XAVIER RIUS
En el fons, la polèmica sobre el programa de Manel Fuentes a Antena 3 -al qual finalment ha renunciat- revela la falta d'entesa entre la directora general, Rosa Cullell, i la directora de TV3, Mònica Terribas. Cal recordar que una va ser escollida amb el vistiplau del PSC i l'altra, d'Esquerra, però ni per trajectòria ni per ideologia tenen res a veure. Falta química i Fuentes ja es va plànyer que no li han acceptat cap proposta a TV3.
El Pla B
La desautorització del president de la Generalitat, José Montilla, al conseller d'Interior, Joan Saura, després que demanés la dimissió del Tribunal Constitucional en ple revela que el Govern no té un Pla B en cas de retallada de l'Estatut. A més, Saura no parlava com a líder d'Iniciativa, sinó com a conseller malgrat el que digués el president. A l'agenda oficial del Govern queda clar que la conferència a l'hotel Ritz de Madrid era com a titular d'Interior.
Un Parlament sobirà?
El llavors alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal va dir en l'última legislatura de CiU que el Parlament era un "Parlament de fireta", cosa que va disgustar profundament l'aleshores president de la cambra, Joan Rigol. Però tenia raó: ens trobem que un tribunal format per dotze membres -onze: perquè el magistrat García-Calvo va morir l'any passat- té amb l'ai al cor una cambra legislativa. Els parlaments no són sobirans?
Malaguanyades memòries
Em sap greu dir-ho, però el llibre de Pujol no és un llibre de memòries, sinó un llibre de records malgrat l'aportació del gran Manel Cuyàs. És una llàstima que Pujol no es posés a escriure tot just deixat el càrrec i sobretot que no ho escrivís de pròpia mà ell que n'havia escrit molts, de llibres. El més celebrat, Des dels turons a l'altra banda del riu. Escrits de presó. Que ara, per cert, no es troba.
La independència de Sanchis
El periodista Vicent Sanchis, Canal Barça, la té agafada amb Josep Cuní-divendres hi tornava amb un article l'Avui-, però no sé si quan ell dirigia aquest diari i governava CiU es mostrava tan crític amb el president de la Generalitat com s'hi mostra ara. El dia 4 passat ja va qüestionar "la dignitat" del presentador d'Els matins de TV3.
Una Europa grisa
La construcció europea ha tornat a rebre un cop molt dur amb l'elecció de dos desconeguts per ser "president" i "ministra d'Afers Exteriors", respectivament. El que necessita Europa és un lideratge fort com va suposar, per exemple, el de Jacques Delors a la seva època. El que ho hagués fet bé, encara que ara estigui en segona línia, és el que va ser ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya Joschka Fischer.
La polèmica dels informes
Una llaminadura, l'article de Josep Maria Espinàs divendes passat a El Periódico arran de la polèmica dels informes de la Generalitat i de l'Ajuntament: "Que a la meva edat hagi descobert la meva autèntica vocació és bastant lamentable. Quants anys desaprofitats escrivint llibres i articles! No és que m'hagi anat malament, ho reconec, però penso que, d'una banda, he desaprofitat les meves aptituds i, de l'altra, he perdut el temps treballant molt amb uns beneficis perfectament delimitats. A aquestes altures de la vida ho he vist clar: jo hauria d'haver estat informador".
Paraules en perill d'extinció
Ha caigut a les meves mans una petita joia en forma de llibre: En perill d'extinció. Cent paraules catalanes per salvar (La Butxaca), del filòleg i escriptor Pau Vidal. Ja ho diu en el pròleg: "Ningú sembla gosar dir en veu alta que el català que ara es parla, per dir-ho a la pitarresca, és un híbrid cada dia més espanyolitzat". Segons l'autor no és només la invasió de barbarismes, sinó també la sintaxi i la fonètica.
