anys per assolir el miler d'exemplars que tècnicament calen per superar el llindar del perill d'extinció. Actualment n'hi ha uns 600, repartits sobretot a Catalunya i en menor mesura a la resta de l'Estat i a França. Esteban Bosch és un dels veterinaris que porta trenta anys lluitant per a la seva recuperació. La sensació és que hi ha una major consciència del que es considera la millor raça de burro en tot el món però el que cal ara és buscar-los utilitats. La seva força i ganes de menjar a tota hora el converteixen en el sistema més sostenible i ecològic per netejar els boscos.
La lluita va començar trenta anys enrere, amb la creació de l'Associació per al Foment del Burro de la Raça Asinina Catalana (Afrac), que compta amb més de seixanta socis. Esteban Bosch n'és el secretari i és un dels socis fundadors, juntament amb Pere Comas. Quan va començar els estudis per ser veterinari es va adonar que calia fer alguna cosa urgent si es volia evitar perdre la raça. El seu pare ja era cuidador de burros de raça catalana i havia arribat a tenir fins a 15 guarans (sementals). Als anys seixanta, però, l'espècie va entrar en la seva fase més crítica i només quedaven 30 exemplars a tot Catalunya, la majoria mascles vells.
Des de llavors, i amb l'ajuda del Departament de Genètica de la Facultat de Veterinària de la UAB, s'ha passat dels tres naixements per any dels anys noranta a una cinquantena en l'actualitat. Ha estat un procés 'molt lent', segons Bosch, perquè s'ha fet amb el sistema de reproducció natural i evitant sobretot la consanguinitat, és a dir, que les parelles de rucs no siguin de família directa per evitar problemes genètics. Per això, quan neixen se'ls fa una prova d'ADN per comprovar els seus gens i tenir clar d'on procedeixen.
Els 600 exemplars que hi ha en l'actualitat estan degudament registrats i la majoria, un 85% estan repartits per Catalunya. Un 10% han anat a altres punts de l'Estat, com ara Madrid i Sevilla, mentre que el 5% restant es troba a França. El burro català és considerada la millor raça de burros del món per les seves característiques morfològiques, energia i força i sovint s'utilitza per 'millorar' les altres.
15 anys per sortir de l'extinció
Si la fase de recuperació continua pel bon camí, la previsió és que en quinze anys s'assoleixi el miler d'exemplars, la xifra que tècnicament els permetrà superar el llindar de l'extinció. Tot i això, no és només un número, sinó que cal sobretot que hi hagi una proporció equilibrada de femelles i mascles per garantir-ne la continuïtat.
Bosch explica que ha estat un procés complex i amb moltes traves, sobretot perquè al començament no hi havia consciència del que representava aquesta raça. La polèmica campanya del burro català per la disputa d'un disseny original també els va anar a favor i va contribuir a donar a conèixer la seva causa. El compromís creixent de les administracions ha afavorit arribar a una etapa de normalitat, on el més important ara passa per aprofitar el potencial d'aquest bestiar.
Els millors desbrossadors de boscos
La finca que Esteban Bosch té a Camós en plena muntanya i envoltada de bosc està cada vegada en millor estat i amb un sotabosc controlat. Allà on abans no s'hi podia ni passar per l'excés de vegetació, ha passat a ser una zona amb soques d'alzines ben identificades i amb una elevada regeneració. Tot això, gràcies a les dents i potes dels vint exemplars de burros que durant setmanes s'hi passegen. 'És un animal molt curós amb em el medi ambient; va menjant però sempre deixa la planta perquè es pugi recuperar'. El veterinari explica que és un animal que 'menja dia i nit' i que el rosegar, a banda de ser una forma d'aconseguir els nutrients, és també un entreteniment.
Aquesta espècie, que segles enrere s'havia utilitzat al camp per la seva força i forta constitució, ara pot tornar a tenir un paper 'extraordinari' en la neteja dels sotaboscos de Catalunya, molt bruts i vulnerables pels incendis. A més, viu dels recursos de la natura i és del tot sostenible, perquè els seus excrements també serveixen d'adob. 'En caldrien molts per aconseguir deixar els boscos en un bon estat', explica Bosch, que està convençut que és una espècie autòctona 'imprescindible' per l'ecosistema.
Una prova pilot al massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres acollirà d'aquí a uns mesos una quinzena de burros que pasturaran el terreny per mantenir el sotabosc net. Es tracta d'una prova pilot basada en l'ús de la ramaderia com a eina de prevenció d'incendis forestals. Els animals seran els criats a la finca d'Esteban Bosch i molt probablement només hi haurà un mascle i la resta seran femelles.
Els treballs de prevenció es duen a terme en una zona 'estratègica' del massís, entre el coll del Matxo Mort i el puig Cros, que sumen unes 35 hectàrees, i que són la continuació d'una primera franja on es va reduir la massa forestal fa un parell d'anys, d'unes 40 hectàrees, corresponents entre el Puig d'Arques i el Puig del Marxo Mort. Aquesta segons zona és precisament la que pasturaran els quinze rucs de raça catalana d'aquí a un parell de mesos.
Per garantir la seva alimentació, se'ls aportarà algun suplement extra, com ara farratges o cereals, i s'instal·laran abeuradors perquè durant els vuit mesos que hi estiguin no els falti de res. També hi haurà pastors que vigilaran la seva estada. Per preparar el terreny, un equip de persones hauran desbrossat el sòl per facilitar el seu accés. La prova durarà uns vuit mesos i si funciona, s'estendrà a altres punts del massís.
