El Govern vol crear un banc d´ADN per a condemnats per delictes sexuals

BARCELONA | EFE/DDG
El Departament de Justícia de la Generalitat va plantejar ahir diversos canvis legals per poder crear un registre amb l'ADN no codificat dels violadors reincidents, amb l'objectiu que quan quedin lliures s'autocontrolin davant el temor de ser fàcilment identificats si tornen a delinquir.
En roda de premsa, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va explicar que aquesta mesura, plantejada per l'anomenada Comissió Mena, seria complementària a altres iniciatives defensades l'any passat per aquest grup d'experts, com la llibertat vigilada o els inhibidors reversibles del desig sexual.
La consellera va destacar que aquest banc de dades amb l'ADN -que tan sols facilitaria la identitat i el sexe-, serviria per identificar amb gairebé total certesa l'autor d'un delicte greu -un homicidi o una violació-, però la seva principal virtut seria que també podria ser un element d'"autocontrol" per evitar la reincidència.
En aquest sentit, va explicar que els psicòlegs penitenciaris defensen que el temor a saber que no s'és impune i que seran identificats sense problema és un factor important que serveix per a l'autocontrol dels delinqüents perillosos, una vegada queden lliures en obtenir el tercer grau o després de complir la condemna.
Segons Tura, l'existència d'aquest registre podria evitar la reincidència de violadors, davant el temor de ser descoberts fàcilment per restes de semen, pèls o saliva.
Per poder obtenir les mostres d'ADN s'obren dues vies: que els presos ho facin de forma voluntària o que el jutge consideri aquesta mesura en dictar sentència.
D'aquesta forma, segons fonts jurídiques, una de les opcions més probables si aquesta mesura tira endavant és que la majoria de sentències a violadors prevegin que es prenguin les seves mostres d'ADN, mesura que podria ser derogada al final de la condemna per la Junta de Tractament -que avalua el risc de reincidència del pres- si considera que el reu està rehabilitat.
La legislació espanyola és molt garantista respecte al dret a la intimitat, de manera que l'ús de l'ADN està restringit únicament a les investigacions judicials per un delicte comès, però no es preveu amb l'objectiu d'evitar la reincidència.
D'aquesta forma, per superar les barreres legals, el Departament de Justícia ja ha plantejat oficialment la modificació de diversos articles de la llei orgànica que regula la base de dades policials sobre identificadors obtinguts a partir de l'ADN, vigent des de l'any 2007, el codi penal i la llei d'enjudiciament Criminal.

Sistemes compatibles
Aquest registre amb l'ADN seria compatible -encara que en alguns casos també es preveu que pugui ser substitutori- amb altres de les mesures impulsades per la Comissió Mena, com per exemple els inhibidors del desig sexual i la llibertat vigilada, mitjançant polseres telemàtiques.