EFE/DDG
Les reaccions a l'editorial conjunt de la premsa catalana no s'han fet esperar. CiU ha celebrat la iniciativa i el PP s'ha mostrat «inquiet» i no entén la «pressió» dels diaris al Tribunal Constitucional.
El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha dit avui que li produeix "inquietud" la iniciativa de dotze diaris catalans, entre ells Diari de Girona, de publicar un editorial conjunt en defensa de l'Estatut, i ha trobat a faltar "una mica més de pluralitat" perquè "tanta unanimitat" és "estranya" i "sospitosa".
En declaracions a Antena 3 recollides per EFE, González Pons s'ha referit així a l'editorial "La dignitat de Catalunya". El dirigent del PP ha fet una crida "a la tranquil·litat" i ha recordat que aquests debats s'afronten millor des de la "serenitat" i el "centrisme" que des de "l'excitació anímica".
"És molt important que no plantegem aquest conflicte com un conflicte polític. És un conflicte jurídic. No és Catalunya que s'enfronta a Espanya, és l'estatut aprovat que s'enfronta a la Constitució, passa per un judici de constitucionalitat", ha manifestat.
El portaveu del PP ha afegit que, després d'haver llegit molts editorials en aquests mateixos diaris en els que es demanava als polítics que no pressionessin al TC, ara no poden "pressionar" amb un editorial a l'Alt Tribunal.
González Pons ha posat èmfasi que si el que es pretén és reformar la Constitució "cal proposar una nova" perquè amb la que tenim, l'Estatut "o és constitucional o no ho és" i si no ho és "cal acatar" la sentència del TC.
Ha considerat que el "verdader responsable" d'aquesta situació és el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè "va crear a Catalunya unes expectatives polítiques que la Constitució no podia complir i que ara el TC no pot avalar".
Per la seva part, la federació de CiU va celebrar avui la iniciativa de l'editorial. En un comunicat, va assegurar que la sentència del TC sobre l'Estatut pot representar "un moment greu" en la història catalana i "aprofundir en un distanciament no desitjat".
Va recordar que l'Estatut no representa una norma administrativa "freda" fruit del càlcul polític i les circumstàncies, sinó un "dipòsit d'esperança" d'un poble que vol desenvolupar el seu futur en pau i prosperitat.
Va dir que el procés estatutari ha estat complex, però és "irrefutable" que va ser aprovat pel Parlament, les Corts i ratificat pels catalans en referèndum, "un consens d'aquells que només sorgeixen en un país molt de tant en tant".
Per això, CiU va afirmar que aquesta càrrega "no pot quedar condicionada, minvada o amputada". "No s'entendria", va afegir, i va subratllar que està en joc la "dignitat" de Catalunya i dels catalans.
La federació va afirmar que sigui quin sigui la sentència del TC, encara que espera que sigui la de deixar intacte l'Estatut, CiU sabrà "liderar" la resposta cívica i política que mereix Catalunya.
D'altra banda, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha opinat avui que l'editorial conjunt implica el rebuig de la societat catalana al pols entre Espanya i Catalunya al qual porta l'"ordeno i mano" dels poders de l'Estat.
Ha assegurat que els mitjans de comunicació catalans advoquen per fer un pas més per acabar amb aquest pols, després de reaccionar davant d'una actitud del Govern "altament empobridora" que simplifica la pluralitat dins de l'Estat. Segons la republicana, sigui quina sigui la sentència i independentment de qui estigui al Govern, l'actitud de l'Estat és d'una qualitat democràtica millorable o baixa.
Per a Simó, la situació per la qual passen els catalans va molt més enllà dels últims anys i de l'Estatut. Com a exemples, ha citat la "negativa" a una gestió autònoma de l'aeroport del Prat des de Catalunya, i la resistència durant molts anys a impulsar el corredor ferroviari euromediterrani, motivades --segons la seva opinió-- perquè des de l'Estat les infraestructures es planifiquen políticament i no econòmicament o des del punt de vista de la competitivitat.
Per la seva part, el PSC ha agraït avui el "gest extraordinari i sense precedents" dels 12 diaris catalans. Per al partit, el gest subratlla "fins a quin punt el president de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya".
Aquell dia, el també líder del PSC va dir que una interpretació restrictiva del text seria "el pitjor servei" a la Constitució i va constatar la gravetat que suposa endarrerir la sentència.
Els socialistes catalans han reiterat avui en un comunicat que el PP ha de retirar el seu recurs contra l'Estatut, i han criticat "l'intolerable pressió" que suposa bloquejar la renovació del Tribunal Constitucional.
Per últim, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha qualificat avui 'd'excepcional' el fet que dotze diaris catalans hagin publicat un editorial reclamant la sentència de l'Estatut i ha celebrat que 'els mitjans de comunicació d'un país hagin expressat el que vol una ciutadania'. En la seva compareixença al Congrés aquest matí, Herrera ha reiterat que l'Estatut és un text aprovat pel Parlament, negociat amb el govern de l'Estat, referendat pel poble de Catalunya i ratificat per les Corts. En aquest sentit, el portaveu d'ICV al Congrés ha incidit en el fet que 'l'Estatut és constitucional, i si hi hagués una sentència adversa es desneutralitzaria el marc constitucional'.
L'editorial, inèdit a Catalunya, s'ha publicat en 'La Vanguardia', 'El Periódico', 'Avui', 'El Punt', 'Segre', 'Diari de Tarragona', 'La Mañana', 'Diari de Girona', 'Regió 7', 'El Nou 9', 'Diari de Sabadell' i 'Diari de Terrassa'.
Els diaris defensen la legalitat de l'Estatut, posen en dubte la legitimitat del TC i adverteixen del risc de ruptura del pacte constitucional de 1978 en cas d'una sentència adversa.