UN PARE DE LA CONSTITUCIÓ

JOSEP QUINTANAS BOSCH Ha mort Jordi Solé Tura, un dels set pares de la Constitució, un dels vint pares de l'Estatut de Sau i autor de molts assajos, entre els quals destaca: "Catalanisme i revolució burgesa", el 1967. Qui podria oblidar els seus articles setmanals a El Mundo Diario els anys 75, 76...? Articles d'anàlisi i de claredat meridiana: precisos, didàctics, orientadors.
La vida de Jordi Solé Tura fou l'aventura d'un home inquiet i intel·ligent. Forner fins als vint anys, estudiant meteòric, professor, activista polític, propagandista del PCE a l'exili, escindit i radical sota els efectes Claudín i maig del 68, qui en poden parlar millor d'ell són Teresa Eulàlia Calzada i Jordi Borja, el darrer Jordi de la triada que encapçalava la renovació ideològica i l'adaptació a la realitat europea del PSUC de finals dels 70. Se'n digué eurocomunisme, però era una proposta fresca i creativa de renovació ideològica de l'esquerra, una nova manera d'entendre la política i de relacionar el ciutadà amb el poder. Projecte avortat al cinquè congrés del PSUC i a les eleccions generals de 1982.
De Jordi Solé impressionava la netedat, claredat i agudesa d'anàlisi. Un cap molt clar: poques paraules i demolidores. Feien palès el desert on vivíem sense esmentar-lo. Aguantà molt al PCE i al PSUC. Fins a la desaparició de qualsevol esperança i vestigi de redreçament. Sacrificant-se en aventures que sabia abocades al fracàs, com la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona. I malgrat la claredat amb què veia el fracàs segur, la fermesa a afrontar el desigual combat. Noblesa en el compromís. De Jordi Solé recordo coses molts concretes i que són les que el fan més proper i inoblidable. Una d'elles, especialment important vista des d'aquesta època d'arrogàncies estúpides, es que sempre que calia parlar amb ell -i mai vàrem tenir una relació especial-, atenia amb cordialitat i ganes de donar un cop de mà, si d'això es tractava.
Ens ha deixat, doncs, en Jordi Solé Tura, un pensador, un home d'estat, un polític. Una persona que ennoblia aquesta noble professió que té cura del comú.