Singla admet pagaments legals a Luigi i s´exculpa de tots els càrrecs

BARCELONA | AGÈNCIES/DDG
El president de la constructora catalana Proinosa, Josep Singla, imputat en la trama de corrupció urbanística Pretòria, va admetre ahir que ha tingut contactes "esporàdics" amb Luis García, Luigi, intermediari també imputat, i a qui ha pagat comissions legals per laseva feina. Tot i això es va exculpar dels càrrecs que li imputa el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón: associació il·lícita i tràfic d'influències.
En roda de premsa, Singla, el director general de l'empresa, Ramon Peñaranda, i l'assessor legal, Javier Echevarría, van explicar que la vinculació de la promotora en la coneguda com a operació Pallaresa a Santa Coloma de Gramenet no té res d'il·legal. Van recordar que des del 2003 Proinosa ja no té res a veure amb aquest projecte i que Garzón ho investiga en el període en què ja era propietat d'altres societats. De l'exconseller de la Generalitat Macià Alavedra i l'exsecretari general de presidència Lluís Prenafeta en temps de CiU, Singla va dir que no els coneixia, sinó de vista.
D'altra banda, Singla va posar ahir a disposició del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona el seu càrrec de vicepresident primer i va anunciar que dilluns farà el mateix a la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), de la qual és vicepresident.
Mentrestant l'Ajuntament de Barcelona ha començat a revisar els procediments de contractació amb la constructora Proinosa i la immobiliària Espais, els presidents de les quals, Josep Singla i Lluís Casamitjana, respectivament, van ser imputats en la trama del cas Pretòria.
Els tres grups de l'oposició a Santa Coloma de Gramenet (PP, ICV-EUiA i CiU) van coincidir ahir a rebutjar la seva entrada al govern municipal, com ahir els va oferir la nova alcaldessa, la socialista Núria Parlón.
Els portaveus del PP (María del Carmen Sáez), ICV-EUiA (Siscu Sánchez) i CiU (Manel Olivés) van demanar a l'alcaldessa que renovi l'organigrama municipal i revisi tota la gestió urbanística heretada de l'alcalde anterior, Bartomeu Muñoz, com a gestos per guanyar-se la confiança no només de l'oposició, sinó de tota la ciutadania de Santa Coloma.
Tots tres van coincidir que cal que l'urbanisme de Santa Coloma entri en una nova etapa. Així, van lamentar l'estratègia que havia impulsat Muñoz de construir nous blocs de pisos en un municipi, dels més densament poblats d'Espanya, fruit de l'especulació urbanística que durant el franquisme va convertir el que era un petit municipi pròxim a Barcelona en una ciutat dormitori sense equipaments socials ni zones verdes.