Anticorrupció demana a Garzón que imputi noves persones

MADRID/BARCELONA | AGÈNCIES/DDG La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón la imputació de noves persones en l'anomenada operació Pretòria, en què s'investiga una trama de corrupció urbanística que operava a Santa Coloma de Gramenet i altres localitats barcelonines.
La petició de més imputacions es fa en resposta a la sol·licitud formulada pel magistrat el dia 10 passat i "amb la finalitat d'avançar en la investigació dels fets", segons un comunicat de la Fiscalia, en què no es precisen ni el nombre ni el nom dels nous acusats.
Fins ara, en la causa figuraven nou imputats, cinc dels quals estan a la presó incondicional: els exalts càrrecs de la Generalitat en l'etapa de CiU Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, l'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz, l'exregidor d'Urbanisme en aquesta localitat Manuel Dobarco i l'exdiputat autonòmic del PSC i presumpte cervell de la trama Luis García.
Els altres quatre -els empresaris Lluís Casamitjana, Josep Singla i Manuel Carrillo i el gerent dels serveis municipals de Santa Coloma, Pasqual Vela- estan en llibertat sota fiança.
No obstant això, en l'acta en la qual el 30 d'octubre passat va ordenar l'ingrés a la presó incondicional de cinc dels primers nou imputats i la llibertat sota fiança dels altres quatre, Garzón ja advertia que, a més de les de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, hi havia "altres operacions que també estan sent investigades".
A més, el jutge citava en la seva resolució diverses persones a les quals atribuïa conductes suposadament il·lícites, però sobre les quals en aquell moment no pesava cap acusació.
Algunes d'elles són o han estat càrrecs públics, com el gerent de l'Institut català del Sòl, Emili Mas Margarit, que el mes d'abril passat va intervenir suposadament en unes converses amb algunes de les persones ara imputades -com García, Muñoz, Vela i Dobarco- perquè l'Ajuntament de Santa Coloma emetés factures "amb la finalitat de justificar l'ocupació d'uns fons europeus".
Un altre dels polítics citats en la resolució de Garzón és l'exregidor de CiU a Mataró i excoordinador del Pla Metropolità de Barcelona Genís Carbó Boadell, ja que una de les seves societats -GCB Assessorament Urbanístic i Projectes- va rebre 244.000 euros en l'operació Niesma. També va ocupar un càrrec municipal l'exregidor socialista a Sant Andreu Antonio Jiménez Gómez, de qui el jutge diu que "té estreta relació" amb García i recorda que va ser regidor d'Urbanisme quan es va desenvolupar l'operació Niesma.
A més, Garzón relacionava Manuel Valera Navarro i Francisco Alejandro Pretus Labayen amb l'operació urbanística de Sant Andreu, en què va intervenir la societat Niesma Corporació S.L., de la qual tots dos eren administradors solidaris.
Pretus és un dels propietaris del bufet d'advocats del mateix nom, que es va veure implicat en el cas BBV Privanza, en què té el seu origen l'operació Pretòria.
De Valera, el jutge diu que "era en realitat una persona interposada al servei dels interessos de Luis de Andrés García", l'exdiputat del PSC que està considerat el màxim responsable de la trama de corrupció.
Manuel Valera apareix també com a administrador de Renticost Serveis S.L., que al desembre de 2005 va rebre una transferència de diners procedents d'una societat domiciliada a Costa Rica i controlada per García.
Una altra de les persones a les quals se cita en l'acta és Juan Felipe Ruiz Sabido, conseller delegat de Marina Badalona S.A. i del qual es diu que era "el contacte de Luis de Andrés García a Badalona".
Garzón també fa referència a Manuel Grandes Sánchez, Jeff Schroeder Quijano i Lluís Renau Folch -aquest últim va ocupar el càrrec de director general de Seguretat Ciutadana als governs de CiU- com a titulars d'algunes de les empreses que, el 2003, van rebre pagaments de García que, segons l'acta, no tenien justificació.
També apareix el nom de Wenceslao Manzanares Puig, cunyat de García i responsable de la societat Capital City Consulting S.L., a la seu del qual es va intervenir una important quantitat d'obres d'art.
Finalment, fonts de la investigació que treballen en aquest cas han relacionat amb la causa una persona el nom de la qual no apareix en l'acta: l'exalcalde de Sant Andreu de Llavaneres Víctor Ros, del Partit Popular, contra qui s'han presentat diverses denúncies per temes urbanístics.