CAP OFENSIVA CONTRA LA CORRUPCIÓ

ALFONS QUINTÀ Bàsicament, hi ha dues visions de la corrupció. Una la considera com un banal gra. L'altra, creu que és una síndrome de la greu malaltia que pateix la nostra vida política i social.
Els polítics tendeixen a voler-nos fer empassar el criteri exposat en primer terme. Ara bé, la tossuda realitat ens mostra que la segona hipòtesi és la bona. Com ha escrit el professor Alejandro Nieto: "negar que la nostra democràcia està envaïda per la corrupció no solament és una mentida: és una estupidesa".
Per això, cal ser més aviat pessimista respecte a l'anunci de noves mesures per deturar la corrupció. Ja n'hi havia moltes, que s'afegien a les normes penals generals, com el pacte dels partits catalans del 2001, que no han funcionat. Pot passar el mateix
En tot cas, benvingudes siguin, sempre que no puguin ser usades, cosa que s'intentarà, per baixar la guàrdia per part de la ciutadania. Es tracta d'una guàrdia que ja és molt dèbil. Ara no gaire ningú gosa defensar obertament la corrupció. Però hi ha moltes persones que en voldrien limitar el seu combat. El cas de Jordi Pujol és paradigmàtic i revelador. Encara hi ha més persones que creuen que la corrupció, quan pensen que els beneficia, no és tant dolenta com això.
Considerem un exemple que es pot trobar en molts pobles de totes les comarques catalanes. És l'existència d'instal·lacions municipals perfectament innecessàries, com acredita la seva mínima utilització, en llocs on, en canvi, farien falta altres equipaments.
Penso en sales de festes, de les quals s'argumenta que serviran per la festa major, que potser és a l'estiu, amb la qual cosa tot s'efectua a l'aire lliure. O en piscines en llocs a tocar al mar. O en coses que ni em puc imaginar, perquè els corruptes són molt creatius. Respecte als serveis públics pot passar el mateix. Es prefereix a les diguem-ne vaques que es poden munyir molt i cada dia.
No estic parlant d'errors excusables, sinó d' esbiaixaments conscients de l' interès públic en funció de que unes obres produeixen uns guanys personals i, en altres obres, més necessàries, els guanys podrien ser menors i difícils d'embutxacar.
Si poguéssim sentir les converses privades entre ells dels polítics municipals, de tots els colors, ens sorprendríem de com reiteradament es queixen dels secretaris, els interventors i els tresorers municipals. Per què? Resposta fàcil: perquè la seva existència, en particular la dels secretaris, els hi complica, en general, una manera de fer barroera i la corrupció, en particular. Per això aquells funcionaris han vist com des de fa anys van perdent força. Els polítics voldrien que només fossin de lliure designació, maldat que ha avançat. Tota lluita contra la corrupció passa per incrementar i reforçar el seu paper.
La llista de coses elementals que no es fan és infinita i fàcil d'establir si es pensa una miqueta. Per exemple, com és que només hi mesures que, com a màxim, volen dificultar la materialització de la corrupció o descobrir-la "a posteriori"? És com si al terrorisme només se'l combatis posant més vigilància i a continuació d'un acte delictiu. O com si els exèrcits optessin per tenir només una política merament defensiva, mai ofensiva.
Respecte al terrorisme hi ha grups policials que el combaten sempre - i de vegades particularment quan no actua - perquè és quan se'ls pot enxampar millor i amb més calma.
En el terreny de la corrupció, una política ofensiva seria fàcil i efectuar i potser inèdita. Als Estats Units, el 1978 el FBI va crear una pretesa empresa àrab, en el marc d'una operació dita Abscam, per a fer sortir a polítics corruptes del seu cau. Fou a l' Estat de Nova Jersey, on hi havia hagut operacions immobiliàries sospitoses. Varen enxampar i engarjolar un grapat de polítics. Què passaria si aquí es fes quelcom de semblant? S'haurien de construir noves presons?
Sempre en el pla dels fets elementals cal constatar que avui i aquí la corrupció és un tema essencialment (però no només) municipal. Amb l' actual sistema electoral, els parlamentaris compten poc com a persones, perquè estan molt (massa) collats. Per tant, s'imposen, en primer terme, canvis legislatius i administratius relatius als municipis, uns ens que fa poc celebraran els seus trenta anys del seu actual marc legal. Em complau recordar jo vaig escriure un article molt crític respecte a aquell cofoisme, precisament citant el pes de la corrupció en el seu si, ben detectada per organismes internacionals. Avui hi afegeixo que la ineficàcia administrativa - municipal o altre - sol ser una excusa fal·laç i un estímul per a la corrupció.