BARCELONA | AGÈNCIES/DDG
L'ONG Barcelona Acció Solidària ha anunciat que continuarà el seu comboi per diversos països africans, després del segrest de tres dels seus membres diumenge passat a Mauritània. La presumpta localització i alliberament dels segrestats va generar moments d'esperança, encara que finalment la notícia no es va confirmar.
Primer va ser l'agència de notícies alemanya DPA, que va assegurar que els segrestats havien estat localitzats. Poques hores més tard, al vespre, l'agència francesa France Press assegurava que tots tres havien estat posats en llibertat. Fins i tot s'especulava que els segrestadors eren membres del Front Polisario i que els haurien abandonat al mig del dessert. Un portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers va assegurar al vespre que cap d'aquestes informacions era certa.
El director de la Caravana Solidària, Francesc Osan, va avançar que la trentena de persones que segueixen a Mauritània continuaran el comboi cap al Senegal i després en direcció a Gàmbia, en el seu repartiment de medecines i divers material escolar.
L'ONG va decidir en una assemblea telefònica continuar la caravana en homenatge i respecte als segrestats, que "haguessin adoptat per la mateixa decisió", i per la voluntat de seguir amb aquest projecte de cooperació.
Albert Vilalta, Roque Pascual i Alicia Gámez van ser segrestats diumenge per un grup d'homes armats a uns 150 quilòmetres de Nouakchott, quan viatjaven en un comboi entre la capital del país i Nouadhibou, la ciutat més important del nord.
"Independentment del que passi, seguirem treballant en aquests països, ajudant la població local i extremant sempre totes les mesures de seguretat", va recalcar Osan.
Des de Nouakchott, l'ambaixador espanyol a Mauritània, Alonso Dezcallar, va admetre que no disposava "d'informacions noves sobre el parador o la situació" dels segrestats.
Després de reunir-se amb el president maurità, Mohammad Oul Abdelaziz, Alonso Dezcallar va indicar que no pot "confirmar ni desmentir" si es coneix el parador dels segrestats
L'Audiència Nacional ha obert diligències per investigar el segrest, acte que encara no ha estat reivindicat encara que tot apunta a Al-Qaeda, mentre que les famílies i els companys de les víctimes intenten no caure en el desànim.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència, Fernando Andreu, ha decidit obrir diligències en tractar-se d'un delicte comès contra espanyols a l'estranger, i la competència correspon a aquest tribunal.
El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació va informar que encara no hi ha confirmació que el grup Al-Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI) sigui l'autora del segrest, encara que els indicis seguirien apuntant a aquesta organització terrorista.
Zapatero vol "prudència"
En aquesta línia, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez, va reclamar "prudència i discreció" amb les informacions que es transmeten perquè, va advertir, "els segrestadors també escolten i no els podem donar ni un sol element que jugui a favor seu".
Les famílies dels segrestats segueixen de prop els esdeveniments des dels seus domicilis a Catalunya "amb el plus de preocupació que suposa pensar que les seves persones estimades puguin estar en mans d'una branca d'Al-Qaeda", segons va assenyalar Osan.
El segrest dels cooperants va provocar noves mostres de suport. A Santa Coloma de Gramenet, d'on és natural Roque Pascual, unes 400 persones van demanar-ne l'alliberament. A Barcelona, la plaça del Rei va acollir una nombrosa concentració.